“Les persones sense llar són les grans oblidades de la nostra societat”. Aquestes paraules de Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidi, han servit per introduir la presentació de la proposta de llei per fer front i erradicar el sensellarisme al Parlament de Catalunya.

Un text legislatiu pioner a Europa, impulsat pel món acadèmic i amb la implicació d’entitats socials, que vol omplir un buit legal pel que fa a l’atenció a les persones sense llar i assegurar la dignitat i humanitat en el tracte a aquest col·lectiu. L’objectiu és ambiciós: erradicar el sensellarisme a Catalunya en cinc anys.

El sensellarisme és una realitat invisibilitzada que fa palesa la desigualtat i ens interpel·la com a societat. A Catalunya, no hi ha dades que permetin saber del cert quantes persones viuen al carrer, les últimes es remunten al 2017 i les va recollir l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, que va comptabilitzar unes 53.000 persones a 719 municipis catalans que pateixen una situació de sensellarisme. D’entre elles, més de 2.300 viuen directament al carrer.

Igualment, en els darrers anys, entitats que treballen per fer front a aquesta xacra, com la Arrels Fundació i la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, entre altres, han elaborat recomptes per conèixer l’abast del problema. Els resultats indiquen que 1.516 persones dormen al carrer a dotze municipis que acullen el 44% de la població catalana.

No obstant això, aquestes dades són només la punta de l’iceberg d’una problemàtica que no ha parat d’augmentar en els darrers temps i s’ha extremat per l’embat de la pandèmia, amb dramàtiques conseqüències per als qui ho pateixen. El sensellarisme provoca o incrementa els problemes de salut física i mental, disminueix dràsticament l'esperança de vida, augmenta la prevalença de suïcidi, entre d'altres.

Una proposta que neix fruit d’una suma d’esforços

Amb tot, aquest fenomen ha restat massa sovint invisibilitzat i no s’han desenvolupat polítiques efectives i decidides per part de les administracions per tal d’abordar-lo en la seva dimensió real. “A diferència d'altres col·lectius fràgils, i tradicionalment discriminats i maltractats, les persones sense llar no gaudeixin d'una llei específica que es proposi corregir la seva situació precària”, ha explicat Jaume Castro, de la Comunitat de Sant’Egidi.

Per omplir aquest buit, avui s’ha presentat al Parlament de Catalunya una proposta de llei, que ha estat possible fruit d’una sinergia reeixida entre la societat civil, les institucions i el món acadèmic. “Estem davant d’una aliança inèdita que cal posar en valor, estem obrint un nou camí i hem sumat complicitats per defensar col·lectius tan fràgils com les persones sense llar”, ha destacat el director de Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu.

El text legal, dirigit pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Antoni Milian i amb la plena implicació d’Arrels, la Comunitat de Sant’Egidi, els Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Assís Centre d’Acollida i Càritas Catalunya; entitats que estan dia a dia al costat de les persones que viuen al carrer. També compta amb el suport de la totalitat dels grups parlamentaris de l’arc parlamentari català, excepte VOX.

La llei proposa un tot un seguit de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya. L'objectiu és regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme per garantir els drets de les persones sense llar i per capgirar aquesta situació. D’aquesta manera, el text constitueix un marc general, però alhora preveu solucions concretes per afrontar la situació de les persones que viuen al carrer.

Així, es tracta d’un cos normatiu rigorós i integral, format per 49 articles i 21 disposicions que pretén construir uns nous fonaments en la vertebració de l’estat del benestar. “És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar de tots”, ha manifestat Jaume Castro.

La clau de la norma: l’espai residencial digne

Com ha explicat l’Antoni Milian, l’acadèmic que ha dirigit l’elaboració de la norma, el concepte “d’espai residencial digne” és l’instrument fonamental que regeix la proposta de llei. Es tracta d’un mínim comú denominador per assegurar a tots els ciutadans unes prestacions que garanteixin un sostre i una vida digna i sostenible. Així, hauran de reunir una sèrie de requisits com que s’hi pugui accedir les 24 hores i ha de tenir les condicions per poder-hi desenvolupar la vida privada.

La llei preveu que aquest espai residencial digne s’incorpori com a prestació garantida a la cartera de serveis socials, per convertir-lo en un dret objectiu exigible davant dels tribunals si no se satisfà, ha detallat l’impulsor de la norma. D’acord amb el text, tothom que viu al carrer i està empadronat ha de tenir dret a l’espai residencial digne. Així, sense ser una llei d’habitatge, la proposta legislativa assenta les bases i posa els instruments per fer possible els mitjans per arribar a un habitatge.

Per als qui no estan empadronats, es preveu el dret d’accedir a centres de baixa exigència, un servei d’acollida temporal en què s’atén a les persones, però amb serveis limitats, destinats a pal·liar situacions d’emergència i sobretot per cobrir l’espai nocturn i evitar que ningú dormi al carrer.

Més enllà d’això, la llei vetlla per cobrir de manera més immediata les necessitats bàsiques de les persones que viuen al ras, passen la nit en recursos nocturns o en espais específics per a les persones sense sostre, com garantir l’accés al sistema públic de serveis socials i l’assistència sanitària o el dret a l’empadronament, entre altres.

Igualment, vol assegurar serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un títol de transport i utilitzar els serveis de consigna, bugaderia i dutxa. A banda, es preveu també garantir el dret als serveis funeraris, el dret a l’espai públic i prohibir explícitament que les ordenances tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, entre altres.

Ferran Busquets, director d’Arrels, també ha subratllat que la llei estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de més de 50.000 habitants per dimensionar la problemàtica i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Per la seva banda, Jesús Ruiz, director d’Assís Centre d’Acollida ha destacat la necessitat de posar fil a l’agulla per afrontar realitats invisibilitzades, com és el sensellarisme femení, i dotar-los de formes d’intervenció específiques.

Els impulsors de la proposta esperen que pugui beneficiar unes 18.000 persones en cinc anys, representi un nou paradigma en l’atenció a les persones sense llar i obri un camí per acabar amb aquesta xacra social. “Tramitar i aprovar un text per erradicar el sensellarisme més crònic és avui un deure moral urgent i inajornable, ha sentenciat l’Antoni Milian.