Educar la infància en la diversitat sexoafectiva i familiar ens farà més lliures?

Tenir dues mares o ser un nen amb vulva no acostuma a tenir un gran impacte en nenes i nens. A partir dels sis anys s'interrelacionen amb l'entorn més enllà de la família, i es familiaritzen amb el binomi sexe-gènere assumint el binarisme i el masclisme des de la quotidianitat d'un lavabo separat per sexes o d'un comentari que utilitza com a insult la paraula "nena".

I és que el sistema cisheteronormatiu l'aprenem i ens condiciona. Per això és durant la infància quan més s'ha d'incidir en la diversitat sexoafectiva, familiar i de gènere per formar una societat més habitable, més lliure, i no LGTBIfòbica.

Katy Pallàs ho va viure amb el seu fill. Sempre volia que li expliquessin la història de com va venir al món. Ella li explicava com van posar l'òvul a la panxa de la mare, i ell ho explicava als seus companys. "Se sentia protagonista", afirma la presidenta de l'Associació de Famílies LGTBI FLG: "Ho entenen tot perfectament perquè es tan vàlid com una altra manera de venir al món".

De fet, són cada vegada més les famílies que eduquen la infància en la diversitat, per exemple, sense marcar el gènere, una acció que s'està traduint els últims anys en l'ús del llenguatge inclusiu no binari, que en castellà s'ha consolidat amb la designació amb "e" mentre que en català viu un debat, que es decanta per utilitzar la "i" per referir-se, per exemple, a "lis fillis".

Pallàs ho qualifica com "un activisme a peu de carrer, una manera dir-li al teu voltant que el gènere no és tan important perquè és cultural i canviant".

La diversitat, un bé comú

També és d'actualitat la burocràcia administrativa, que encara sovint no té en compte la diversitat familiar. FLG empodera les famílies perquè reivindiquin els seus drets en l'àmbit educatiu: "Moltes vegades les raons són que tenen molta feina, però s'ha d'insistir. No volem papers exclusius, volem que l’escola sigui inclusiva". Perquè la diversitat sexoafectiva i familiar és "un missatge bo per a tothom".

L'empoderament de les famílies és clau per construir referents positius: "Si la família se sent orgullosa del que és i passeja agafada de la mà per mig del poble aquest infant no tindrà cap dubte que la seva família és com qualsevol altre perquè els fets son els que parlen". Tot això, però, sense perdre de vista la realitat: "S'han de dir les coses pel seu nom i explicar amb què es poden trobar".

L'entitat aposta per desafiar els patrons de gènere, donar eines per allunyar la infància de l'anomenada masculinitat tòxica i visibilitzar models de famílies diverses. A les aules, la família heteronormativa té molta presència, i Pallàs demana que anem més enllà dels casos presents perquè "potser hi ha cinc alumnes que en el futur seran gays o lesbianes i els estàs dient que si formen una família no valdrà com la resta". "No som un col·lectiu a part", reivindica.

A més, la criança de les persones LGTBI diversifica la maternitat, un fet que treu pes a les dones i lleva misticisme i importància a la càrrega genètica, opina Pallàs, un altre factor positiu de visibilitzar la diversitat familiar.

Croada contra la discriminació

La discriminació és la pitjor cara de la moneda i l'elevat nombre de suïcidis entre adolescent LGTBI, la punta de l'iceberg. Des de FLG, parlen de tres casos diferenciats: la infància trans, que és la que pateix més assetjament, la infància amb un gènere o expressió de gènere no normativa, i la infància de famílies LGTBI criada fora de la normativitat, que no acostuma a patir bullying, i que té "molt a aportar sobre noves formes de relacions i de respecte".

L'entitat té a disposició un mapeig d'escoles que consideren segures perquè hi ha passat alguna de les famílies vinculades a l'entitat. Per fer sensibilització a les aules, organitzen el programa Contes a l'Escola des de fa 15 anys, l'entrega d'un lot de llibres de diversitat sexoafectiva i familiar escollits segons l'edat que poden sol·licitar les famílies gratuïtament.

També tenen en marxa altres serveis com el Junior i el Baby, activitats perquè infants de famílies LGTBI vegin altres models familiars com els seus, o la festa Pride Kids. "Acaben venint les famílies dels companys de classe i és molt bonic perquè crea aliances", explica.

Tot i que la LGTBIfòbia no s'atura, el moviment feminista ha obert una escletxa per a la diversitat a les escoles. "Tenim un moment d’obertura mental per part de l’administració i del professorat. S’adonen que hi ha coses que no estan funcionant", considera Pallàs, que alerta però que cal també activar la societat civil, els mitjans de comunicació, el llenguatge i la publicitat per evitar els tics masclistes.

Hi ha feina per fer, sobretot a l'hora de trobar referents per emmirallar-se: "Recordo el primer anunci que va veure el meu fill on sortien dues mares. Els ulls se li sortien de les òrbites. Mira, mama, són com vosaltres, deia. I mira que coneixia moltes famílies, però els mitjans són paraula de Déu", ironitza.

I, sobretot, subratlla, cal escoltar les entitats, que encara es consideren un lobby ideològic: "Cada cosa que guanyem és després de picar molta pedra amb activistes".