Aquest 17 de setembre, a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona, tothom que vulgui conèixer projectes transformadors liderats per persones i col·lectius de persones migrades i contribuir a la construcció d’economies antiracistes té una cita amb la III Fira d’economia Solidària Migrant i Diversa.

Organitzat pel Cercle de Migracions i Economia Cooperativa de Coòpolis, conformat per l’Espai La Tregua, l’Associació MigrEES i Abarka Coop, enguany l’esdeveniment farà visibles més d’una setantena de projectes i iniciatives solidàries i populars impulsades per persones migrades i/o racialitzades. En parlem amb la Karolyna Núñez, membre de l’Espai La Tregua i part de l’organització de la fira.

Amb quines perspectives encareu aquesta tercera edició de la Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa des de l’organització?

El cert és que estem molt il·lusionades, perquè enguany tenim un increment bastant considerable de projectes que participaran en la fira. Hem passat d'una cinquantena a tenir-ne més d’un centenar inscrits, tot i que finalment en participaran una setantena perquè alguns dels quals es van presentar finalment no complien els criteris s’havien fixat, com ser iniciatives col·lectives.

Amb tot, estem molt contentes perquè el nivell de participació és molt alt, així que la perspectiva és donar visibilitat a aquesta empenta, a la vegada de començar a articular aquesta economia antiracista.

Què s’hi trobarà la gent que s’apropi a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona aquest 17 de setembre?

Principalment, la fira és un espai de trobada d'iniciatives d'economia migrant, no necessàriament amb forma jurídica, que abasten una gran diversitat d'àmbits. Tenim des de cures, salut, artesania, tèxtil, educació, oci i, per descomptat, també gastronomia, entre altres. Hi haurà diverses paradetes i estands per donar a conèixer aquests projectes d'autoorganització. A banda, complementem el programa amb una sèrie de xerrades i tallers per a totes les persones i famílies que s'apropin a la fira.

Per què és tan important que existeixi un espai com aquesta fira?

En primer lloc, per visibilitzar les iniciatives d'autoorganització migrant, que habitualment resten bastant invisibilitzades durant tot l'any. També és una manera de donar a conèixer quines són les dificultats amb què les persones migrades sovint ens topem per emprendre projectes, sobretot en el cas d’aquelles persones que es troben en situació irregular. Tot plegat implica interpel·lar-nos sobre les polítiques racistes de la ciutat i de l'Estat.

A més, el propòsit també és enriquir i enfortir la xarxa d'economia social i solidària pel que fa a la diversitat de projectes i de persones, per tant, de sabers i pràctiques.

I més enllà d’aquests objectius transversals?

També hi ha un treball d’incidència política, entenem aquest tipus d'economies com aquelles alternatives que ens han de permetre sortir del que anomenem els mercats assignats. Amb això vull dir que aquest sistema classifica i designa perquè les persones migrants només certs espais de treball, com son les cures, la neteja, la força, etc.

I, d'alguna manera, des del Cercle de Migracions el que volem potenciar amb l’acompanyament d’aquestes iniciatives és poder sortir d'aquest atzucac i generar uns espais en què siguin les mateixes persones qui presentin les seves pròpies iniciatives i compartan el seu potencial, sortint i allunyant-nos el més possible de les lògiques del tercer sector assistencialista.

Enguany tindrà especial importància el suport a la campanya liderada pels moviments migrants i antiracistes per portar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés per una regularització massiva.

Sí, de fet, un dels millors exemples d'autoorganització migrant és el que està passant amb el moviment estatal #RegularizaciónYa. Per tant, des del Cercle de Migracions hem decidit donar-li prioritat a la campanya que lluita pel veritable accés a drets, i una de les taules rodones de la cita estarà dedicada a la ILP, que per a nosaltres és molt important.

"Volem incidir en les dificultats amb què les persones migrades sovint ens topem per emprendre projectes, sobretot en el cas d’aquelles persones que es troben en situació irregular".

I anant més enllà, també es vol posar el focus en una llei d’estrangeria que definiu com “colonialista, racista i profundament patriarcal”.

Exacte, aquest fet es presenta com un dels grans desafiaments de l'economia social, treballar conjuntament per aquest antiracisme, la descolonització i despatriarcalització de les nostres pràctiques. És cert que cada cop estem aplegant més suport d'aquesta economia social blanca, però encara falta molt de camí per recórrer; i la crida és també per això, per aconseguir aquest suport i començar a teixir una alternativa juntes.

Cal reivindicar més que mai l’Economia Social i Solidària com una alternativa a un sistema capitalista que no fa més que augmentar les desigualtats?

Justament, el que volem no és acomodar-nos al sistema, sinó construir altres maneres de fer, que tinguin a veure amb un reconeixement a les persones des d'un altre prisma. Necessitem altres maneres de fer i d’entendre el món des d'una visió diferent i considerar a les persones migrades i racialitzades com a interlocutores vàlides per generar política pública, per generar projectes i iniciatives comunitàries... I, malauradament, encara hi estem lluny.

I una manera és valorar el potencial transformador de les iniciatives liderades per persones migrades i racialitzades, demostrar tot el que poden aportar.

Ara bé, en cap cas s’ha de plantejar com que s'està fent un favor a aquestes iniciatives de gent migrada, sinó veure-ho realment com una manera d'enriquir els processos i treballar en conjunt d’una altra forma. És una qüestió que té a veure amb l'equitat de drets, quan parlem de posar al centre les persones.

Que encara falta molt per assolir això s’evidencia, per exemple, en el fet que gairebé el 60% dels projectes que hi haurà a la fira encara no poden tenir forma jurídica. La dificultat que tenim per poder materialitzar els projectes i les iniciatives en igualtat de condicions és encara molt alta.

Què destacaríeu dels projectes que tindran protagonisme a la fira d’enguany?

Més que destacar alguna iniciativa concreta, la fira vol visibilitzar i destacar el nivell d'autoorganització de les persones migrades i l’augment d’iniciatives, malgrat totes les dificultats. Volem insistir que un 60% de projectes es presenten sense forma jurídica, i per tant és molt rellevant que a pesar de totes les traves burocràtiques, administratives i tot el que tenim en contra, seguim abastant tants sectors diferents fent una aportació concreta a aquest món i transformant-lo.

La fira també serà un espai per celebrar algunes victòries, com la ratificació del conveni 189 de la Organització Internacional del Treball (OIT), una lluita de 10 anys liderada per les dones treballadores de la llar migrades.

Sí, és per celebrar-ho amb les companyes, qui han estat posant el cos durant molts anys. Per això, justament la xerrada inaugural es diu 'Dones teixint Resistència: economies per a la vida en clau antiracista'. Estem molt contentes perquè justament tindrem companyes que venen d'altres territoris per participar-hi, com les de La Comala, de Madrid, o d’Hegoaldetik Enarak Koop, una cooperativa de cures Bilbao.