Joana Castro: "L’estat d’alarma ha posat en evidència la manca de drets de les persones migrades"

El confinament dificulta la tasca de moltes entitats però no les atura. Ara, més que mai, són molt important. Des de l'entitat Bayt al-Thaqafa treballen durant l'estat d'alarma per mitigar els efectes d'aquesta circumstància excepcional en les persones migrades en situació de risc: persones sense llar que no poden confinar-se, joves sense referents familiars al territori, famílies monomarentals sense recursos econòmics o persones amb patologies de salut física i mental.

Parlem amb la Joana Castro, de Bayt al-Thaqafa, que ens explica com l'entitat gestiona aquesta situació. Castro també fa una crida a la participació en iniciatives per ajudar les persones migrades, com ara una campanya per recaptar fons per aliments i productes d'higiene. Si vols ajudar amb la teva donació, pots fer-ho aquí.

Heu pogut continuar amb la vostra feina amb la situació actual? Com us ha afectat?

L’estat d’alarma, com a tothom, ens ha obligat a alterar el nostre funcionament. Hem hagut de tancar les seus de Barcelona i Sant Vicenç dels Horts i a suspendre l’atenció al públic, però mantenim l’atenció telefònica. Intentem continuar els seguiments individualitzats, telefònicament i el més intensiu possible. Però és evident que la intervenció no pot ser la mateixa i això provoca també que no puguem contactar amb les persones que no disposen de telèfon.

Quina és la vostra prioritat en aquests moments?

Pal·liar els efectes de la crisi sanitària en les persones que atenem, que ja abans es trobaven en situació de molta vulnerabilitat i ara encara s’ha agreujat més. Hem fet una primera detecció dels casos en vulnerabilitat més extrema, persones i famílies, i hem engegat una campanya de captació de fons per proveir d’aliments i productes d’higiene i primera necessitat a aquestes persones.

La tasca continua les pròximes setmanes.

Segurament, en els pròxims dies detectarem més persones. Però cal que puguem mantenir aquesta ajuda durant tots els dies que queden i per això seguim demanant a la ciutadania que faci la seva aportació i contribueixi a fer que les persones en situació de vulnerabilitat passin el confinament en les millors condicions possibles. 

Quines tasques s’han aturat?

Hem hagut de cancel·lar totes les activitats que es fan en grup, com les classes d’idiomes, les de preparació per a l’examen de nacionalitat i la preparació de la teòrica del carnet de conduir, les de reforç escolar amb els infants, la formació a joves sense referents adults al territori, les activitats de l’espai de dones, les sessions informatives a voluntariat... Ara estem reprenent algunes d’aquestes formacions i, amb el suport del voluntariat, es fan de forma telemàtica.

Quines es mantenen?

El seguiment socioeducatiu per via telefònica però, com dèiem abans, no podem arribar a tothom perquè no totes les persones disposen de telèfon. No hem aturat els suports en els nostres recursos d’acollida residencial temporal, que segueixen funcionant com abans que es decretés l’estat d’alarma.  Aquests recursos estan destinats a sol·licitants de protecció internacional (tenim un programa per a persones amb un diagnòstic de salut mental i un altre per a famílies), dones supervivents de violència masclista, homes i joves.

I com ha afectat al col·lectiu amb el que treballeu? En situacions com aquesta són un dels més afectats.

Les persones que atenem ja en situació de normalitat viuen en condicions precàries perquè no tenen reconeguts els mateixos drets que la resta de la ciutadania. Troben obstacles en el mercat laboral, en accedir a la salut i a un habitatge digne, se’ls posa moltes traves per regularitzar la seva situació administrativa... tot allò necessari perquè una persona sigui ciutadana de ple, vivim en un sistema que els hi nega. L’estat d’alarma el que ha fet és agreujar encara més aquesta situació.

Quin és el seu perfil?

Són persones en situació de sense llar, pel que no poden confinar-se i queden més exposades al risc de contagi i de contagiar; joves sense referents familiars al territori també en situació de sensellarisme o que viuen en habitacions o pisos sense servei de llum o aigua, en espais ocupats on és impossible complir les indicacions sanitàries per evitar contagis pel Covid-19, famílies monomarentals sense recursos econòmics, persones amb patologies de salut física i mental, que han vist interromputs els tractaments...

Persones sense recursos.

