Els horts comunitaris, espais per compartir

Es tracta d’un fenomen que pren força davant la necessitat de disposar, més enllà d’hortalisses de qualitat, d’espais comuns, de zones verdes en nuclis urbans, i de realitzar activitats que ens tornin a posar en contacte amb la terra i la natura.

Els horts comunitaris són una bona manera de recuperar solars i altres terrenys per fer-ne un ús col·lectiu, compartint en un mateix espai no només les collites, sinó també coneixements i bons moments. Prenen també molta força a les ciutats, on el nombre d’horts urbans va també en augment.

A més de ser una forma de reivindicar espais per poder gaudir-los de manera col·lectiva, serveixen també de posar en pràctica i promoure hàbits de vida saludables relacionats amb l’alimentació i amb l’activitat física. És per això que els horts comunitaris estan molt relacionats amb l’agricultura ecològica i amb la sostenibilitat.

Espais també per a l'educació

L’aspecte educatiu pel que fa a l’alimentació i el medi ambient juga també un paper molt important en aquests projectes col·lectius. Es tracta d’una bona oportunitat perquè les escoles, sobretot les que es troben en nuclis urbans, i les entitats puguin accedir amb l'alumnat a conèixer aquesta forma d’agricultura a petita escala i els projectes socials que tenen vinculats.

Els horts comunitaris donen també peu moltes vegades a relacions intergeneracionals, en les quals les persones més grans ensenyen a les més joves a plantar i fer crèixer els fruits que dóna la terra.

Alguns exemples d’horts comunitaris

Els horts comunitaris de Can Masdeu van ser dels primers a Barcelona. Quan van començar a funcionar a la ciutat només n’hi havia quatre i ara ja hi ha més de 40 horts que podem considerar pròpiament comunitaris.

El Brian Ruffell participa al projecte d’horts comunitaris d’aquest centre social que es troba al districte d’Horta-Guinardó. Ens explica que tenen 30 petites parcel·les conreades per més de 40 persones de diferents edats, tot i que predomina la gent gran.

Segons el Brian, «per a molta gent es tracta més d’un acte social que del fet de disposar d'un hort en si mateix». Pel que fa a la manera d’organitzar-se, «cada tres setmanes tenim una assemblea i també fem periòdicament jornades de treball», ens diu.

 

L'Hortet del Forat, al districte barcelonès de Ciutat Vella, s'autodefineix com "un espai autogestionat per i per a la comunitat, un recurs gratuït de cultiu ecològic, i un lloc viu per experimentar". Funciona des de començaments de 2008, duent a terme jornades de treball obertes i reunions en les quals comparteixen coneixements i, com expressen al seu blog, "projectem les nostres disponibiliats i ens relacionem amb el Forat".

La Maria Toral, autora d'Educahorts, participa des del començament a l'Hortet del Forat i ens explica: "sempre hem intentat que no sigui un hort assistencial i hem volgut que sigui realment comunitari. Està obert a totes aquelles persones i col·lectius que hi vulguin participar, amb la condició de que han de posar-se d'acord". D'entre els col·lectius que accedeixen a l'hort es troben el Taller Sant Jordi, i més recentment un grup de criança.

Altre exemple a Barcelona són els horts comunitaris de Can Batlló a Sants-Montjuïc, o a Sant Boi de Llobregat, els de Can Pinyol. També pots donar un cop d'ull a altres iniciatives que hem donat a conèixer a Xarxanet, com els horts urbans de La Mina, a Sant Adrià de Besòs, o Sembrant Solidaritat, a Terrassa.

Existeix també la Xarxa d’Horts comunitaris de Barcelona, que ha passat per diverses fases des que es va constituir i que segons la Maria Toral encara està en procés d'arrencada. Fins ara han fet algunes trobades. A l'octubre de 2016 se'n va fer una a l'Hortet del Forat, en el marc de l'Aplec de Agricultura Urbana per tal de reprendre el funcionament de la xarxa i amb la participacuió de representants de 26 horts comunitaris (aquí trobaràs un resum). La propera està prevista a l'Hort del Xino.

Projectes impulsats per diferents administracions

A Balaguer, l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera, a través del Pla d’Inclusió Social de la comarca, impulsa el projecte "Cultiva’t, Horts Comunitaris", en el qual participen 12 famílies en situació de vulnerabilitat social i que porta ja set anys en funcionament.

Aquest projecte es desenvolupa als horts urbans de l’Associació Slow Food, i les persones que se'n beneficien aprenen a cultivar la terra amb el suport d'una persona de l'entitat. Disposen d'una font complementària d’aliments naturals i d'una activitat que ajuda a la seva estabilitat emocional i psicològica.

Els Horts ecològics municipals de Castell-Platja d’Aro estan en funcionament des de la primavera de 2013, amb una seixantena de persones i diferents col·lectius que conreen uns 5.000 metres quadrats de terra, i que han constituït una associació. Un dels principals objectius del projecte és oferir als veïns i veïnes un espai de participació comunitària en clau mediambiental.

A Barcelona, el programa municipal pla Buits (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) persegueix “implicar la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d'espais en desús distribuïts per tots els districtes de la ciutat”. L'Ajuntament fa una cessió temporal d'aquests espais municipals a entitats (actualment unes 150) perquè duguin a terme activitats que promoguin la dinamització social i la convivència al barri.