José Ramón Ubieto és psicòleg clínic i professor de la UOC i en la seva trajectòria professional té una llarga experiència en l'aplicació en el territori del treball en xarxa una metodologia molt necessària, segons el seu parer, per afrontar problemes greus. En aquest taller de l’Escola d’Estiu del Voluntariat, Ubieto vol apropar aquesta manera de fer col·laborativa a totes aquelles persones que d’una o altra manera, sigui des d’entitats o l’administració pública, intervenen en l'àmbit social.

En què consisteix el taller ‘Treball en xarxa… sí o sí!’?

Aquest taller és una eina per apropar-nos a una metodologia que ens pot ajudar en diverses situacions, tant en l’atenció directa amb famílies, nens, adolescents... com altres problemàtiques, com ara dones que han patit violència... En qualsevol àmbit de la nostra intervenció del camp social en un sentit ampli aquesta metodologia ens ajuda.

I sobretot ens ajuda ara, perquè amb la pandèmica s’ha fet més evident la interdependència, la necessitat de tots els agents (educatius, socials, sanitaris...) per treballar de manera col·laborativa; perquè tant les problemàtiques que abordem, per la seva complexitat i la seva gravetat, com els mateixos procediments d’intervenció ens conviden a desenvolupar metodologies de pràctica entre varis.

A qui s’adreça aquest taller?

Aquesta metodologia tant es pot aplicar en l’organització de petites iniciatives en un territori determinat que ajuden en algun camp, com per organitzar –com és el nostre cas- aspectes d’atenció clínica, social i educativa de bona part de la població.

En aquest ventall tan ampli caben persones que estan treballant o de voluntàries en una associació que promou l’esport saludable, la participació en el lleure infantil, la cooperació de les persones vulnerables... i també els professionals que treballen al sistema públic o en entitats concertades. Qualsevol d’aquestes persones pot trobar dins de la metodologia del treball en xarxa eines, conceptes o idees que podrà aplicar després

A què ens referim quan parlem de treball en xarxa?

Una definició bàsica, i en la qual he treballat molt de temps, es refereix a organitzar una conversa interdisciplinària i organitzada amb una doble finalitat. D’una banda, l’objectiu principal del treball en xarxa és fer-nos una idea col·lectiva, una representació, de la situació que hem d’abordar. Aquesta idea ha de ser compartida i ha de ser una nova representació, no parlem de la perspectiva parcial que tots tenim d’un problema.

És molt important també l’adjectiu ‘organitzada’, perquè el treball en xarxa no sorgeix de la bona voluntat o de l’espontaneïtat, cal una disciplina. Això vol dir tenir un mètode o un pla interdisciplinari, perquè es tracta de diferents disciplines que interactuen amb l’objectiu de fer-nos aquesta representació.

També hi ha un segon propòsit per aplicar el treball en xarxa.

Sí, el segon objectiu és compartir les dificultats del procés, l’angoixa que sorgeix quan treballes amb aquest tipus de problemàtiques. Compartir-la afavoreix que puguem trobar una sortida col·lectiva i que ningú no quedi bloquejat o atrapat en les situacions que, de vegades, són molt difícils.

Quan, per exemple, ens trobem davant d’una senyora que ens comenta la seva situació de violència, si això ho ha d’entomar una sola persona, pot ser que acabi una mica bloquejada perquè no sàpiga ben bé com reaccionar davant totes les contradiccions que poden sorgir. El treball en xarxa ens permet que cadascú pugui fer la seva tasca perquè sap que té la cooperació, la corresponsabilitat i la participació dels altres.

Deia que la seva vinculació amb el treball en xarxa ve de lluny.

Sí. El que jo explicaré es basa en una experiència que fa 21 anys que duem a terme a Horta-Guinardó (Barcelona) amb el programa Interxarxes. És un programa adreçat a famílies amb infants en situació de vulnerabilitat i en aquest programa participen tots els serveis públics i bona part dels serveis concertats del districte (sanitaris, educatius, atenció social...).

El treball en xarxa és efectiu i eficient?

