El Grup UB de suport a persones amb càncer de mama és un clar exemple de com compartir una experiència colpidora pot generar vincles profunds entre persones. 7 dones treballadores de la UB, que han patit i superat un càncer de mama, s’uneixen per acompanyar i donar suport a altres persones que estan passant per la mateixa situació.

Hem parlat amb la Glòria Furdada, una de les set membres del grup, per conèixer més sobre la seva tasca i per saber la seva opinió sobre com la Covid-19 està afectant el dia a dia de les persones amb càncer i a les seves famílies.

Com sorgeix la idea d’engegar el Grup UB de suport a persones amb càncer de mama?

Tot comença quan a una de nosaltres, que treballava d’administrativa a la Universitat de Barcelona (UB), li van diagnosticar un càncer de mama. La seva cap va tenir la idea de muntar un Grup de Suport que va convocar a través d’una llista de distribució.

Les dones interessades vam fer una primera reunió i des de llavors es va començar a articular el Grup. Som 7 dones que hem superat un càncer de mama.

Quina és la vostra missió?

El nostre objectiu és acompanyar-nos mútuament. La malaltia ens ha unit, parlem el mateix llenguatge i sabem pel que està passant i que sent l’altra quan ha de passar la revisió.

D’altra banda, el Grup també ofereix suport a aquells i aquelles que estan patint la malaltia. Volem transmetre optimisme, que vegin que nosaltres també ho hem passat i estem bé.

Quines tasques dueu a terme?

Organitzem diverses activitats de manera voluntària, cadascuna fa el que li ve de gust: xerrades, reunions mensuals (disteses, prenent alguna cosa), Chi kung, curses solidàries, etc.

A més, per donar-nos visibilitat, hem creat un bloc. En ell oferim llibres i receptes de cuina que ens han ajudat en el procés de superació del càncer, aconsellem sobre alimentació, sobre esport i vida sana i facilitem el nostre contacte per poder fer l’acompanyament a qui ho necessiti.

Com us ha afectat la pandèmia? Heu pogut mantenir o adaptar l’activitat a la nova realitat?

Ens ha afectat a l’hora de realitzar l’acompanyament. Ens comuniquem per un grup de whatsapp i a partir d’una llista de distribució de correus electrònics. També hem fet un parell de trobades virtuals.

Quina importància té l’acompanyament en el procés de superació d’un càncer?

Depèn molt de cada dona: n’hi ha que valoren molt l’acompanyament i els és molt útil i n’hi ha d’altres que no.

És una relació diferent i complementària a les altres, no és una relació de família, ni d’amistats de sempre, ni professional, es tracta d’una relació entre iguals, de persones que passem o hem passat per la mateixa situació i això crea una empatia i una comprensió molt especial.

Aquesta és molt important després dels tractaments, ja que la recuperació és lenta i sovint es produeix desànim. L’acompanyament grupal ressitua les expectatives i tranquil·litza molt.

A causa de la Covid-19, en molts casos, les pacients ja no poden tenir aquest acompanyant durant els tractaments i visites. Des de la vostra vivència, quina afectació pot tenir aquesta mesura en les dones que pateixen aquesta malaltia?

La Covid-19 ha fet créixer la por a contraure-la entre les persones amb càncer, ja que a causa dels tractaments pel càncer, les defenses estan més debilitades i tenen més risc. A més, s’ha produït un increment de l’aïllament, i això no és bo per a ningú.

Pel que fa a l’acompanyament a les visites i durant els tractaments, nosaltres no ho podem valorar perquè no ho fem però basant-nos en la nostra experiència, pot faltar aquell sentiment de sentir-se completament compresa per altres. Aquesta comprensió ajuda a anar endavant. Si falta, la dona ha de trobar suport en altres relacions, fet que es dóna en molts casos.

Quins són els reptes del grup de suport per a aquest 2021?

Mantenir el Grup malgrat la pandèmia i continuar donant-nos suport mutu i enviant-nos informacions útils entre nosaltres.

També ens agradaria que el grup amplies els seus membres amb dones i amb homes que també pateixen la malaltia. El càncer de mama és greu, però se’n pot sortir, com ho hem fet nosaltres.