Moltes d’aquestes persones, en situació administrativa irregular, l’única opció que tenen per poder subsistir és l’economia submergida, ara totalment aturada. Així, doncs, actualment sense cap ingrés, no podran fer front als lloguers i corren el perill de quedar en situació de sense llar. Evidentment, això provoca angoixa i incertesa pel moment actual però també futur, quan es torni a la normalitat i haguem d’afrontar la recuperació econòmica.

Quantes persones ateneu?

Unes 2.500 persones l'any de més de 25 nacionalitats. En un primer procés de detecció, hem detectat 115, persones i famílies en situació d’extrema vulnerabilitat. En situació de vulnerabilitat s’hi troben gairebé totes les persones que vénen a Bayt al-Thaqafa. Persones que es troben amb traves per regularitzar la seva situació administrativa, sense accés a la salut ni a un habitatge digne, que es veuen abocades a acceptar llocs de treball poc qualificats i amb condicions precàries... La realitat que veiem en el nostre dia a dia és una vulneració sistemàtica dels drets de les persones migrades.

Es parla de confinament, però hi ha molta gent que no té llar.

Que no té llar o que viu en habitatges molt deteriorats o en molt males condicions. Per tant no poden confinar-se ni poden fer-ho mantenint les indicacions sanitàries. L’accés a un habitatge digne, tot i que és un dret reconegut, és un dels principals obstacles que afronten les persones migrades. Ja em tingut casos de persones que han perdut la feina durant aquests dies i que no podran pagar els lloguers.

La situació no només és greu per si mateixa, sinó també pel futur.

Ens preocupa molt quin impacte tindrà en aquest sentit la crisi provocada pel Covid-19, perquè preveiem que seran moltes de les persones que atenem que no podran fer front als lloguers. I ens preocupa no només durant aquests dies de confinament, sinó en el període posterior, de recuperació. No podem oblidar que el mercat de l’habitatge és racista i que els requisits per accedir-hi són difícils de complir per la majoria de persones però encara ho son més per les d’origen estranger, que han d’afrontar més obstacles per la seva condició.

Parla'ns de la campanya de captació de fons que heu engegat.

És una campanya per cobrir les necessitats bàsiques de les persones que estan em situació de vulnerabilitat extrema. Els donatius que estem rebent es destinen a adquirir aliments i productes d’higiene i de primera necessitat per a aquestes persones i famílies. De moment ja hem pogut començar a distribuir aliments però seguim necessitant més fons per mantenir aquesta ajuda mentre duri l’estat d’alerta i per fer front a la recuperació un cop tornem a la normalitat. Ja hem començat a repartir 2.500 quilograms de menjar a 145 persones.

Les administracions estan ajudant a aquests col·lectius?

Molts dels recursos als quals podien accedir les persones més vulnerables, com poden ser els menjadors estan tancats, han reduït el seu servei… L’administració va donant resposta poc a poc amb diferents mesures i serveis i nosaltres hi anem derivant les persones que se’n poden beneficiar. A les que no, les acompanyem nosaltres. Per això hem engegat la campanya de captació de fons, per poder fer front a aquesta situació i que les persones que normalment ja estan excloses del sistema no ho estiguin encara més.

Quins riscos els pot comportar si aquesta situació continua durant els propers mesos?

Les persones que es troben en situació administrativa irregular o els joves que no tenen permís de treball sobreviuen en l’economia submergida i ara mateix tota la activitat està parada. I persones que sí tenen regularitzada la seva situació, han perdut la feina. Això implica que no es podrà pagar els lloguers de les habitacions o pisos precaris en els que viuen i existeix el risc que quedin en situació de carrer. Haurem de fer front a la recuperació, un cop s’hagi tornat a la normalitat, i això serà un procés lent.

Quina reflexió feu de tot plegat?

Creiem que la situació d’emergència que estem vivint tots i totes ha posat en evidència una vegada més la manca de drets que viuen les persones migrades i com en situacions d’emergència estan exposades encara a més riscos. Des de Bayt al-Thaqafa esperem que l’excepcionalitat en què ens trobem ens serveixi per reflexionar i que es prenguin les mesures adequades perquè totes les persones tinguin garantides les necessitats essencials i reconeguts drets tan bàsics com l'accés a l'alimentació, a la salut o a un habitatge digne.