Un dels lemes més repetits pel Govern espanyol en les últimes setmanes és que “ningú quedarà enrere” en la crisi derivada de l’emergència sanitària de la Covid-19. No obstant això, és només un eslògan per a les prop de 600.000 persones que viuen al país en situació irregular, que afronten dia a dia una situació molt complicada que no té l’aire de canviar.

El passat 23 de setembre, el Congrés dels Diputats va certificar el rebuig a la Proposició No de Llei (PNL) impulsada per la Coordinadora Obrim Fronteres i el moviment #RegularizaciónYa, amb el suport de 1.500 organitzacions, que demanava una “regularització urgent, permanent i sense condicions de totes les persones migrants que resideixen a l’Estat espanyol”.

“Hi ha moltes persones que estan sense cap mena de cobertura, en una situació molt difícil que s’ha agreujat arran de la Covid-19. Són vides que pengen d’un fil, està en joc la vida de moltes persones que actualment no tenen dret a res, només a la caritat. També és un tema de reconeixement de drets”, explica Iolanda Maurici, membre de la coordinadora Obrim Fronteres, un dels nuclis impulsors de la iniciativa.

Ampli rebuig al Congrés

La cambra va tombar la proposta amb el vot negatiu de 278 diputats, inclosos els del PSOE, i només 59 vots a favor dels partits que ja havien donat suport a la PNL abans que es debatés al Congrés. El rebuig que ha estat un cop dur, encara que no inesperat, per als promotors de la iniciativa, que han carregat contra la decisió del parlament espanyol. “S’ha perdut una oportunitat històrica per avançar cap a un marc de protecció dels nostres drets, en plena crisi global de la Covid-19”, han expressat des del moviment #RegularizaciónYa.

“Ha estat molt decebedor perquè hi havia una oportunitat de repensar les polítiques d’estrangeria. La PNL estava molt ben elaborada i era jurídicament possible, aplicable l’endemà mateix”, assegura Maurici.

La Proposta No de Llei de regularització, que partia de col·lectius migrants, antiracistes i organitzacions civils, ha recorregut un llarg camí fins a arribar al Congrés. La iniciativa va sorgir dels grups de treball de la gran manifestació de fa cinc anys per l’acollida.

A partir d’aquí, després de treballar intensament, hi han confluït tota mena d’organitzacions civils, entitats i moviments socials agrupats al voltant de #RegularizaciónYa i Obrim Fronteres, explica Maurici. “Arribar fins aquí és una fita històrica perquè s’ha donat veu a molts col·lectius i moviments que no la tenien, ha estat un procés d’empoderament molt gran”, afegeix.

Decepció entre els impulsors de la PNL

El resultat de la votació ha provocat decepció entre milers de persones, que segueixen en una situació molt difícil enmig d’una crisi que està fent estralls, especialment entre els sectors més desafavorits de la societat, i perpetua una realitat que distingeix entre persones de primera i de segona. “És més greu que això, ja hi ha la categoria de no-persones, totalment deshumanitzades, a qui estem negant el dret a l’existència i els fem retornar a països en guerra o llocs del que han fugit per la misèria i la fam”, ressalten des d’Obrim Fronteres.

Segons els seus impulsors, la PNL era una eina de justícia social per pal·liar les condicions de vida de les més de 600.000 persones en situació administrativa irregular que viuen a l’Estat espanyol, privades de drets fonamentals i de l’accés a serveis bàsics. Per contra, segons #RegularizaciónYa, el vot negatiu a la proposta ha evidenciat que els parlamentaris “han prioritzat una posició burocràtica i partidista, quan no criminalitzadora, a les més que evidents qüestions humanes i de drets abordades per les mesures proposades”.

“És un atac frontal als drets humans i una decepció perquè dona ales al discurs de l’extrema dreta. Estan tirant endavant les polítiques d’aquells als qui, diuen, volen combatre, legitimant el seu discurs racista, excloent i xenòfob”, lamenta Maurici.

Malgrat assegurar que estava d’acord amb el contingut de la proposta, el PSOE ha argumentat el seu vot negatiu emparant-se en què la normativa europea no permet una regularització massiva en els termes en què estava plantejada.

Una premissa que els impulsors de la PNL rebutgen de pla. “És mentida i denota un cinisme molt gran perquè la proposta era jurídicament aplicable de totes totes. A més, països europeus com Itàlia, Portugal i el propi Estat espanyol, en l’època de Zapatero i de Rajoy, ja van tirar endavant processos de regularització”, apunta la membre d’Obrim Fronteres.

No obstant això, el debat generat arran de la PNL presentada al Congrés ha posat a l’agenda la qüestió de la regularització. “El rebuig ha estat dels partits polítics, però el suport social és molt ampli. I això ho saben els partits, malgrat els seus discursos hipòcrites dient que defensen els drets humans mentre segueixen practicant polítiques salvatges, polítiques de mort”, rebla Maurici.

Així, malgrat eslògans més o menys afortunats, la realitat és que queda molta feina per fer si no es vol deixar ningú enrere. Més que paraules, calen polítiques decidides basades en fets, reclamen els impulsors de la PNL. Maurici ho té clar: “Això no s’acaba aquí, fins i tot encara que s’hagués aprovat la proposta caldria vetllar perquè es complís. Seguirem treballant, hi ha moltes vides en joc”.