Arrels Fundació denuncia l'arquitectura hostil i surt al carrer per posar-hi fi

Bancs individuals, superfícies inclinades, pilones, punxes o barrots són alguns dels exemples d’arquitectura hostil, una manera de dissenyar l’espai urbà que condiciona com es pot utilitzar. Aquests elements, presents tant en espais públics com privats, transmeten un missatge clar: són espais concebuts per al pas, no per a l’estada.

Segons explica Marta Fernández, doctoranda en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i voluntària d’Arrels Fundació, el disseny urbà influeix directament en el dia a dia de les persones, en aspectes com la mobilitat, les relacions socials o la percepció de seguretat. Aquesta realitat posa de manifest que l’urbanisme no és neutral, sinó que pot afavorir o limitar determinats usos de l’espai públic.

A Barcelona, ja s’han identificat 1.200 elements d’arquitectura hostil, una xifra que reflecteix la dimensió d’aquest fenomen i el seu impacte, especialment en les persones que viuen al carrer, per a qui aquests elements poden dificultar accions quotidianes com descansar o protegir-se.

La percepció de l’incivisme

L’arquitectura hostil s’ha justificat sovint com una resposta a determinats comportaments considerats incívics, associant usos com seure o dormir en un banc a un ús indegut de l’espai públic. Aquesta visió ha contribuït a la implantació d’elements que limiten l’estada, amb l’objectiu d’evitar que determinades persones utilitzin aquests espais per descansar o passar-hi temps.

El dissenyador industrial Curro Claret defensa que el disseny urbà hauria de respondre als usos reals de la ciutadania, és a dir, a les necessitats de les persones que habiten i utilitzen aquests espais. Tanmateix, aquests usos no sempre són acceptats socialment, fet que ha derivat en la proliferació d’elements que restringeixen la permanència a l’espai públic.

Aquesta situació posa en evidència el debat sobre quin tipus de ciutat es vol construir i per a qui estan pensats els espais urbans, especialment en relació amb els col·lectius en situació de més vulnerabilitat.

Un mapa col·laboratiu per visibilitzar la situació

Amb l’objectiu de visibilitzar i dimensionar la presència d’elements d’arquitectura hostil, Arrels Fundació impulsa un mapa col·laboratiu que recull aquests elements a la ciutat. La iniciativa convida la ciutadania a observar, fotografiar i geolocalitzar aquests elements, contribuint així a fer visible una realitat que sovint passa desapercebuda.

El mapeig es durà a terme entre el 24 de febrer i el 3 de març, i està obert a la participació de ciutadania, entitats, empreses i centres educatius. Les imatges es poden pujar directament al mapa mitjançant un dispositiu mòbil, seguint unes instruccions senzilles.

Aquesta és la quarta edició del projecte, que enguany ja compta amb la participació de més de 500 estudiants de 16 centres educatius de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell, evidenciant l’interès creixent per reflexionar sobre l’impacte del disseny urbà en la vida quotidiana.

Repensar la ciutat des de la inclusió

Segons Curro Claret, una ciutat amigable és aquella que reconeix totes les persones i les seves necessitats diverses, promovent espais accessibles i inclusius. En aquesta línia, Marta Fernández destaca la importància de crear espais pensats per facilitar la convivència, la relació i l’ús quotidià per part de tota la ciutadania.

Els experts també assenyalen que prohibir determinats usos sense oferir alternatives pot evidenciar les mancances existents, especialment en relació amb les persones en situació de sensellarisme. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de repensar l’espai públic des d’una perspectiva que tingui en compte la diversitat d’usos i situacions.

La transformació de les ciutats no depèn únicament de les institucions, sinó també de la implicació de la ciutadania, que pot contribuir a visibilitzar aquestes situacions i promoure canvis. Iniciatives com el mapa col·laboratiu permeten identificar elements que limiten l’ús inclusiu de l’espai públic i obrir el debat sobre quin model de ciutat es vol construir.

Fer visibles aquestes realitats, teixir xarxes i promoure una mirada crítica sobre el disseny urbà són accions que poden contribuir a construir ciutats més inclusives, accessibles i respectuoses amb la diversitat de les persones que les habiten.