Jordi Samsó: “El políticament correcte és una pràctica habitual, però darrere s’amaga microhomofòbia”

El 28 de juny se celebra el dia de l’orgull LGBTI. Què simbolitza aquest dia per a les persones LGBTI o per aquelles que treballen en aquest àmbit?

És una data commemorativa per recordar un moment important de la història dels drets humans. Concretament la lluita per alliberar-nos de l’opressió. Al llarg de la història, l’estat, la ciència i l’església han estat aliats exercint una repressió vers les persones que avui anomenem LGTBI. Recomanable veure la pel·lícula Stonewall que ho il·lustra molt bé.

Actualment aquesta opressió l’anomenem homofòbia d’estat i organitzacions internacionals com la Ilga treballen per revertir-ne la situació. És important saber que encara hi ha països i estats on l’expressió de persones LGTBI està penada fins i tot amb la pena capital. Veure i visitar les informacions de la Ilga ens ajudarà a tenir una aproximació més detallada d’aquest fet condemnable i penós. Per això aquesta data és tan important.

En ple segle XXI, encara és necessari seguir reivindicant la igualtat i els drets de les persones LGBTI? Per què?

Sí perquè encara es donen discriminacions de tota mena. Si bé és cert que legalment queden poques coses per assolir, socialment encara no podem dir que l’expressió pública d’identitats i orientacions sigui lliure. Les discriminacions i agressions es donen amb força freqüència. Des de regulacions i formularis on no es recullen les diversitats familiars, els gèneres sentits o també les orientacions, fins a les vexacions, falses informacions i difusions, i el que és més inacceptable i condemnable, les agressions físiques.

Actualment, en l’àmbit legal, veiem tot el que està passant amb l’anomenada Llei Trans. Ha creat tot un debat que ha fet surar les resistències a uns canvis conceptuals que sens dubte socialment caldrà anar assumint.

En els darrers mesos, s’han detectat casos d’LGTBIfòbia en algunes poblacions catalanes. Un dels més mediàtics, el que es va viure a la platja de Barcelona fa unes setmanes. Es pot considerar aquests casos de violència mediàtics, fets aïllats o són només la punta de l’iceberg?

Sí que hi ha casos mediàtics, sobretot coincidint amb dates plenes de significat pel moviment LGTBI, però això no ens ha de fer perdre la importància de condemnar cadascuna de les agressions siguin o no mediàtiques. Cada vegada hi ha més visibilitat i més consciència social, però hem de tenir present que som una societat molt masclista, heterosexista i patriarcal. El moviment LGTBI i el moviment feminista compartim aquesta opressió i en patim les conseqüències.

Caldria valorar tots els esforços que s’estan fent per part de les entitats que treballem en aquest front. Així com les institucions i administracions. I sobretot, condemnar sense excepció els discursos d’odi que d’una manera clara i encoberta estan apareixent.

En quins àmbits de la societat encara es detecta una discriminació clara cap a les persones LGBTI? Són prou visibles?

Doncs sovint no són massa visibles i sovint també l’autoopressió fa que moltes persones LGTBI que són menystingudes, insultades, vexades o agredides no ho manifestin. El políticament correcte és una pràctica habitual, però darrere poden exercir-se discriminacions de tota mena. El què en diríem les microhomofòbies. Aquestes es poden donar en tots els àmbits: familiars, laborals, via pública, d’amistats, educatius, etc.

Fins ara hem parlat de mancances i problemàtiques, però quines batalles s’han guanyat en els darrers anys en l’àmbit dels drets LGBTI?

La cursa de drets s’inicia el 1979 amb la derogació de l’articulat de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. L’any 1998 s’aprova la primera Llei de Parelles, el 2005 l’adopció i el matrimoni, el 2007 la d’igualtat de gènere (darrerament renovada), el 2014 la llei contra la lgtbifòbia i el 2020 la llei d’igualtat de tracte i no discriminació.

Crec que en l’àmbit legislatiu s’ha fet un gran camí. Cada vegada més les entitats i les administracions tenen més presència en els municipis amb diverses i creixents iniciatives. Cal valorar la xarxa de SAIs al territori. Una demanda del conjunt del col·lectiu que caldrà anar implementant i dotant de recursos i de funcions. Per tant tenim més i millors marcs i referents positius.

Quins són els reptes de futur?

S’ha de vetllar per fer efectiu aquest fantàstic treball legal i administratiu. També  caldrà anar complementant-ho amb tasques educatives i de pedagogia social en tots els àmbits.

Creus que anem pel bon camí?

Després d’aquests 50 anys de treball, el moviment LGTBI té prou clar què funciona i què no. I malgrat que ens hem equivocat, sabem què cal fer per tenir bons resultats en aquesta tasca de pedagogia social. Crec que anem per bon camí si les aliances que ara tenim actuem de manera sincrònica. Crec que el futur és esperançador.