Faouzia Chati: "Les dones a l’Islam sempre han estat vistes com persones fortes i lluitadores"

La Faouzia Chati, mediadora intercultural en l'àmbit sociosanitari i voluntària a l'hospital de campanya de Santa Anna, va fundar al 2016 l'Associació de dones marroquines a Catalunya, una entitat que busca aclarir tabús sobre la dona a l'Islam, la dona àrab i la seva vestimenta, donar a conèixer la cultura marroquina a través de xerrades i tallers, i organitzar activitats destinades a l'autonomia personal de les dones marroquines, entre molts altres objectius.

Per tal de conèixer la tasca de la fundació, però també saber més sobre el rol de la dona a l'Islam, parlem amb ella amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Quina és la teva història? Com arribes a Barcelona?

Jo era professora a la meva terra, a Marràqueix, vaig ser-ho durant tres anys. Però va arribar un moment en el qual vaig patir una malaltia a la vista. Els meus pares em van parlar d'un metge conegut a Barcelona, el doctor Barraquer, i vaig venir aquí per tractar-me d'aquesta malaltia. I coses del destí, aquí he trobat el meu marit, ens vam casar i tenim dues nenes.

I va arribar un moment en el qual vas decidir fundar l'Associació de dones marroquines a Catalunya. Per què?

La idea de crear l'Associació de Dones Marroquines a Catalunya ve en veure que no hi havia cap associació a Barcelona creada per i per a dones marroquines, malgrat que la comunitat marroquina a Barcelona és molt gran. Així que al 2016 vaig decidir fundar l'associació per promoure la visibilitat de les dones migrants en la societat, el seu aprenentatge i la seva participació en actes públics.

Quin és l'estat actual de l'associació?

L'associació està creixent de mica en mica. Penso que estem en bon camí, però encara queda molt per fer. Quan la vam fundar, l'associació va començar com una entitat destinada només a dones marroquines. Però actualment ha evolucionat i a les nostres activitats també hi participen dones de diferents orígens presents a Barcelona, com Pakistan, Bangladesh, Algèria, Tunísia o el Senegal.

Quines activitats dueu a terme?

Fem moltes activitats: fem classes d’àrab, de castellà, de català; cursos de cuina autòctona, xerrades i sortides a diversos punts arreu de Catalunya. Hem de dir que les dones que participen en totes aquestes activitats es mostren molt contentes i molt agraïdes. Participen activament en tots els actes que organitzem.

Un dels objectius d'aquestes activitats és fomentar la independència de les dones marroquines a Barcelona. Els costa trobar feina a Barcelona?

Una de les activitats que fem està relacionada amb l'adquisició d’autonomia perquè a les dones marroquines les costa molt trobar feina, sobretot aquelles que porten vel.

Com és la integració de les dones marroquines a Catalunya?

La integració és un procés dinàmic i multisectorial on participen tots els membres de la societat. I moltes dones marroquines que han vingut a Barcelona tenen dificultats per a motivar-se, per exemple, en l’aprenentatge de la llengua, i més del català. L'entorn en el qual es mouen no tenen el català com a llengua habitual. Així que aquesta situació genera una sèrie de dificultats d’inserció a la cultura catalana. El castellà sí que el dominen millor.

A Barcelona encara existeix el racisme i la discriminació. Com viuen les dones marroquines aquesta situació?

Les dones musulmanes pateixen una discriminació múltiple: pel fet de ser dona, musulmana i per haver escollit un estil de vida concret. De fet, en aquesta situació, et trobes en pitjors condicions per accedir a un lloc de feina o al lloguer. Encara avui dia moltes agències, quan les persones marroquines busquen un pis, els diuen que les persones que el lloguen no el volen llogar a africanes o marroquines. Encara hi ha actituds racistes, i fa mal.

Quin és el rol de les dones a l'Islam?

Les dones a l'Islam sempre han estat vistes com a persones fortes i lluitadores. Hi ha molts exemples de la importància de la figura femenina a l'Islam. Khadija, la primera dona del nostre profeta, és una dona empresària, que tenia treballant per a ella molta gent. I la seva tercera dona, Aisha, era lluitadora, sempre sortia amb ell a les batalles i feia xerrades a les dones a casa seva. I la universitat més antiga del món, la Universitat de Qarawiyyin, que es troba a la ciutat de Fes i encara està en funcionament, va ser fundada l'any 859 per Fatima al-Fihri, una dona marroquina.

La figura de la dona ha tingut molta importància. Al nostre llibre sagrat, i el nostre guia, l'Alcorà, sempre es parla de musulmans i musulmanes; dels creients i de les creients. La dona sempre ha estat al mateix nivell que l'home, l'Alcorà mai deixa la dona fora. El que passa és la interpretació que se'n fa. Per exemple, hi ha homes, als pobles, que creuen que són uns mascles i pensen que manen. No, aquí no mana ningú: tots i totes som iguals.

Des de fora, molta gent pensa que ser musulmana i dur hijab, i defensar els drets de les dones no és compatible.

Hi ha molta gent que ho pensa, sí. Jo defenso la llibertat d'elecció i de vestimenta de les dones. El feminisme lluita perquè les dones siguin les que decideixen. La nostra lluita hauria d'anar cap aquí, que siguin elles mateixes que decideixin definir-se com són i potenciar l'acompanyament entre dones dispars. La gent no ha de mirar el mocador que està sobre del cap: ha de mirar què hi ha dins del cap. El mocador només és una peça de vestir. Aquelles persones que parlen de l'Islam i de la discriminació de les dones, només ha d'agafar el llibre de l'Alcorà i trobarà la resposta.

Quins són els propers reptes de les dones marroquines?

Cada cop hi ha més dones musulmanes que estan exercint els seus drets i que ajuden altres dones a aconseguir-ho. I nosaltres continuarem treballant per una societat més diversa i plural.