Es tracta d’un fenomen que pren força davant la necessitat de disposar, més enllà d’hortalisses de qualitat, d’espais comuns, de zones verdes en nuclis urbans, i de realitzar activitats que ens tornin a posar en contacte amb la terra i la natura.

Els horts comunitaris són una bona manera de recuperar solars i altres terrenys per fer-ne un ús col·lectiu, compartint en un mateix espai no només les collites, sinó també coneixements i bons moments. Prenen també molta força a les ciutats, on el nombre d’horts urbans va també en augment.

A més de ser una forma de reivindicar espais per poder gaudir-los de manera col·lectiva, serveixen també de posar en pràctica i promoure hàbits de vida saludables relacionats amb l’alimentació i amb l’activitat física. És per això que els horts comunitaris estan molt relacionats amb l’agricultura ecològica i amb la sostenibilitat.

Espais també per a l'educació

L’aspecte educatiu pel que fa a l’alimentació i el medi ambient juga també un paper molt important en aquests projectes col·lectius. Es tracta d’una bona oportunitat perquè les escoles, sobretot les que es troben en nuclis urbans, i les entitats puguin accedir amb l'alumnat a conèixer aquesta forma d’agricultura a petita escala i els projectes socials que tenen vinculats.

Els horts comunitaris donen també peu moltes vegades a relacions intergeneracionals, en les quals les persones més grans ensenyen a les més joves a plantar i fer crèixer els fruits que dóna la terra.

Alguns exemples d’horts comunitaris

Els horts comunitaris de Can Masdeu van ser dels primers a Barcelona. Quan van començar a funcionar a la ciutat només n’hi havia quatre i ara ja hi ha més de 40 horts que podem considerar pròpiament comunitaris.

El Brian Ruffell participa al projecte d’horts comunitaris d’aquest centre social que es troba al districte d’Horta-Guinardó. Ens explica que tenen 30 petites parcel·les conreades per més de 40 persones de diferents edats, tot i que predomina la gent gran.

Segons el Brian, «per a molta gent es tracta més d’un acte social que del fet de disposar d'un hort en si mateix». Pel que fa a la manera d’organitzar-se, «cada tres setmanes tenim una assemblea i també fem periòdicament jornades de treball», ens diu.

L'Hortet del Forat, al districte barcelonès de Ciutat Vella, s'autodefineix com "un espai autogestionat per i per a la comunitat, un recurs gratuït de cultiu ecològic, i un lloc viu per experimentar". Funciona des de començaments de 2008, duent a terme jornades de treball obertes i reunions en les quals comparteixen coneixements i, com expressen al seu blog, "projectem les nostres disponibiliats i ens relacionem amb el Forat".

La Maria Toral, autora d'Educahorts, participa des del començament a l'Hortet del Forat i ens explica: "sempre hem intentat que no sigui un hort assistencial i hem volgut que sigui realment comunitari. Està obert a totes aquelles persones i col·lectius que hi vulguin participar, amb la condició de que han de posar-se d'acord". D'entre els col·lectius que accedeixen a l'hort es troben el Taller Sant Jordi, i més recentment un grup de criança.

Altre exemple a Barcelona són els horts comunitaris de Can Batlló a Sants-Montjuïc, o a Sant Boi de Llobregat, els de Can Pinyol. També pots donar un cop d'ull a altres iniciatives que hem donat a conèixer a Xarxanet, com els horts urbans de La Mina, a Sant Adrià de Besòs, o Sembrant Solidaritat, a Terrassa.

Existeix també la Xarxa d’Horts comunitaris de Barcelona, que ha passat per diverses fases des que es va constituir i que segons la Maria Toral encara està en procés d'arrencada. Fins ara han fet algunes trobades. A l'octubre de 2016 se'n va fer una a l'Hortet del Forat, en el marc de l'Aplec de Agricultura Urbana per tal de reprendre el funcionament de la xarxa i amb la participacuió de representants de 26 horts comunitaris (aquí trobaràs un resum). La propera està prevista a l'Hort del Xino.

Projectes impulsats per diferents administracions

A Balaguer, l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera, a través del Pla d’Inclusió Social de la comarca, impulsa el projecte "Cultiva’t, Horts Comunitaris", en el qual participen 12 famílies en situació de vulnerabilitat social i que porta ja set anys en funcionament.

Aquest projecte es desenvolupa als horts urbans de l’Associació Slow Food, i les persones que se'n beneficien aprenen a cultivar la terra amb el suport d'una persona de l'entitat. Disposen d'una font complementària d’aliments naturals i d'una activitat que ajuda a la seva estabilitat emocional i psicològica.

Els Horts ecològics municipals de Castell-Platja d’Aro estan en funcionament des de la primavera de 2013, amb una seixantena de persones i diferents col·lectius que conreen uns 5.000 metres quadrats de terra, i que han constituït una associació. Un dels principals objectius del projecte és oferir als veïns i veïnes un espai de participació comunitària en clau mediambiental.

A Barcelona, el programa municipal pla Buits (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) persegueix “implicar la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d'espais en desús distribuïts per tots els districtes de la ciutat”. L'Ajuntament fa una cessió temporal d'aquests espais municipals a entitats (actualment unes 150) perquè duguin a terme activitats que promoguin la dinamització social i la convivència al barri.