"Esborra les fotos. No volem sortir més als diaris. Vine a fer fotos a l'hora que venen a netejar i ens roben tot el que tenim", diu una dona a les portes de la Sala Baluard del Raval de Barcelona, espai de consum supervisat, amb els ulls plorosos en veure la càmera de fotos.

El barri està remogut, especialment per les aparicions a diversos mitjans d'imatges i notícies sobre persones que hi consumeixen drogues, sumades a la convocatòria de manifestació del veïnat de Raval Sud el passat dijous contra la delinqüència i la brutícia.

"Un atemptat periodístic que vulnera la intimitat de les persones"

"Les fotos dels diaris són lamentables i tendencioses i almenys s'haurien de pixelar", denuncien persones participants de Fundació Àmbit Prevenció en el seu pòdcast 'El lado oscuro del Raval' que graven a la cooperativa Colectic en el marc del projecte Ravalmèdia.

Qualifiquen les notícies als mitjans d'"un atemptat periodístic que vulnera fastigosament la intimitat de les persones" i ho atribueixen a interessos electoralistes i immobiliaris.

"Aquestes persones tenen una família i això fa mal. L'addicció és un trastorn de salut mental. A ningú li passaria pel cap fer una notícia amb una fotografia d'una persona amb síndrome de Down, o un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA), o una esquizofrènia, en una situació vulnerable", explica José Antonio Cano, educador de l'entitat, que treballa per la reducció de danys.

Al pòdcast parlen fins i tot d'una imatge manipulada en un diari en què apareix una xeringa en primer pla i una persona dormint al darrere, però en una escala impol·luta: "Això no és real".

Critiquen que es posa el focus en les persones que ho fan malament i es generalitza, i que no es parla dels motius que han dut les persones a aquesta situació sinó del resultat, perquè –Cano cita l'escriptor Javier Giner–: "Ningú escull ser addicte. Ningú es lleva un dia i diu: «Vaig a esforçar-me amb totes les meves forces en fotre'm la vida».

"Me la fumo per oblidar-me de la meva vida"

Els mitjans tampoc parlen de la roda sistèmica en què cauen aquestes persones i de la qual és tan difícil sortir-ne. "Com ho has de deixar si estàs dormint al carrer, amb pluja i fred, si et registren cada dos per tres, si no tens identitat i ho has perdut tot? No demanem tant. Que ens deixin ser persones del segle XXI: viure sota un sostre i un tros de pa. Com he de deixar la droga? Netejo Barcelona de ferralla. Me la fumo per oblidar-me de la meva vida. Jo si tinc un sostre i una feina ho deixo demà. I diria que el 50% ho deixaria", relata l'Isham al pòdcast.

Les drogues són accessibles –"Els governs són els més responsables. És més fàcil que comprar el pa. Estan per tot arreu"–, i els recursos són minsos. L'Isham va estar a l'Hospital Clínic per una sobredosi, i li van prometre un alberg i ajuda, però al cap de quinze dies li van dir que tots els serveis estaven plens.

Va tornar al barri. Tornar al context de consum és, evidentment, un factor de risc. A més, li van robar la documentació i no pot pagar els duplicats, així que no té accés a alguns dels serveis que li pertocarien.

La ràdio és un espai alternatiu al consum on es poden incloure i on no s'exigeix deixar de consumir. "Aquesta és la forma de reduir el consum", diu Cano, a més de potenciar projectes com el Housing First, que demostren que es redueix el consum si s'ofereix una llar.

Quan acaben de gravar el pòdcast, es feliciten pel resultat. El Jordi li ha posat el punt final: "Sento ràbia provocada per la indiferència dels mitjans i administracions que s'omplen la boca amb ajudes que només provoquen la perpetuació de la vulnerabilitat". I ha conclòs: "Demà pots ser tu".

Pisos buits i permissivitat política

L'Ajuntament de Barcelona assenyala que hi ha hagut un augment de consum als carrers i la Xarxa Veïnal del Raval que "els punts de venda estan remuntant perquè no es va acabar la feina" amb les macrooperacions contra els pisos de venda i consum dels últims anys. Fundació Àmbit Prevenció, en cavi, ha recollit les mateixes xeringues que en els últims recomptes.

Les drogues hi són i es mantenen per moltes causes, entre les quals hi ha la gran quantitat de pisos buits i en mal estat que hi ha al barri, que són "un marc perquè les màfies saben que en aquests espais poden fer la seva", diu Carmela Torró, de la Xarxa Veïnal. També per "la permissivitat" política.

Per això, demanen investigacions policials que no s'enfoquin en les persones que venen i consumeixen drogues a petita escala, sinó en les persones que trafiquen a gran escala i que probablement no es troben al barri del Raval.

Aposten per polítiques socials i no per culpar de la situació els serveis socials i les persones consumidores, que són l'última baula de la problemàtica.

La brutícia, un conflicte a part

La manifestació d'aquest dijous fa evident el malestar social per la degradació del barri. Metzineres, una altra entitat que fa feina al barri amb dones que usen drogues, defensa que el que genera violència no és el consum sinó la pobresa, el sensellarisme i tot el que l'envolta.

Però la causa del malestar és únicament el consum als carrers o és més complexe la problemàtica d'aquest barri epicentre de conflictes per la seva alta densitat de població, diversitat cultural i centralitat?

"S'estan barrejant coses", afirma Torró. I és que "una de les principals causes de la brutícia al barri són les conductes incíviques de comerços i veïnat que l’Ajuntament no vol corregir".

Des de la Xarxa, amb Acció Raval i Guerrilla Raval, porten mesos negociant, però no han arribat a cap solució. Els van oferir tres agents cívics durant vint dies per a tot el barri.

"Com seria de fàcil posar un agent cívic en aquell punt complicat on saps que sempre llancen brossa perquè la primera vegada, expliqui com s'ha de llençar, i la segona, sancioni, i que es mantingui fins que es corregeixi la conducta", es lamenta.