El català, setena llengua més apresa a Europa
Comparteix
La Plataforma per la Llengua publica la segona edició de l’InformeCat, un recull de 50 dades significatives sobre l’ús de la llengua catalana, que revela que el català, malgrat alguns punts foscos, gaudeix de bona salut.
Per segon any consecutiu, la Plataforma per la Llengua publica l’InformeCat, on ofereix una radiografia de l’estat del català en 50 dades, que es presenten agrupades en 8 àmbits especialment influents pel que fa a la bona salut de la llengua:
- Dades sociodemogràfiques
- Cultura i mitjans de comunicació
- Empresa i consum
- Acollida lingüística
- Ensenyament
- Justícia
- Oficialitat i reconeixement
- Internet i noves tecnologies
L’objectiu de la publicació és obtenir, any rere any, un document actualitzat que permeti avaluar l’evolució de la llengua i del seu ús.
Respecte l’any passat, la Plataforma ja extreu algunes conclusions positives que li permeten afirmar que el català gaudeix de bona salut.
El dinamisme de la llengua es percep, per exemple, en el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana: en l’últim any, el nombre de lectors de premsa en català ha crescut un 36% i entre els anys 2009 i 2012, els oients de ràdio en català a Catalunya han augmentat també un 36%.
L’informe també reconeix que el català es va consolidant com a llengua d’acollida com ho demostra el fet que la meitat de la població nascuda fora de Catalunya ja parla el català.
Es detecta, a més, que el català ocupa la setena posició entre les llengües no maternes més apreses a Europa: un 0,74% dels europeus afirma haver après el català, un percentatge superior al de llengües com ara el suec, el neerlandès, el txec o el polonès.
Ara bé, l’informe també alerta sobre alguns aspectes negatius com ara que només un 15% de les pel·lícules que s’estrenen en català es projecten finalment en aquesta llengua o que només 80 fabricants fan joguines en català.
Un altre punt fosc és l’incompliment de la llei de l’etiquetatge per part del 94% de les empreses. En aquest sentit, l’informe també vol recordar que existeixen 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà mentre que només dues obliguen a fer-ho en català.
Malgrat l’incompliment de la normativa no s’ha imposat cap multa per no etiquetar en català des de l’any 2010, en què va entrar en vigor l’obligatorietat .
Amb aquest tipus de dades, l’informe també vol desmentir els discursos que denuncien una suposada imposició del català.
Per seguir les informacions relatives a l'informe podeu usar l'etiqueta #ONGcatala.
Vídeo 11 raons pel català (any 2012):
Afegeix un nou comentari