El Club dels Barbut (Col·lectiu per la defensa, el desenvolupament i la conservació del pèl facial) va néixer el 1995 i la pandèmia va truncar la celebració dels seus 25 anys. Ara, el seu president, l'escriptor i periodista Joan Ignasi Ortuño, vol reimpulsar l'associació amb grans dosis d'humor.

D'on ve la idea?

Els treballadors d'un diari italià es van deixar la barba en senyal de protesta i em va cridar l'atenció. Té moltes connotacions i no n'hauria de tenir cap.

Quines connotacions?

S'associa al vandalisme, per exemple. I, abans, al socialisme.

Però ara està de moda.

Quan el vam fundar no hi havia hipsters.

És un símbol de què?

Cada barba és un món. Jo la porto per comoditat, no em vull sotmetre a la tirania de la Gillette. Em preguntaven per què portes barba. I jo deia: Pregunta't per què te la treus. A mi la barba em surt. És com tenir braços. Em diverteix molt.

Però quin és l'objectiu? Què posa als estatuts?

Que tot barbut és bona persona i que ho volem demostrar. Després vaig comprovar que no era veritat (riu).

Excloeu les persones que no portem barba?

No som sexistes. Jo volia que formés part del club Isabel Pantoja.

Qui forma part del club?

Ara som quatre. Hem arribat a ser una trentena. Però portar barba tampoc ens uneix com a grup...

Llavors?

Jo volia fer un club d'opinió. Jo vull ser humorista. Que el bon humor sigui la característica del grup.

Cal una associació per això?

No, és clar que no cal. No cal fer una associació per riure, però organitzar-se sí. Malauradament, per passar-ho malament no t'has d'organitzar, et ve sol. Surts al carrer i t'atropella un cotxe. Però per riure t'has d'organitzar. Les festes s'organitzen. A mi m'hauria agradat que cada dia fos una festa.

"No cal fer una associació per riure, però cal organitzar-se"

Per fer una associació només cal un motiu, com si fas una associació de futbolí. L'associacionisme és un moviment que uneix persones.

És un club d'homes.

Podria ser un club masculinista. Seria bo que en aquest moment una entitat digués que el masculinisme no és un pecat.

Podria ser un grup d'homes que parlin de noves masculinitats.

El tema no era aquest, el tema era fer la conya.

L'humor ho permet tot?

L'humor no és una justificació de tot. Això també està canviant molt. No et salva ni l'humor ja.

Ja no es poden ni fer bromes?

Amb l'atemptat de Charlie Hebdo ho vam veure. Jo crec que la llibertat d'expressió ha d'estar per damunt de tot. La llibertat comença quan s'acaba la de l'altre, diuen, però no és tan fàcil. Són aigües pantanoses.

Ens falta humor.

Sí, i tant. Hem arribat a l'extrem de tolerància zero en aquest sentit.

Es pot fer humor no discriminatori, no?

Què no és discriminació? Tothom es pot sentir ofès per alguna cosa.

Com us organitzeu?

Ens trobàvem un cop al mes per sopar i convidàvem algú. Ara ho volem reprendre. Va venir Lluís Llongueres, Tomeu Penya, Floquet de Neu (va venir un representant, evidentment). Fèiem una festa que es deia Ciutat Pubilla de la Barba, que la vam fer a Barbastre perquè a l'escut surt un tio amb barba. Cerquem l'anècdota. Celebràvem la Setmana dels Barbuts. La barba és una anècdota per passar-ho bé.

Donàvem el premi Cebolleta d'or i de llauna a qui hagués fet alguna cosa a favor de la barba i en contra de la barba. Per exemple, quan Disney va fer Hèrcules sense barba. Això és un greuge a la història.

"Disney va fer Hèrcules sense barba. Això és un greuge a la història"

Ara hi ha un esperit de renovació. Què voleu fer?

Tornar a trobar-nos i poder celebrar els vint-i-cinc anys.

Dona feina tenir barba?

És una tortura afaitar-te. Jo no me la cuido. Jo no visc per la barba. Hi ha gent que sí. Llongueres deia que la barba és el maquillatge de l'home.

Fem una crida per buscar sòcies?

Sí. Cerquem persones barbudes per passar-nos-ho bé. El fet que no hi hagi dones em sap greu.

Potser heu de reivindicar la cura del pèl independentment del gènere.

Llavors discriminaríem els calbs.

Si voleu contactar amb aquesta entitat podeu escriure a jonasorges@hotmail.com