Àmbit de la notícia
Comunitari

Eudald Vendrell: “La lluita pels Drets Humans és inesgotable”

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Xavi Aranda
  • Fotografia de l'Eudald Vendrell i l'Arcadi Oliveres. Imatge de Justícia i Pau.
    Eudald Vendrell va ser escollit president de Justícia i Pau després de l'etapa de l'Arcadi Oliveras. Imatge de Justícia i Pau.
  • Imatge de l'Eudald Vendrell en una acte de Justícia i Pau. Imatge de Justícia i Pau.
    La presidència de l'Eudald Vendrell ha coincidit en el 50è aniversari de Justícia i Pau. Imatge de Justícia i Pau.

L’Eudald Vendrell és el president de Justícia i Pau i una persona referent en matèria de drets humans. Justícia i Pau fa més de 50 anys que treballa per la cultura dels drets humans.

Eudald Vendrell i Ferrer és president de l’entitat Justícia i Pau. Advocat de professió, ha sigut professor de Dret Civil a la Universitat de Barcelona durant 42 anys. Ha participat en diverses entitats que han treballat els drets humans i ha sigut portaveu de Pax Romana dins la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

Amb ell parlem de la trajectòria de Justícia i Pau, una entitat nascuda sota la pressió del règim franquista i que amb més de cinquanta anys d’història, s’ha convertit en una entitat referent en matèria de drets humans.

Des de quina època o any, Justícia i Pau va començar a treballar en el camp dels Drets Humans?

Des del nostre naixement, l’any 1968. La defensa i promoció dels drets humans i de la pau són la nostra raó d’existir: Justícia i Pau és una entitat establerta pel Papa Pau VI, l’any 1967, com a instrument o plataforma de l’església catòlica, per la proclamació i defensa de la dignitat de tots els homes i dones, i els seus drets inalienables. A part, també treballa per la justícia i solidaritat entre els pobles i les nacions, i l’erradicació de la guerra i tota mena de violència i opressió; seguint el missatge evangèlic de salvació i donar a conèixer els principis de la Doctrina Social de l’Església.

La creació d’aquesta entitat va ser uns dels fruits visibles del Concili Vaticà II, acabat l’any 1965, i del seu afany per fer inserir la fe cristiana amb les necessitats i sofrences de la societat i de tota la humanitat.

Quina ha sigut la trajectòria en Drets Humans de Justícia i Pau?

La nostra trajectòria s’inicia al caliu de la lluita antifranquista, amb la denúncia de les injustícies i violacions de drets humans d’aquell règim. Especialment, vàrem endegar, i participar amb altres persones i entitats, en les campanyes d’aquella situació: demanda de llibertat d’expressió, d’opinió, de premsa i de reunió, de participació política. I també demanda sindical: llibertat pels presos i perseguits polítics... Denúncia de la tortura i mals tractaments policials. Situacions de pobresa i exclusió a casa nostra (el que llavors es va anomenar “quart món”...

Tot això sense oblidar les situacions globals del món: països del tercer món, dictadures en països de l’Àfrica i Llatinoamèrica, campanyes per la pau i el desarmament, objecció de consciència al servei militar i a l’entrada d’Espanya a l’OTAN.

El Cicle dels Dilluns dels Drets Humans és un cicle amb molts anys de bagatge. Quina és la valoració que en feu d’aquesta activitat?

És una de les activitats que més ens omplen de satisfacció, sobretot per haver aconseguit mantenir-la durant més de 20 anys, sempre amb bona participació i engrescant a molta gent. Com moltes de les coses que fem, és un magnífic exemple del treball en xarxa, que permet sumar esforços amb altres grups, entitats o persones amb interessos i causes compartides.

D’aquesta manera, i durant més de 20 anys, 9 vegades cada any, sense fallar pràcticament mai, hem pogut oferir un espai de reflexió i debat, que aplega públics diversos, amb una assistència presencial que sol oscil·lar entre 50 i 100 persones, a més dels que hi participen en línia o altres formes de connexió telemàtica.

Justícia i Pau, treballa per una cultura sòlida dels drets humans. Quins serien els valors d’aquesta cultura en drets humans?

Partim d’un valor irrenunciable: el dret a la dignitat de tots els éssers humans, que es tradueix en la creació i defensa d’una consciència col·lectiva de respecte a tots els altres drets. No només els “clàssics” o individuals, com la vida i la llibertat, d’expressió, religió democràcia plena, sinó també i, sobretot, els socials o col·lectius i culturals: treball, habitatge, salut, alimentació, educació, acollida d’emigrants i refugiats, respecte de la creació basada en una ecologia integral i un desenvolupament sostenible de tots els pobles.

I encara en podem afegir alguns més, com: drets de la infància, treball per la pau i el desarmament, diversitats i minories, finances ètiques, i impuls solidari a tot allò que ens porti cap a un model socio-econòmic respectuós amb les persones i la terra.

Com pot influir el pensament social cristià en els drets humans?

Totes les nostres accions, campanyes i denuncies, parteixen dels valors de l’evangeli. Metodològicament, treballem per la difusió i millor coneixement de la doctrina social de l’església, que moltes vegades és la gran desconeguda, fins i tot per molts creients i gent de bona voluntat, però que és una eina extraordinària de conversió personal i social. A més, tenim, actualment, un extraordinari referent en els missatges i preses de posició del Papa Francesc, especialment, encara que no només, per les seves últimes encícliques 'Laudato si' i 'Fratelli tutti'...

Quina és la visió a llarg termini en matèria de Drets Humans?

La lluita pels drets humans és inesgotable: mentre aspirem a un món més just i solidari, sense opressions ni violències, no podem defallir, i menys encara davant dels nous reptes i crisis que apareixen sobre la humanitat, com la que vivim actualment, que ha fet trontollar tantes coses i ha fet aparèixer més rostres de dolor i necessitat.

En el futur, com pot ajudar Justícia i Pau en els Drets Humans?

Amb nous mètodes de treball, adaptats a les noves realitats, però fidels sempre al nostre motiu fundacional: la Pau i la Justícia. Segurs, que seguirem oferint els missatges necessaris per a guarir les nafres d’aquest món, comptant amb tanta gent voluntària, solidària, que se sent germana dels qui pateixen i està disposada a donar la seva contribució, gran o petita, per a un món millor, més just i sostenible.

En aquest sentit, és imprescindible cultivar les virtuts de l’esperança i la tendresa, com sovint ens recorda el Papa Francesc.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari