Almenys 1.064 persones dormen al ras a Barcelona. Aquest és el resultat de l’últim recompte que ha fet Arrels Fundació amb la implicació de 530 persones voluntàries, que van sortir als carrers i van recórrer 65 dels 73 barris de la capital catalana la nit del 10 a l’11 de juny. Es tracta, però, d’una “xifra de mínims”, alerten des de l’entitat, que apunten que la xifra real de les persones que viuen a la intempèrie pot superar les 1.100.

La mateixa nit, l’entitat va enquestar 289 persones sense llar per preguntar-los sobre la seva situació. On dorms de manera habitual? Quant temps fa que no tens una llar estable? T’han agredit físicament o verbal? T’has pogut vacunar contra la Covid-19? Aquestes són algunes de les preguntes que les persones voluntàries i membres de l’entitat van plantejar a les persones que viuen al ras i que deixen conclusions preocupants.

D’entre les prop de 300 persones que van participar en l’enquesta, realitzada en el marc d’una campanya europea per erradicar el sensellarisme al carrer, el 91% són homes, el 6,9% són dones i l’1,7% són homes i dones trans. L’entitat explica que ha baixat el nombre de dones respecte a l’enquesta del 2019, quan representaven un 11% del total, quelcom que Arrels Fundació creu que és una bona notícia i ho atribueix a la posada en marxa de recursos específics per a dones sense llar.

A banda, la mitjana d’edat de les persones que van participar a l’enquesta és de 43 anys. D’aquestes, el 70% són població migrada, un percentatge que posa de manifest la més gran fragilitat i els riscos estructurals que les poden abocar a viure al carrer. A més, l'entitat destaca que el 17% han afirmat ser sol·licitants d’asil.

Una enquesta que llança resultats preocupants

Una de les dades més inquietants que revela l’enquesta és que gairebé la meitat de les persones, un 46%, assegura haver patit agressions físiques o verbals, una xifra que és un 6% més alta que fa dos anys i que, des de l’entitat, creuen que només és la punta de l’iceberg: “La majoria de les persones que viuen al carrer normalitzen aquest fet i tot allò que comporta, no solen denunciar ni explicar situacions d’agressions”, assegura el director d’Arrels Fundaciço, Ferran Busquets.

Igualment preocupant és el fet que el 69% de les persones que dormen al ras afirma trobar-se en una situació de vulnerabilitat mitjana (49%) i elevada (20%). Alhora, és ben sabut que deixar de viure al carrer no és fàcil i reclama un procés de reconstrucció personal que pot ser llarg i feixuc. En aquest sentit, entre les persones enquestades, de mitjana, fa quatre anys i vuit mesos que viuen a la intempèrie -una xifra que ha augmentat respecte al 2019- i una de cada deu està en aquesta situació des de fa més de deu anys.

Abocades a viure al carrer per la pandèmia

Com Arrels Fundació porta denunciant des de fa temps, la Covid-19 s’han acarnissat amb els col·lectius més vulnerables, i les persones sense sostre no són una excepció. Sobre aquest fet, el 27% de les persones que han respost a l’enquesta ha assegurat que han començat a viure al ras durant la pandèmia. Tot plegat ha afectat la seva salut, que un 59% explica que és delicada, mentre que un 19% diu que té alguna malaltia crònica.

Si posem el focus en la vacunació contra la Covid, un 19% afirma haver rebut una o dues dosis, un percentatge que l’entitat que lluita contra el sensellarisme creu que haurà augmentat en les darreres setmanes atès que ja s’ha començat a vacunar les persones sense llar a diferents centres, com el de la mateixa Arrels Fundació.

Més d’un miler de persones dormen al ras, una xifra de mínims

Pel que fa al recompte de persones que viuen al carrer, l’entitat n’ha comptabilitzat un total de 1.064, però avisa que es tracta d’una xifra de mínims que pot no representar la realitat de la situació. En aquest sentit, des d’Arrels Fundació recorden que, en el recompte nocturn realitzat el passat 19 de maig per la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), es van localitzar més d’un centenar de persones en parcs, jardins i zones boscoses de la ciutat on l’entitat no hi va accedir la nit d’aquest últim recompte.

“Fa un any, quan tothom estàvem a casa confinats, vam realitzar un recompte i vam localitzar 1.239 persones vivint als carrers de Barcelona. L’estimació que fem ara parlaria de més de 1.100 persones”, ha apuntat Ferran Busquets.

En aquest sentit, el director de l’entitat creu que el descens obeeix, en part, a la disminució de la mobilitat de les persones a causa de la pandèmia, el tancament de fronteres i a la conversió d’algunes places d’emergència en places estables. Sigui com sigui, és evident que tenir més d’un miler de persones dormint al ras a Barcelona “no és una bona notícia” i, segons Busquets, posa de manifest la necessitat urgent de bolcar “més esforços per a la prevenció i per oferir recursos que s’adaptin a les necessitats de les persones que ja viuen al carrer”.