Eulàlia Serrat: "Participar de l’entorn no és sempre un senyal d’heroïcitat quotidiana i no fer-ho no és un senyal d’indiferència"

Què és el projecte La Murga?

La Murga és un projecte de cooperació d’Escoltes Catalans pensat per sensibilitzar sobre el dret a l’habitatge digne. Es fa al barri Gòtic de Barcelona i al barri de la Mariola de Lleida. Jo participo del projecte al Gòtic, així que parlaré molt del projecte pensant en aquest barri. Us animo també a poder parlar amb algú de l’equip de la Murga a Lleida aviat!

Com i quan va sorgir? Per donar resposta a quina necessitat o problemàtica?

El 1996 un grup de caps (monitors/es) van tenir la inquietud de treballar per incidir en el barri del Gòtic i visibilitzar l’exclusió social i el sistema socioeconòmic que la propulsa. En tot cas, es va saber fer una bona anàlisi sobre la qüestió de l’habitatge digne i es va saber fer una bona proposta de projecte per provar de pal·liar-ne les conseqüències, al mateix temps que servia com a eina de sensibilització per a joves. Insistim sempre que aquesta necessitat o mancança no és en absolut fruit de l’atzar sinó que es tracta d’una de les conseqüències més brutals d’una qüestió estructural i sistèmica.

En què consisteix exactament el projecte?

Durant els dies que dura la Murga (coincidint sempre amb els campaments de primavera) les unitats de Pioners (joves de 14 a 17 anys) que en participen conviuen en una escola del barri. Durant tres hores al matí i tres hores a la tarda, repartits en grups, van als pisos que se’ls ha assignat (gràcies a la feina immillorable de Serveis Socials del barri) i allà hi fan tasques de rehabilitació de l’habitatge que han estat prèviament pactades amb les persones que viuen al pis. Les veïnes de cada habitatge, evidentment, també participen activament d’aquestes tasques i durant aquelles sis hores al dia conviuen pioners, caps i veïns.

Després de les hores als pisos de la tarda, tots els grups es retroben a l’escola i allà fan activitats de tot tipus: algunes les han proposades els caps, d’altres les oferim des de l’equip de la Murga i n’hi ha una a càrrec de Serveis Socials. Les activitats ofertes des de l’equip són sempre amb alguna entitat o col·lectiu que treballi qüestions al voltant de l’habitatge (la PAH, Punt6, Sostre Cívic... I, enguany, una ruta pel barri i un dinar popular amb Resistim al Gòtic i La Negreta).

Els i les joves aborden la qüestió de l’habitatge per primer cop in situ o la treballen abans?

Les unitats no arriben a la Murga sense haver treballat res prèviament. Durant tot el segon trimestre han invertit hores i hores a fer moltes activitats que els duguessin a reflexionar al voltant del capitalisme i els seus efectes, els drets socials, l’habitatge, la vida comunitària... A la Murga, al final, senzillament el que passa és que conviuen molt intensament i posen imatges i veus i fins i tot noms i cognoms al que han estat treballant. Un sacseig dels forts, al capdavall.

Sabem que el servei és congènit a l’escoltisme. El format de projectes d’Aprenentatge i Servei també?

Suposo que sí, o això diem que fem. L’aprenentatge ha de poder servir per eixamplar la visió crítica dels infants i joves.

Com es treballen els projectes d’Aprenentatge i Servei al cau? Hi ha alguna diferència amb els projectes de l’educació formal?

No sóc una experta de l’educació formal. Suposo que al final ha de passar que siguem capaces d’analitzar amb ulls crítics els nostres entorns de manera que sapiguem incidir-hi òptimament, al mateix temps que n’absorbim un seguit d’aprenentatges que han de poder ser vehiculats de manera que la transformació positiva de l’entorn esdevingui una qüestió transversal en les nostres vides.

Quins valors i quines competències treballeu a través del projecte La Murga?

No m’agrada la paraula competències. I de valors: la solidaritat, la participació activa en la comunitat, l’esperit crític...

Després de més de 20 anys duent a terme aquest projecte, quins són els aprenentatges principals que se n’extreuen?

Després de la Murga, si s’ha fet una bona feina, esperem que les joves tinguin una visió més crítica amb l’entorn i que entenguin que l’exclusió del dret a l’accés a l’habitatge digne no és aleatori, mai. Ens agradaria, també, que després de participar en la Murga, totes les eines i recursos d’anàlisi i disseny d’un projecte es puguin traslladar a l’agrupament i al seu entorn més concret, de manera que incideixin localment.

Quant al dret a l’habitatge, en aquestes dues dècades d’experiència hi ha hagut algun canvi rellevant en els vostres espais d’incidència? Com els heu afrontat?

Evidentment, el turisme i la gentrificació són qüestions que estan al top de les nostres anàlisis (però no cal ser un geni per veure-ho). Les veïnes del Gòtic i les diverses plataformes que reivindiquen un barri pels veïns i no per als turistes són qui ho explicaran millor i amb més legitimitat. En els últims anys hem apostat per atansar-nos a entitats i plataformes del barri per enriquir l’aprenentatge i també perquè són les veïnes qui pateixen la massificació i la gentrificació diàriament i qui, incansablement, ho denuncien i ho afronten. Per tant, des de la Murga volem escoltar i aprendre molt (les joves, les caps i també les membres de l’equip!)

Creieu que la conscienciació dels joves participants de projectes d’APS en els seus entorns afavoreix una major implicació social? Quina és la clau d’aquesta implicació?

Totalment. ‘Aprendre fent’ també és això. No em veig capaç d’escollir un factor clau per a aquesta implicació: és la combinació de tot plegat. Amb tot això, però, no vull dir que calgui que totes estiguem plenament implicades en espais de participació i transformació: poder-ho fer no deixa de ser un privilegi perquè, massa sovint, vol temps que de vegades cal dedicar a altres qüestions primordials (com les cures pròpies o de persones properes o a la vida laboral... que no tothom pot tenir els caps de setmana i els vespres lliures!). Participar de l’entorn no és sempre un senyal d’heroïcitat quotidiana i no fer-ho no és un senyal d’indiferència.