Formació tecnològica a les famílies per pal·liar la bretxa digital

La pandèmia va clausurar la presencialitat i va agreujar una bretxa digital que ha deixat fora part de la població. Va ser quan va amainar que es va veure la magnitud de la tragèdia i es van buscar noves fórmules per pal·liar mancances de material informàtic, connexió a internet i coneixements.

Era al març d'aquest any al barri del Raval de Barcelona quan es va decidir crear un grup comunitari impulsat per la Fundació Tot Raval per crear xarxa entre escoles i entitats, així com un mapa de recursos per oferir suport, i a través d'un formulari van detectar quines eren les necessitats de les famílies.

A partir d'aquí, Lady Pazmiño, de la cooperativa Colectic, que treballa la tecnologia per la transformació social, va crear una formació dividida en tres parts, que inclou l'alfabetització digital inicial, eines educatives com el correu, la web de l'escola i les aplicacions que es fan servir al centre, i els hàbits d'estudi per veure com poden ajudar els infants a tenir recursos, a més d'ajudar les famílies amb els tràmits administratius educatius com ara les matrícules i les beques.

Un material tan pràctic i arrelat al dia a dia que sorprèn el caràcter pioner del grup. "Sabíem que hi havia una necessitat imperiosa però no sabíem que hi havia una mancança específica tan gran. Des d'altres projectes com el WEMIN havíem treballat amb dones, o amb un perfil general des del punt Òmnia, però mai havíem preparat una formació per a famílies a les escoles", explica Pazmiño. 

"No tenien ni dades al mòbil", continua, mentre comenta la dimensió que va agafar aquesta mancança amb el procediment de les cites prèvies. Recorda que les biblioteques i els punts Òmnia ofereixen actualment espais amb material i connexió a internet.

La prova pilot es va fer a l'escola Milà i Fontanals amb mesures estrictes de covid, i ara el projecte s'ha convertit en un servei que Colectic ha continuat al centre, ha portat també a l'Escola Castella i que es preveu que arribi a d'altres escoles. De fet, el projecte ja ha format més d'una vintena de famílies.

En grups reduïts, poc a poc però amb una demanda creixent, confia que la formació a les famílies "és una manera de pal·liar la bretxa perquè ara aquestes famílies ja són independents per fer gestions administratives. Independents del govern, del marit, del fill o de qui sigui", perquè cal dir que la majoria de participants són dones.

Un dels problemes amb els quals s'ha hagut d'enfrontar en aquest procés ha sigut la barrera idiomàtica. No la seva perquè s'ha pogut entendre en anglès amb elles sinó la de l'administració i els centres educatius que sovint només ofereixen els documents en català i castellà.

Pazmiño, però, es queda amb bon sabor de boca: "Hi ha una dona que m'ha dit que m'enyorarà perquè ha après moltíssim. Porta quatre mesos a Barcelona i no sabia ni com fer servir el mòbil. Ara té IDCAT, La meva salut i correu. Tu veus una persona que acaba d'arribar, que no entén ni l'idioma i que surt amb tota aquesta motxilla, i et sents orgullosa".