Eloi Bergós: “No hi ha una visió única sobre el turisme”

Els ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants troben a l’Associació de Micropobles de Catalunya una entitat que treballa en favor de les persones que viuen als pobles petits, però també per mantenir-los vius.

Treballen per manifestar les dificultats que els ajuntaments pateixen; amb tots els deures per complir, però amb els mitjans escassos. Eloi Bergos no és només part de l’entitat, també és l’alcalde de Penelles: un municipi de poc més de 400 habitants.

"La relació dels micropobles i la ciutat és la que és: no ens agrada ser el parc temàtic de la gent de ciutat."

Els micropobles gaudeixen o pateixen el turisme?

El turisme ha sigut el tema i hi ha diferents maneres de viure’l, és difícil arribar a consens. Amb això vull dir que hi ha municipis que són turístics, són conscients i ho volen ser perquè és la seva única font d’ingressos; també n’hi ha que no. 

És potser gràcies a aquest turisme que el poble pot tenir tres botigues obertes i el forn de pa en funcionament. Hi ha altres municipis que busquen un turisme més tranquil, menys invasiu i no convertir-se en un poble temàtic. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Micropobles (@micropobles)

I quina visió hi ha des del punt de vista dels veïns i veïnes?

No hi ha una visió única sobre el turisme. La relació dels micropobles i la ciutat és la que és: no ens agrada ser el parc temàtic de la gent de ciutat. A vegades sentim que les persones que venen als pobles, se’ls volen trobar d’una manera concreta. Que algú s’esperi alguna cosa, no vol dir que hàgim de canviar la nostra comunitat.

És difícil parlar bé o malament del turisme als micropobles: la realitat és la que és. Hi ha municipis que no tenen turisme i els hi encantaria tenir, i a l’inrevés. Això podria suposar, com et deia, tenir un caixer automàtic en funcionament o el forn obert.

"El turisme és una oportunitat, sempre que no ens canviï el que som i volem ser."

Com ha estat el cas a Penelles?

Hem passat de sospitar pels cotxes que no coneixíem a tenir milers de visitants durant l’any. Enguany farem el desè festival de murals: abans d’això pensa que no hi havia persones que s’encarreguessin del casal del poble per donar servei de bar. Aleshores, quan ho vam proposar, ningú va demanar l’adjudicació.

Passar d’allò a tenir tres restaurants, música en viu, visitants diaris... Ha estat un canvi gran, certament: hi ha vida al poble. Penso que és una oportunitat, hem de ser conscients i la podem aprofitar. El turisme és una oportunitat, sempre que no ens canviï el que som i volem ser.

I com afecten aquestes activitats al despoblament?

Des dels municipis petits hem de ser conscients; a Penelles és una oportunitat per sobreviure el despoblament que estem patint. No ens estem repoblant, és cert. No ens estem repoblant, però hi ha noves oportunitats i poden portar veïns.

Els nostres pares volien que anéssim a la ciutat per tenir èxit. Nosaltres volem que es quedin. Si és pel turisme? Encantats, però que no marxin. Que ens han canviat la forma de viure? Evidentment, no és el mateix passejar un diumenge per Penelles avui que fa uns anys. 

"Si volem pobles vius, entre tots, s’han de pagar i mantenir."

Hi ha serveis que es poden veure limitats per les partides pressupostàries. Com s’assumeix la conservació i manteniment?

Si la gent de ciutat vol tenir el seu pessebre quan surt el cap de setmana, ha d’entendre que això val molts diners. Qui està cuidant els boscos? Qui cuida les masies i les cabanes? I la brossa? Tot allò que els nostres padrins van treballar, mantenir-ho ens costa tants diners com a qualsevol altre municipi.

Parlo de gent de ciutat perquè ens ve, majoritàriament, de ciutat. També de l’estranger, però més de ciutat. Volem pobles nets, endreçats, amb serveis... Aviat, tenim una reunió amb el conseller Sàmper i és un dels temes que tractarem.

Hi ha cap via de finançament per pal·liar les pèrdues que es generen pel turisme?

No. No i és un dels temes que parlarem amb el conseller, però no sé si hi podrà fer gaire. No és el mateix obrir una botiga a Baleguer on hi passen centenars de persones o bé obrir-la a Penelles on hi haurà sis persones. 

Si volem pobles vius, entre tots, s’han de pagar i mantenir. Nosaltres, els veïns i veïnes dels pobles petits, també paguem l’ampliació del metro. Hi ha molts serveis que s’assumeixen que tenim, però és molt difícil mantenir-los. 

El turisme pot portar noves altes al padró?

El turisme pot donar oportunitats, però és difícil que porti altes al padró. Obriran les cases tancades, els casals, els bars... D’aquesta manera hi haurà algú que pugui treballar al poble i pel poble. Un caixer automàtic estarà obert si la gent el fa servir, si no estarà tancat. Qui diu caixer, diu pastisseria, carnisseria...

Això és un debat molt gran. Hi ha municipis pels quals és una oportunitat, però d’altres pels que és un càstig. L’Ajuntament i el poble han de saber si volen turisme o no, tenir-ho clar i treballar en funció del que considerin. 

Quina importància té el padró pels micropobles?

Un municipi està preparat, i rep una dotació econòmica, en funció del nombre de persones censades al padró. El que passa als pobles petits que reben turisme és que el manteniment d’una gran ciutat l’has de fer amb el pressupost d’un poble petit. 

També té impacte en el servei d’aigües i de residus, per exemple. Però tot depèn del municipi i de com funcioni. De què serveix obrir un hotel si els hostes van a comprar al poble del costat o a la ciutat més gran que hi hagi a prop?

El model de finançament és adient pels pobles petits?

El finançament dels municipis petits és totalment inviable. L’administració gran paga quan vol, no quan pot. Per a nosaltres, fer un pavelló pot significar haver de demanar un crèdit mentrestant l’administració té els diners aturats al banc. 

A un poble gran potser ho poblen aguantar, perquè hi ha més impostos, més gent i més diners. Nosaltres no podem fer front a aquestes grans inversions si no hi ha ajuda.