Com us vau conèixer? Va ser fent voluntariat?

Jo, Lluís, vivia a Barcelona i representava la demarcació del Barcelonès al Comissariat General de MEG (l'òrgan de govern entre assemblees). I jo, Trini representava la demarcació de Vic (actualment Alt Ter).

Formar part del Comissariat General implicava que ens trobéssim mensualment a Can Cadena, la seu de l'entitat que hi ha a Valldoreix, una masia espectacular que us recomanem visitar! Vam estar convivint en aquest espai durant 4 anys sense fer-nos gaire cas...

Quines tasques de voluntariat fèieu en aquell moment?

Ens encarregàvem de representar les nostres taules territorials, per tant vetllàvem pels interessos i necessitats dels infants i joves dels agrupaments de les nostres demarcacions. A més, teníem la responsabilitat de prendre les decisions i treballar pel bon funcionament de l'entitat.

Posteriorment vau compartir el càrrec de comissaris generals, que equival a la presidència de l'entitat, com a part de la Taula Executiva, oi?

Sí, com a l'equip de treball elegit per l'assemblea general de MEG i encarregat de liderar l'associació a nivell nacional. En el nostre cas, representàvem l'entitat en diversos fòrums, i havíem de vetllar, com deia un bon company, per l'escoltisme que es fa, i pel que no es fa.

Va ser aquí quan vam començar a fer equip de debò i a compartir bona part del nostre temps. De fet, la nostra jornada de voluntariat, en hores, equivalia a molt més de mitja jornada laboral!

Com us organitzàveu?

Entre tots els membres de la Taula Executiva el contacte era diari per a resoldre els temes que anaven sorgint. També ens trobàvem presencialment cada divendres per fer reunió interna, que allargàvem la majoria de caps de setmana amb altres trobades d'equips, formacions i projectes que es podien dur a terme arreu de Catalunya.

Com recordeu aquella etapa?

Durant aquells anys, vam fer innombrables quilometrades, Can Cadena era la nostra segona residència, i la Taula Executiva la nostra segona família amb qui encara avui compartim una profunda i bonica amistat.

Cadascú de nosaltres tenia assignat el seguiment d'alguns projectes i accions concretes, que desenvolupàvem sempre d'acord amb el que s'acordava com a equip i que implicava altres trobades també entre setmana. A més, pel fet de compartir el càrrec de presidència, havíem d'anar molt a la una i això feia que ens passéssim moltíssim temps al telèfon... sobretot discutint.

Què us va aportar com a parella fer voluntariat colze a colze?

Les persones que fonamentem la nostra vida en els valors, objectius i pilars de l'escoltisme, compartim una part essencial de la nostra manera de fer i ser. Per tant, poder coincidir amb algú de manera profunda en aquesta visió vital és especial: és connectar-se d'arrel.

Com creieu que us ha ajudat el fet d'haver compartit espais de treball en situacions tan diverses?

Vam poder-nos conèixer ens circumstàncies molt diferent i complexes. Ens va permetre treballar plegats per assolir objectius comuns. Vam haver d'esforçar-nos per compartir, debatre i acordar punts de vista, i això, en realitat, és el que seguim fent com a parella.

De fet, és una preparació ideal per formar una família i no morir immers en el caos de la criança! Ah, i també ens ha ensenyat a desenfadar-nos abans d'anar a dormir (segons la Trini, la persona que més l'ha treta de polleguera en aquesta vida, és en Lluís).

Com us ha canviat la vida el fet de fer voluntariat?

Coincidim en què no hauríem estat els mateixos si no haguéssim passat per l'escoltisme i el guiatge. A MEG hem alimentat les nostres inquietuds socials i la nostra dimensió espiritual. Hem après a estimar la natura, a fer bé les coses i a fer servei. Són innombrables les competències, habilitats i capacitats adquirides en camps com el treball en equip, la gestió de projectes, d'entitats, de les emocions...

És curiós que cap dels dos ens estiguem dedicant professionalment a allò que vam estudiar a la universitat, i en això segurament hi té molt a veure l'escoltisme, perquè ens ha permès descobrir altres facetes i capacitats que van molt més enllà de l'educació formal i acadèmica i que connecten molt més amb la nostra vocació.

Com resumiríeu l'experiència?

Ha estat una escola de vida que ens ha impactat profundament i que ens ha construït com a persones i ens ha fet ser més qui som. Creiem que tots els nens i nenes (i evidentment adults) haurien de tenir l'oportunitat de poder-ne formar part. Esperem que als nostres fills, els ompli tant com a nosaltres!