I tu? Ja fas voluntariat?

La vida associativa i el voluntariat han estat i són un instrument de primer ordre per a la vertebració de la societat catalana. Associar-se és gairebé una necessitat des de fa més de 200 anys, quan amb l’arribada de la industrialització va començar l’auge dels ateneus, les societats, els casinos i els orfeons, entre entitats que naixien amb una voluntat social, recreativa i cultural. Des de fa més de dos segles són espais de democràcia i de cohesió social.

El voluntariat

Una definició de voluntariat a grans trets podria ser: «el conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a canvi». Però precisament, el gran nombre d’associacions i el volum de voluntaris que mobilitzen, fan que aquesta definició resulti parcial: cal abordar-la des de diferents enfocaments i des de diferents àmbits, tal i com s’explica al document El Voluntariat a Catalunya.

L’any 2001, l’Institut Català del Voluntariat publicava un informe comparatiu que comptabilitzava i segmentava la població en funció del tipus de voluntariat i n’analitzava el comportament. D’aquest informe se n’extreu que: un 7% dels catalans són voluntaris permanents, és a dir, que presten treball voluntari en un organització estable de manera continuada. Un 4,8% són voluntaris per projecte, és a dir que s’adhereixen a una campanya o programa concret i es desvinculen de l’entitat en acabar. I l’1,3% dels catalans ha combinat o combina els dos tipus d’accions.

Quant de temps destinem a fer voluntariat?

Segons l’Enquesta de l’ús del temps publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) un12,8% de la població de Catalunya ha realitzat alguna tasca de voluntariat durant el mes en que es va dur a terme l’enquesta. Les principals tasques tenen a veure amb l’esport o l’assistència social.

Són el 0,9% dels catalans els que dediquen 2 hores i 30 minuts diaris a treballs voluntaris al servei d’una organització i un 3,2% de la població dedica temps lliure a activitats participatives. També cal destacar és que l'àmbit metropolità és on es registra una participació més baixa en tasques de voluntariat i reunions.

Associar-se: un fet que forma part de l'ADN català

Destaquem alguns sectors on el voluntariat té una llarga tradició:

1. Esplais, Escoltisme i Guiatge

Segons l’estudi publicat per la Fundació Ferrer i Guàrdia «Els esplais en xifres. La realitat d’Esplais Catalans» un monitor o monitora dedica de mitjana més de 7 hores setmanals, el que representen 365 hores de dedicació anual. Si calculéssim quin seria el cost anual de remunerar les activitats ordinàries que realitzen als esplais, obtindríem un valor aproximat de 4.215.000€ anuals.

L’Escoltisme i guiatge a Catalunya implica directament, segons dades de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, més de 18.500 infants i joves, 4.000 dels quals són els i les caps voluntaris. Els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya és una de les tres associacions membres de la FCEG i agrupa 13.500 infants i joves, dels quals uns 3.000 són joves voluntaris - caps, formadors i responsables associatius-. La dedicació dels voluntaris suposa entre 36 i 90 hores mensuals segons el càrrec.

En termes econòmics,si aquesta tasca fos remunerada el conjunt de la dedicació dels voluntaris i voluntàries de l'associació equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals (xifres presentades a la darrera assemblea general, el novembre de 2013).

2. Ateneus i associacions culturals

Actualment a Catalunya hi ha unes 4.226 associacions culturals segons el Pla de l'Associacionisme Cultural. La Federació d’Ateneus de Catalunya, que aglutina 162 entitats d’arreu del territori i que suma més de 90.000 associats, va publicar fa un any un anuari amb dades recollides durant el 2012. D’aquest anuari, elaborat amb un univers d’ateneus de 154, se’n desprèn que el 91% de les persones que realitzen tasques dins dels ateneus, són voluntaris. En total més de 4.400 persones fan possible el dia a dia d’aquests equipaments que inclouen 125 teatres, 56 equipaments esportius, 49 biblioteques i 96 sales d’exposicions.

El funcionament de les entitats és possible gràcies a les juntes directives que prenen decisions i marquen el camí a seguir. En total més de 1.700 persones tenen responsabilitats com a dirigents de les entitats de forma totalment voluntària.

3. Universitats públiques catalanes

Totes les universitats públiques catalanes destinen recursos a les respectives oficines i fundacions de gestió de voluntariat, de programes socials o de projectes de cooperació internacional.

En aquesta línia destaquem la tasca duta a terme per la Fundació Autònoma Solidària (FAS), que entre altres, incorpora una vessant del voluntariat i l’activisme universitari, i coordina i duu a terme programes de voluntariat social a l’entorn més proper al Campus. D’acord amb la Memòria 2012 – 2013, la FAS va comptar amb 262 persones voluntàries de manera permanent (no puntual), 320 estudiants van participar a les seves activitats i més de 2.000 van assistir a les formacions o activitats de sensibilització. (Veure contingut relacionat)

La Universitat de Girona compta amb una àrea enorme de voluntariat i cooperació. Però la força de la UdG recau en les accions voluntàries puntuals (i no permanents), amb les quals van arribar a comptar en tot el curs passat amb 1.370 estudiants voluntaris i voluntàries.