L’estalvi més important és la millora de la qualitat assistencial. Però quan portàvem deu anys d’experiència en el programa, vam fer una recerca molt acurada sobre la relació cost-benefici d‘aquesta metodologia, per verificar allò que ja suposàvem: hi ha un estalvi molt important de diners. Amb aquesta metodologia hem reduït les urgències, la medicació, els internaments, la separació dels infants de les seves famílies... és a dir, aspectes que des del punt de vista exclusivament econòmic són molt costosos per a l’Estat.

Al marge del tema econòmic, la part més important és que estem facilitant que les solucions siguin compartides entre els professionals i les mateixes famílies, que puguin trobar solucions i evitar ruptures o separacions, que són sempre solucions més dramàtiques i que tenen un impacte psicològic.

Com ens ha canviat la pandèmia i com ens hem de readaptar pel que fa a la presencialitat i el treball col·lectiu?

Hi ha coses que hem de modificar i ja estem treballant. Hem detectat que hem de ser més conscients que la participació de la família ha de ser cada vegada més decisiva, és a dir, hem d’incorporar encara molt més les famílies en tots els processos en relació amb la intervenció amb elles i allunyar qualsevol tendència del tipus paternalista o tecnòcrata.

Hem de modificar també alguns espais de connexió amb algunes persones –després de la pandèmia es nota més- a les quals els resulta difícil establir vincles de manera tradicional. Hi ha adolescents que difícilment acudiran a un servei de psiquiatria o a una consulta als serveis socials o, fins i tot, hi ha adolescents que no poden tornar a l’institut perquè s’han trobat que estan més confortats a casa. Hem de trobar noves maneres d’interactuar amb aquests adolescents i joves i seguir sent interlocutors.

Un dels apartats de la formació són els aspectes ètics. A què es refereix?

Nosaltres partim de la base que hi ha dos supòsits que són molt importants en el treball en xarxa: supòsits ètics. Un és la participació, no només com una oportunitat, sinó com un deure ètic. Un no pot deslliurar-se d’allò que l’implica directament. Això fa referència al professional (quan està davant d’una situació de violència o de desprotecció) que no pot dir que allò no va amb ell o que hi ha qualsevol justificació per no implicar-se en la resolució d’aquell problema. La participació és un deure ètic, no només una possibilitat.

De l’altra, hi ha la corresponsabilitat, que vol dir que nosaltres animem aquesta conversa i la fem participativa, però al final arribem a acords, perquè si no, no seria efectiva; i tots som corresponsables independentment que a l’inici la nostra opció fos una altra.

Aquesta coresponsabilitat és difícil d’assolir?

Nosaltres quan vam començar aquest projecte teníem molt clar que havíem de generar confiança i que això no sorgiria el primer dia. Vam fer espais de coneixement mutu, de presentació de cada servei, discussió crítica sobre el funcionament de cada servei, vam compartir les dificultats... Això va anar creant un clima de confiança en el qual un confia que aquella decisió col·lectiva ha estat presa amb les millors condicions.

En qualsevol cas, totes les decisions són sempre revocables i les tornem a discutir. Una de les característiques del treball en xarxa és la continuïtat i la conversa permanent, per tant, es pot seguir discutint fins a trobar una nova solució. Però la base és la confiança i si no n’hi ha, cadascú va per lliure.

Per què creu que cal fer aquest taller i conèixer el treball en xarxa?

Perquè la situació està molt complicada. Nosaltres convoquem de vegades reunions d’accions col·laboratives (RAC) quan estem davant d’una situació molt complicada, per exemple, una família que està a punt de ser desnonada i hi ha un problema de trastorn mental, som conscients que davant d’una situació greu no tenim altre remei que la sortida col·lectiva, no hi ha sortides individuals.

Amb el problema de la violència masclista, amb l’abús de les tecnologies o amb el suïcidi dels adolescents no ens en sortirem mai amb decisions sectorials o parcials, per tant, tothom està concernit i convocat a conèixer quines eines i reflexions li pot aportar el treball en xarxa.

L’Escola d’Estiu del #Voluntariat començarà amb el taller “Treball en xarxa… sí o sí!” a càrrec de @joubpa.

Una oportunitat per reflexionar sobre les possibilitats del treball en xarxa en el dia a dia i les seves implicacions. #EEV2021

Inscriu-te aquí: https://t.co/BObDaosVQt pic.twitter.com/ZC0NyIr37G

— Comunitat Inclusiva DGACC (@femcomunitatcat) June 30, 2021