El racisme, component protagonista dels actes de violència institucional

Cent trenta-un agents de cossos policials i de seguretat es troben en ple procés d’investigació davant de casos de violència institucional, abús de poder i, per conseqüència, de vulneració de drets humans, gràcies a l’actuació del Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia.

El centre per la defensa dels drets humans treballa per oferir assistència jurídica i psicosocial a les persones que s’han vist sotmeses a situacions de violència institucional a Catalunya. Cada any realitzen un informe per plasmar, analitzar i recopilar les vulneracions de drets que han atès per denunciar la situació actual d’actuacions d’abús.

Al llarg del 2022, el SAIDAVI va rebre cent tretze sol·licituds d’actuació, de les quals gairebé una seixantena són casos de violència institucional. D’aquests, set s’han assumit com a litigi, titllats per a membres de l’entitat com a esdeveniments “molt greus”. El servei destaca per brindar assistència psicojurídica a les afectades: per una banda, hi ha l’assessorament jurídic i, per l’altra, l’acompanyament psicosocial.

Irídia ha participat com a acusació en més de seixanta litigis, dels quals només cinc han finalitzat i cinquanta-set continuen oberts. Com a fet destacable, s’ha detectat que la majoria de les situacions han tingut lloc a l’espai públic i en vuit ocasions s’han donat actituds racistes per part dels agents de cossos policials que intervenien.

Un element de discriminació que es repeteix sovint

En l’Informe sobre Violència Institucional 2022, l’entitat s’ha centrat a examinar les intervencions policials que presenten un biaix racista. Una de les conclusions principals és la imprescindibilitat de les administracions de començar a treballar i abordar seriosament el racisme institucional. Una qüestió a la qual es posa l’èmfasi.

Fent un repàs de les xifres, des de la creació del SAIDAVI, l’any 2016, Irídia ha dut la representació lletrada de gairebé cent incidències, dels quals un 46% pertanyen a casos de persones que no han nascut a l’Estat espanyol. Si ens fixem en els successos que han passat a l’espai públic, el percentatge augmenta fins al 58%, el mateix que dir que catorze dels vint-i-quatre casos tenen un component de racisme.

Algunes de les característiques de les actuacions són les actituds desproporcionades dels agents; la motivació racista a l’hora d’iniciar l’operació, per exemple, després d’una identificació per perfil ètnic-racial, i l’ús de comentaris i vexacions racistes. Associar la procedència d’una persona amb un fet delictiu és un dels elements més presents en aquest tipus de circumstàncies.

La violència institucional comporta un impacte psicològic important a la persona afectada, la qual necessita una atenció prolongada en el temps. A més, el racisme provoca un sentiment i una percepció de rebuig a la persona perjudicada, ja que l’allunya de sentir-se una ciutadana de ple dret.

Reptes i fites positives que s’han assolit

Irídia també plasma les bones pràctiques que s’han dut a terme en aquest àmbit. Per una banda, se celebra la prohibició del SIR-X, un tipus de projectil de foam considerat el més damnós que s’utilitza en l’actualitat. També es posa en valor la creació de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de la Violència Institucional i a l’aplicació de la ‘identificació 360 graus’ a l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Mossos d’Esquadra.

Com a reptes de futur que cal assolir, des de l’entitat demanen la creació d’un “mecanisme independent de control dels cossos policials” i la millora dels mètodes de control interns de la totalitat d’aquests. Un dels passos que cal seguir, segons destaquen, és la implementació de formularis de parada. Una iniciativa que evitaria i erradicaria les identificacions policials per perfil ètnic-racial, origen de situacions de racisme.

Finalment, des de l’entitat es demana més autonomia i recursos per a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos (DAI) i la creació d’una unitat centrada en discriminació racista dins d’aquesta. Esperen, a més, l’aplicació de les conclusions aprovades el desembre de 2022 a la Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya.