El maig de l’any passat, el Parlament de Catalunya va acollir un Ple Monogràfic de Joventut, un acte que no se celebrava des del 2013, malgrat totes les vegades que la classe política del país ha assenyalat la desafecció del jovent respecte a la política com un dels principals reptes que avui afronta la democràcia.

Impulsat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el ple va donar veu a les joves, que van recordar, en paraules de Julia Rossana Sánchez-Valverde, presidenta de l’entitat, que “el jovent no és el futur, és el present”. El debat va girar al voltant d’alguns eixos principals que impacten de ple en l’emergència juvenil que vivim actualment, com l’habitatge, l’ocupació i la salut mental.

Al llarg de les tres jornades parlamentàries que va durar el ple, es van debatre i aprovar resolucions amb relació a la situació del jovent, que es van concretar en més d’un centenar de mesures concretes per abordar temes claus com l’emancipació juvenil, la salut mental i els drets de les persones joves, entre altres. Totes elles, pensades per revertir l’emergència que avui pateix el jovent.

Més enllà de la importància de celebrar un acte com el Ple Monogràfic de Joventut –el segon de la història– i de l’oportunitat de diàleg sobre la situació de les joves que va representar, per avançar resultava cabdal que el govern complís amb els compromisos que es van assumir en aquell moment.

Ha estat així? S’han executat les polítiques de joventut aprovades a la cambra catalana fa més d’un any? Per posar llum a aquesta qüestió, el CNJC ha presentat un document, sota el títol ‘12 mesures per 12 mesos’, en què avalua si s’han dut a terme el conjunt de demandes destinades a millorar la situació de les joves a Catalunya.

En aquest informe de valoració, l’entitat ha posat el focus en dotze mesures prioritàries que, expliquen, són un reflex de la feina que s’està fent –i que queda per fer– a l’hora de posar fil a l’agulla per frenar l’emergència juvenil. El CNJC ha dividit la valoració en tres grans blocs: habitatge, ocupació i salut mental.

Avaluació dels compromisos per revertir l’emergència juvenil

En termes generals, el resultat del seguiment de l’entitat exposa que només dues de les dotze mesures més destacades s’han aplicat amb èxit, sis estan en curs i quatre continuen incompletes. Tanmateix, la preocupació continua latent amb relació als temes principals que van centrar el Ple Monogràfic de Joventut, és a dir, l’emergència de l’habitatge, la precarietat ocupacional del jovent i la salut mental juvenil.

Així, pel que fa a l’habitatge, l’entitat lamenta que l’accés a l'habitatge digne “continua sent una utopia, encara molt lluny de moltes joves”, alhora que expressa que es manté l’opacitat pel que fa al nombre d’habitatges buits a mans de fons voltors i rendistes, i no s’ha avançat prou per assolir un parc públic específic per a joves. Tampoc s’ha aplicat la mesura que preveu l’accés a un habitatge per al jovent migrant ni s’han fet passos per signar un pacte nacional per l’habitatge.

Si ens centrem en les polítiques d’ocupació, el CNJC exposa que la precarietat i els abusos continuen sent una constant, subratlla que cal continuar fent camí cap a una regulació que protegeixi el jovent, així com en la creació d'un registre de pràctiques únic. A més, una de les mesures que està en curs, però cal apuntalar és l’establiment d’una remuneració de les pràctiques formatives i vetllar pel compliment laboral i amb les empreses subcontractades en l’àmbit del lleure.

Entre els incompliments l’entitat destaca que no s’ha elaborat un registre únic de les pràctiques laborals i formatives, així com garantir que totes les joves tinguin el suport de l’administració a través de la inspecció de treball per vetllar que no s’utilitzin places estructurals per a les pràctiques laborals i formatives.

Si parlem de salut mental, el CNJC celebra i reconeix que s’han fet avenços amb el Pla de prevenció del suïcidi, amb especial incidència en l’àmbit escolar dins del programa Salut i Escola, i, tot i que cal evitar caure en el paternalisme institucional, s’han posat en marxa campanyes públiques de sensibilització.

Igualment, una de les mesures concretes en què cal continuar treballant té a veure amb elaborar estudis a tot el territori català sobre l’evolució de la salut mental juvenil, que ha de tenir en compte l’impacte de la pandèmia en la salut mental del jovent, sense deixar de banda la diversitat territorial, la perspectiva de gènere i intercultural.

En canvi, queda pendent garantir l’atenció psicològica arreu i per a tothom, un servei que ha de ser sense cita prèvia, de franc i situat en espais comunitaris referents per a joves.

Més enllà de l’anàlisi en aquests tres grans blocs, l’organització juvenil remarca que, gràcies a la tasca de l’associacionisme, s’ha complert el compromís adquirit d’ampliar la validesa de la T-jove a les usuàries de fins a trenta anys.

Per contra, una de les assignatures pendents, en què resta molta feina per fer, és treballar per fomentar l’Economia Social i Solidària i realitzar programes de suport a la incorporació de continguts a la primària, la secundària, el batxillerat i les universitats.

Per tot plegat, des de la CNJC insten el govern català a “complir amb els seus compromisos i el mandat del Parlament, així com treballar per revertir una situació crítica i vetllar per la garantia dels drets del jovent català i les necessitats de l’associacionisme”. Es tracta, reblen, d’invertir recursos i demostrar voluntat política per capgirar la situació de les joves del nostre país.