A escala mundial, els episodis d’impactes mediambientals que han provocat grans desastres naturals i situacions que han vulnerat els drets humans són vàries. Les activitats de grans empreses transnacionals, per exemple, de petrolieres, mineres i grans infraestructures, han implicat des de desplaçaments de comunitats senceres, afectacions als drets dels pobles indígenes i violacions dels drets laborals fins a, en alguns casos concrets, agressions i morts de defensores comunitàries i mediambientals.

Davant aquesta problemàtica mundial, fruit del capitalisme i la concentració de poder en mans d’empreses transnacionals, diferents entitats del Grup d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, treballen per la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un organisme públic i de caràcter autònom que garantiria mecanismes d’observació i transparència per evitar vulneracions de drets humans, més concretament, en la internacionalització de l’economia catalana.

Acompanyament a les empreses per consolidar la defensa dels drets humans

Oferiria un seguiment i una garantia a les empreses catalanes, les domiciliades al territori i les que desenvolupin una activitat important a Catalunya, en les seves actuacions a l’exterior, d'una prevenció d’activitats fraudulentes de les empreses que formen part de la seva cadena de valor o de subministraments.

El centre estaria integrat per una formació mixta entre persones representants del govern i d’entitats socials en trajectòria de defensa dels drets humans. “Si parlem específicament d’empreses catalanes, no ens situem en el fet que hi hagi una situació molt greu, sinó el que necessitem és fer el seguiment i tenir eines que ens permetin poder demanar informació a les corporacions”, explica Marco Aparicio, president de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).

Una lluita en procés de convertir-se en realitat

Actualment, s’està treballant en una proposició de llei realitzada per les entitats del Grup d’Empreses i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia. Aquesta proposta ha estat assumida per la major part dels grups parlamentaris i se n’ha aprovat la tramitació. Ja s’ha iniciat la primera fase, la qual consisteix, a partir d’un extens llistat d’entitats i persones, a comparèixer per tirar endavant la creació del centre i aprovació de la normativa.

“Ens situaria en una posició d’avantguarda. Poques realitats i administracions subestatals han donat pas a la incorporació de competències en defensa dels drets humans. Situaria Catalunya al mapa internacional d’esforços per la garantia dels drets fonamentals”, expressa Aparicio. Es calcula que, després del debat parlamentari a partir de les compareixences, la llei de creació del centre podria estar aprovada a la tardor del 2023.

Les tasques i actuacions del centre

Les funcions que duria a terme el Centre Català d’Empresa i Drets Humans serien vàries, des d’impulsar polítiques de coherència a escala de la Generalitat, acompanyar les empreses en els viatges internacionals, garantir la incorporació de propostes normatives, donar suport a possibilitats d’inversió i millora per assegurar la defensa dels drets humans, entre altres.

A més, s’inclouria la competència de poder rebre queixes, denúncies i peticions per part de comunitats afectades per tal d’engegar un procediment de seguiment i verificació dels continguts de la demanda. “Hem de poder sol·licitar la col·laboració de les empreses implicades per esbrinar fins a quin punt se’n fan càrrec de la situació, tenen informació, etcètera”, destaca el president de l’Observatori DESC.

A partir d’aquí, s’emetria un informe que no té efectes jurídics, però que des de les organitzadores creuen que dins el marc competencial de la Generalitat és una funció important. És l’únic element dins la llei que preveu un sistema d’infracció i sanció, ja que les altres funcions del centre són d’acompanyament.

Aquest procés sancionador permetria multar a l’empresa en qüestió, no amb una quantitat elevada, però almenys de manera significativa per donar un toc d’atenció a aquelles que no vulguin col·laborar amb l’administració pública.

Rentada de mans davant situacions de greus vulneracions

Les transnacionals compten amb una arquitectura de la impunitat, és a dir, una estructura jurídica i organitzativa que impedeix a les empreses actuar per responsabilitat directa en casos de vulneració de drets humans de les seves corporacions matrius. “Això és un problema detectat des de fa temps. Avui en dia, no podem parlar de drets humans si no posem el focus en establir responsabilitats de les empreses matrius sobre la seva cadena de valors”, reivindica Marco Aparicio.