El barri de Sant Joan de Figueres lluita per tirar endavant i deixar enrere l’estigma social

“És un barri de molta dignitat, de gent humil i treballadora que lluita cada dia per guanyar-se la vida, no molt diferent d’altres barris”. La Gina Cortés és tècnica de VINCLE - Associació per la Recerca i l'Acció Social i parla del barri de Sant Joan de Figueres, on treballa per la integració i el desenvolupament comunitari de la nombrosa població gitana que viu a la zona. 

Les paraules de la Gina, que coneix bé el barri perquè hi treballa cada dia en contacte directe amb els veïns, contrasten amb la imatge que es projecta del barri figuerenc als mitjans de comunicació. Una simple cerca a internet basta per adonar-se’n de l’estigma que arrossega: intervencions policials, tràfic de droga, tiroteigs, baralles i aldarulls són les principals notícies que apareixen sobre el barri de Sant Joan a qualsevol diari, sempre amb la comunitat gitana com a protagonista.

Una comunitat molt arrelada a Figueres

Figueres és una de les primeres ciutats de Catalunya on es va establir la comunitat gitana. La primera prova de la seva presència al municipi data del 1729, segons una investigació del periodista i historiador Pau Subirós. Entre el segle XIX i la dècada del 1960 van viure a l’històric barri del Garrigal, avui desaparegut, des d’on se’ls va expulsar i desplaçar a la perifèria, als barris de Sant Joan i el Culubret. Un fet que d’alguna manera va deixar molt malmès el fort vincle que els unía a la ciutat.

“El de Sant Joan és un barri desconegut per a Figueres i això no fa més que abonar l’estigma contra el que lluiten cada dia les persones que hi viuen”, explica la Gina Cortés. I és que, avui el barri està molt tocat per situacions de pobresa i vulnerabilitat, factors que generen una gran exclusió social entre la població. Les successives crisis, com la del 2008 i l’actual, així com la persecució d’activitats com la venda ambulant, la venda de ferralla o l’enduriment dels requisits per vendre als mercats, entre altres, han abocat els veïns i veïnes a situacions molt complicades. 

“Tot plegat ha anat creant un contenidor, un caldo de cultiu pel qual les persones de la comunitat gitana tenen moltes més dificultats per guanyar-se la vida com feien abans, i això ha portat situacions de risc, vulnerabilitat econòmica i exclusió”, afirma la tècnica de VINCLE.

Problemàtiques socials i degradació

Les problemàtiques socials que viu el barri s’uneixen a la degradació crònica que pateix. “És un barri inacabat, sense zones enjardinades i amb una degradació brutal arran de la deixadesa dels governs municipals, que no han promogut el manteniment dels espais com es fa a la resta de la ciutat, així com l'enllumenat públic i tantes altres coses”, assenyala la Gina.

Font: VINCLE - Associació per la Recerca i l'Acció Social

No obstant això, creu que l’equip del govern municipal actual, del qual forma part el Joselín Castellón, activista històric, veí del barri de Sant Joan i primer regidor d’ètnia gitana de Figueres, sembla que està intentant canviar les coses.

Un dels problemes que cal afrontar amb urgència són els constants talls de llum que afecten el veïnat des de fa anys. En aquest sentit, un informe recent de la Guàrdia Urbana constata que, en els darrers tres anys, la zona oest de Figueres ha registrat 650 talls de llum, prop de la meitat durant el 2020. 

“Aquest és un tema molt delicat perquè es barregen problemàtiques molt diverses, com una xarxa elèctrica molt antiga que pateix per una manca de manteniment i d’inversió, o el tema de la sobrecàrrega arran dels cultius de Marihuana, però sempre es posa el focus en aquest tema i el problema va molt més enllà”, sosté la treballadora de VINCLE, que treballa per fomentar l’alta de comptadors de subministraments, oferir suport en l’accés a la llum a famílies vulnerables i així fer front a la pobresa energètica a través del projecte Connecta’t. 

La tasca de VINCLE 

I és que, la transformació del barri per deixar enrere l’estigma que l’acompanya i millorar la vida del veïnat és un dels objectius de VINCLE, una entitat que compta amb una llarga tradició de treball amb la comunitat gitana de Catalunya. Des que va néixer el 2001, ha treballat per la integració, el respecte i el desenvolupament comunitari del poble gitano.

Actualment, VINCLE està duent a terme diversos programes amb la comunitat gitana, no només al barri de Sant Joan de Figueres, també a la ciutat de Barcelona i al barri de Campclar de Tarragona. A banda, participa activament de la Xarxa Romest, l’observatori i xarxa d’atenció per a persones gitanes provinents de l'Europa de l'Est.

Al barri de Sant Joan l’entitat fa uns cinc anys que hi treballa amb diversos projectes. La Gina Cortés és tècnica al servei de mediació comunitària de l’entitat, vinculat al Pla integral del poble gitano de Catalunya, que promou espais de mediació al barri i treballa temes d’interculturalitat i, sobretot, de convivència. 

Font: VINCLE - Associació per la Recerca i l'Acció Social

La Gina treballa braç a braç amb l’Antonio Castellón, una persona que viu al barri i és un referent per a la comunitat. “És molt important comptar amb una persona de la comunitat perquè facilita molt la feina i té un gran coneixement del territori i de les maneres d’intervenir”, exposa la Gina. “Fem intervenció comunitària al carrer, de manera més informal, i també mediacions més formals com en comunitats de veïnat”, afegeix.

VINCLE també ha començat a treballar en temes d’habitatge, un altre dels grans problemes de la comunitat, malgrat que no és la seva principal comesa. “Col·laborem amb l’oficina d’habitatge per millorar l’accés a l’habitatge de les famílies i intentar negociar lloguers socials, entre altres, perquè és cert que l’emergència de l’habitatge és cada cop més gran i es produeixen més desnonaments, però és complicat perquè els bancs es tanquen en banda”, explica. 

Pel que fa al tema de l’educació, una problemàtica recurrent entre la comunitat gitana, que registra índexs molts alts d’absentisme i abandonament escolar, la figura clau al barri és la del promotor escolar, una tasca que du a terme l’Inik Torres, veí del barri, a través de la Fundació Pere Closa. La seva feina és motivar l’alumnat i mitjançar amb les famílies per fer entendre la importància de l’educació com un mitjà per trencar amb les desigualtats.  

La pandèmia ha multiplicat les dificultats

Com ha passat en tots els barris que arrosseguen dificultats, l’impacte de la Covid ha agreujat encara més les situacions de vulnerabilitat i exclusió del veïnat, que va patir especialment el confinament dur dels primers mesos de la pandèmia. “S’han amplificat les problemàtiques que afecten el barri, sobretot per a les persones que es guanyen la vida dia a dia de manera informal, que són la majoria”, diu la Gina. 

Per tot plegat, la sensació d’abandonament per part de l’administració i la classe política és molt gran al barri. Cortés explica que cal que es posin en marxa intents reals de promoure processos d’inclusió social, laboral, educativa i de salut que permetin construir un futur diferent per a Sant Joan. “Sembla que ara es vol caminar cap aquí amb la fusió dels plans d’inclusió social i de desenvolupament comunitari, però és cert que ja s’han fet molts intents en aquest sentit”, conclou.