Ajuda en l'arribada de les persones migrades, suport en tot el que necessitin i capacitació per ajudar-les a poder treballar. Aquestes són algunes de les tasques que duu a terme l'associació Mujeres Unidas Entre Tierras, una entitat composta per dones migrants de diferents nacionalitats, la majoria treballadores de la llar i de cures.

Parlem amb la Isabel Valle Brun, membre de l'entitat, sobre aquest col·lectiu tan invisibilitzat que durant el darrer any s'ha precaritzat encara més si cap. Valle també ens explica el projecte i la campanya que han engegat diverses entitats per construir L'Espora, una llibreria i espai cooperatiu a L'Hospitalet que permetrà a l'entitat tenir un espai per continuar creixent i en la qual podeu ajudar a través d'aquest Goteo.

Una de les tasques més destacades que dueu a terme és el suport que oferiu a persones nouvingudes.

Quan una persona arriba d'un altre país moltes vegades no coneix el procediment que s'ha de dur a terme. Són coses que semblen elementals, però nosaltres, en aquesta primera acollida, els hi expliquem tot. Per exemple, els expliquem que s'han d'empadronar, que s'han de fer la targeta sanitària, o que, si tenen fills o filles, les han d'escolaritzar. Gestionem diversos grups de WhatsApp de 250 persones cadascú en els quals els oferim tota l'ajuda que necessiten per regularitzat la seva situació.

I les capaciteu per treballar en feines de la llar i cures.

Ara mateix els cursos que més impartim són de cures bàsiques i cures al final de la vida. Són uns cursos que els imparteix una infermera de la Vall d'Hebron, i que treballa al CAP de Vallcarca. Fa més d'un any que ho fem amb ella, va capacitant a les noies i els dóna el certificat d'assistència assegurant que realitzen els cursos. Abans es feia presencial al mateix ambulatori de Vallcarca, però ara amb la pandèmia els fem en línia. Generalment fem els dos una vegada al mes.

Quins altres cursos oferiu?

Oferim els cursos del mòdul A de català, així com el mòdul B de coneixements laborals, i el mòdul C de coneixement de la ciutadania de Catalunya. Tots aquests són mòduls indispensables perquè puguin regularitzar la seva situació. El primer són noranta hores i els altres dos tenen una durada de quaranta-cinc hores.

Quina ha estat la situació de les dones migrants treballadores de la llar durant la pandèmia?

La pandèmia ha colpejat encara més si cap a les treballadores de la llar, especialment a les internes. Com havien d'estar confinades, les exigien quedar-se a casa i no sortir ni els caps de setmana. Òbviament no els pagaven aquests dies. Els sous sempre han estat molt baixos, però durant la pandèmia ha existit molta més explotació, sobretot en les treballadores internes. En alguns casos els descomptaven la llum, l'habitació i aquest tipus de despeses, i al final acabaven treballant més i guanyant menys quantitat de diners.

Podem dir que la seva situació ha empitjorat?

Sí, s'ha precaritzat molt més. Fins i tot l'assetjament sexual ha augmentat en aquesta època.

Com les heu ajudat durant aquests mesos?

Durant la pandèmia hem repartit queviures secs, queviures frescos, mascaretes, gels i guants. Si alguna noia estava embarassada, hem aconseguit que ens donin roba per a embarassades, roba per a nadons nounats, trones, bressols, cotxets, etc. També hem fet una enquesta per veure les seves necessitats, i estem proporcionant a unes vint noies suport psicològic, suport amb una advocada sobre assetjament i violència en el treball de la llar, i també suport amb tècniques per a trobar feina.

Quines són les principals demandes quant a les dones migrants treballadores de la llar?

Demanem que es ratifiqui el conveni 189 de l'OIT, perquè les treballadores de la llar tinguin dret a l'atur, baixa per malaltia, baixa per embaràs, etc. Òbviament no es pot fer una inspecció de treball, però sí buscar la forma que a les noies no les enganyin ni les explotin. El conveni hi és, el que falta és que estigui ratificat perquè entri en vigor. Que es ratifiqui es tradueix en el fet que les treballadores de la llar no estiguin tan desprotegides.

Quan a una noia la intenten explotar, ella pot dir que parlarà amb la gent de Mujeres Unidas Entre Tierras, que nosaltres li explicarem quins són els seus drets, amb els nostres assessors i advocats. D'aquesta manera no estan tan indefenses. Som una família i estem per donar suport. El que volem és que Mujeres Unidas Entre Tierras sigui una llar per a totes aquestes dones i pel que necessitin puguin comptar amb nosaltres. Amb el suport que donem, o els coneixements laborals i defensa dels drets, les noies estan molt agraïdes.

Per què la societat no valora el treball de cures i de la llar?

No ho valoren. Per a molta gent és com exercir la prostitució. Estem parlant dels treballs més antics del món. El treball de la casa no és agraït, no està reconegut. Se suposa que el treball de la llar és per a les persones menys qualificades. Però la gent ha de tenir molt en compte que moltes de les dones migrants que vénen són professionals, són enginyeres, psicòlogues... No és que el treball de la llar sigui per a la gent menys qualificada. És més aviat perquè són noies que van buscant un futur, no tenen papers i al principi han de fer el que faci falta.

Heu fet alguna trobada amb dones que han fet feines de la llar i de cures tota la seva vida.

Efectivament, hem construït la memòria històrica de les treballadores de la llar i ens hem reunit amb unes àvies del Carmel, en diferents sessions. Aquestes senyores ens explicaven les seves experiències, ja que havien migrat del sud per venir a Barcelona a treballar, elles deien per fer de serventes. Ens explicaven les seves vivències i era terrorífic.

Generalment viuen de la viduïtat, perquè no hi ha cap subsidi com a treballadores de la llar i han donat la seva vida per això. Ens diuen que ja era hora que algú reclamés els drets d'aquestes treballadores i les visibilitzés.

Heu començat un Goteo.org amb altres entitats per a construir L’Espora.

Les cooperatives Ekonomikon i la llibreria Llavors, en contacte amb la XES L'Hospitalet, van decidir llogar un local. Com nosaltres tenim molt contacte amb La Fundició ens van expressar que volien compartir l'espai amb nosaltres. Però nosaltres no tenim diners, tot el que fem és gratuït. Des de La Fundició ens van dir que coneixien el treball que fèiem, el valor que t'envia, i que els diners que anaven a posar ens incloïa a nosaltres. Això vol dir que ells ens estan pagant finalment el lloguer com si fóssim part d'ells i estarem allà d'acollida.

Com milloraria el vostre treball amb aquest espai físic?

Podrem tenir un espai per organitzar-nos i atendre a les noies, i no haver de trobar-nos a un bar, fent un cafè o atenent-les per telèfon per escoltar les seves necessitats. A més podríem emmagatzemar les coses amb les quals ajudem a les noies, com ara tots els productes per a nadons i dones embarassades que ens van donar durant la pandèmia. Inclús podríem tenir un horari per rebre a qui necessités el nostre suport.