El TACC impulsa l’abordatge de la salut mental en l’àmbit de la cooperació
Comparteix
L’entitat sabadellenca treballa el malestar emocional amb comunitats de persones refugiades i organitza unes jornades que enguany posen el focus en l’impacte psicològic del desplaçament climàtic.
“Treballant amb població refugiada de llarga durada, com el poble sahrauí als campaments de Tindouf o la comunitat palestina al Líban, constatem que les necessitats van més enllà de la subsistència bàsica”, explica l'Ana Lorite, coordinadora de l'Agermanament de Sabadell amb el poble sahrauí des de Taller d'Art, Cultura i Creació (TACC). “Sovint també reclamen espais de treball comunitari, mantenir vincles i preservar la cultura pròpia per evitar que es dilueixi i, sobretot, eines per afrontar els efectes en la salut mental en contextos molt marcats per la incertesa i l’espera permanent”, afegeix.
Com assenyala Lorite, en situacions de refugi i desplaçament prolongades en el temps, factors com la pèrdua, la frustració i la precarietat impacten de valent en aquesta població. Tot i això, la realitat és que l’atenció al patiment mental no s’ha considerat tan prioritària com l’accés a necessitats bàsiques com l’aigua o l’electricitat.
Amb tot, i a mesura que aquestes situacions s’allarguen, tant professionals com entitats coincideixen a advertir que la resposta humanitària ha d’incorporar protocols de detecció, atenció i acompanyament que vagin més enllà de l’assistència mèdica immediata i incideixin també en la salut mental.
El paper del TACC per trencar barreres sobre salut mental
Als campaments de Tindouf (Algèria), on milers de famílies sahrauís viuen en situació de refugi prolongat des de fa gairebé mig segle, l’impacte emocional és més que evident. Les mancances materials i la vida en un entorn hostil pesen com una llosa sobre la població. “La incertesa de viure en una espera permanent les afecta profundament”, assegura la membre del TACC.
En aquest escenari, el TACC, entitat de Sabadell amb una llarga trajectòria en projectes socioeducatius i culturals dirigits a un públic juvenil, ha apostat per una cooperació amb el poble sahrauí que combina intercanvi cultural, formació i acció sanitària. Els Camps de Solidaritat que impulsa a Tindouf porten jovent de Sabadell a col·laborar amb comunitats locals en tallers artístics, activitats educatives i projectes audiovisuals. A més, incorporen una comissió mèdica que facilita l’acció de professionals de la salut sobre el terreny. Aquesta via obre la porta a abordar també la dimensió psicosocial del dia a dia als campaments.
En el cas de Tindouf, la incorporació de la salut mental en les comissions mèdiques ha estat gradual. En primer lloc, pel tabú que encara arrossega tot allò que té a veure amb la salut mental entre la població. A més, com explica Lorite, “parlem d’un sistema sanitari precaritzat per manca de professionals en què, per convencions històriques i culturals, s’ha prioritzat la salut física”.
La membre del TACC detalla que, amb el temps, han anat incorporant diferents perfils professionals, com psicòlegs i psiquiatres, que s’adapten a les necessitats de cada cas, des de l’acompanyament terapèutic fins al suport amb medicació. A més, també han col·laborat amb un centre d’infants amb autisme per compartir eines i recursos.
Als camps palestins al Líban, on l’entitat treballa amb població que viu en situació de refugi des de fa vuit dècades, el marc és diferent i és més similar a la nostra concepció de la salut mental. “Allà hem pogut treballar sobretot amb artteràpia i tallers artístics perquè infants i jovent puguin expressar el malestar acumulat, agreujat aquests darrers anys per l’ofensiva israeliana”, exposa. Així, la clau de volta per fer una feina eficaç és adaptar-se a cada context, fer detecció amb els socis locals i revisar el projecte any rere any per ajustar-lo a les necessitats reals que van sorgint.
Si parlem de salut mental, l’estigma continua sent un obstacle. “Si fa deu anys aquí gairebé ningú deia que anava al psicòleg, imagina en contextos en què no és habitual explicar a una persona desconeguda que tens un problema de salut mental”, assumeix Lorite.
Per això, el TACC impulsa campanyes informatives i de sensibilització als camps —com les que s’impulsen per treballar l’educació alimentària, entre d’altres— per normalitzar l’atenció psicològica i derivar als dispensaris quan cal. Igualment, l’entitat vallesana també s’acosta a l’alumnat de les escoles per contribuir en un canvi de mirada a la salut mental des de ben petites.
Jornades per repensar la relació entre cooperació i salut mental
Per compartir l’experiència acumulada, teixir xarxa i donar visibilitat a aquesta mirada, el TACC organitza anualment, amb la complicitat de l’Ajuntament de Sabadell i l’Hospital Parc Taulí, les jornades ‘Salut Mental i Cooperació’, que se celebren coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental.
Enguany arriben a la tercera edició —tindran lloc el 10 d’octubre a l’Auditori del Parc Taulí de Sabadell—, amb un programa farcit de propostes que combinen, entre d'altres, intercanvis de bones pràctiques i una taula de diàleg sobre l’impacte psicològic del desplaçament climàtic. “La bona acollida ens ha portat a repetir les jornades cada any, sempre amb un subtema que centra la trobada”, afirma Lorite. L’any passat van abordar el benestar emocional en l’era digital, i enguany posen el focus en l’emergència climàtica i en com el desplaçament impacta en la salut mental.
En aquest sentit, la coordinadora subratlla que la tria del tema no és casual. “Enguany s’han declarat oficialment els primers refugiats climàtics, a l’illa de Tuvalu, i Austràlia començarà a donar visats perquè puguin marxar d’unes illes que el mar, literalment, s’està menjant”, argumenta. De fet, i més enllà d’aquest reconeixement oficial, és ben sabut que el canvi climàtic ja fa temps que empeny comunitats senceres del sud global a migrar, i cada vegada més veus alerten que aquests desplaçaments també afectaran, en un futur no molt llunyà, les societats occidentals.
Per aprofundir en tot plegat, durant les jornades hi intervindran, entre d’altres, el Miguel Pajares —autor del llibre ‘Refugiats climàtics’— i la Mercè Canangla, psicòloga i experta en les repercussions emocionals de l’emergència climàtica. A més, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament exposarà la seva experiència i els aprenentatges adquirits en el marc d’un projecte sobre salut mental que duu a terme a Upala (Costa Rica).
Com a novetat, durant la tarda, la jornada incorpora també una sessió específicament dirigida al jovent, organitzada amb el programa ‘Ocell de Foc Ecojove’, a l’Espai Jove Can Rull de Sabadell. Es tracta d’un taller divulgatiu titulat ‘Quan el clima trenca fronteres’, pensat per apropar el debat a adolescents i jovent, el públic natural del TACC. “Ens faltava arribar a les joves i aquest format ens ho facilita”, rebla Lorite.
Per a la coordinadora de l’entitat, el desafiament de la salut mental en l’àmbit de la cooperació només es pot afrontar amb constància i sensibilització. “És un treball molt transversal i de picar pedra a poc a poc, però sempre defugint qualsevol posició de superioritat; al cap i a la fi, el patiment mental és un tema que ens travessa a totes, estem aquí o allà”.
Afegeix un nou comentari