Emma Escolano: “‘Passatge Insòlit’ és un festival singular i obert que la ciutat s’ha fet seu”

Qui passegi pels Jardins de la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet el cap de setmana del 25 i 26 d’octubre entrarà en un món singular, amb carpes, carruatges, ginys i moltes més atraccions que endinsaran el públic en un món insòlit en què tot baixa de revolucions i no hi ha lloc per a la pressa.

Parlem de ‘Passatge Insòlit’, el festival que enguany compleix vint anys portant el bo i millor de les arts firaries i de carrer a la ciutat colomenca. El certamen celebrarà l’efemèride combinant memòria i descoberta. Tornen companyies que han marcat la història del festival, però també n’arriben de noves, amb una programació pensada per a totes les edats i amb preus populars.  

En parlem amb l’Emma Escolano, directora del festival, per entendre què fa únic el ‘Passatge Insòlit’, com ha evolucionat el festival, quins espectacles no ens podem perdre aquest any i quins reptes afronten les arts firaires i de carrer a casa nostra.

El ‘Passatge Insòlit’ no és un festival a l’ús. 

És un festival dedicat a les arts del firaire. Proposem espectacles dins de carruatges i rulots amb aire d’època, en carpes i també en espais com l’auditori. També hi ha propostes al carrer i en zones de fira per gaudir d’aquests xarlatans, com en dèiem abans, però amb una mirada i un llenguatge actuals. 

Que ningú esperi un circ carrincló…

Al contrari, són peces absolutament modernes, amb artistes joves i veterans, consolidats i internacionals. Cada edició portem companyies d’arreu: de Catalunya, de l’Estat, de França, d’Holanda —com aquest any— i de molts altres països. I l’espai fira tampoc és el típic de festa major, sinó que és una fira d’atracció humana, amb ginys que es mouen empesos per persones, com una petita nòria o uns cavallets.

Enguany celebreu vint anys, com ha evolucionat el festival?

El festival va néixer dins la Festa Major de Santa Coloma de Gramenet i, tot i que algun any hem canviat d’emplaçament per obres, continua al lloc d’origen: els jardins de la Torre Balldovina. És un espai cèntric, a tocar del centre i dels barris, on t’endinses en un ambient de bombetes, sense estridències, pensat per passejar i trobar-se. No hi ha grans altaveus: cada espectacle té la seva música o la seva paraula. 

Per tant, són espectacles pensats per veure’ls de prop, des de la proximitat.

Les propostes són de petit format i sovint funcionen en bucle: si ara hi ha cua, el pots veure més tard. I amb aforaments reduïts, que és justament el que ens permet preservar la proximitat que defineix el festival. El que ens va passar és que vam morir d’èxit.

Què va passar?

Durant la Festa Major tot el poble surt al carrer i, en una ciutat de més de 130.000 habitants, el petit format ens va superar. Cada any havíem d’afegir espais més grans, peces més llargues i aforaments més alts per desembossar les cues, però això desdibuixava la idea del passatge.

Com ho vau solucionar?

Finalment, el vam deslligar de la Festa Major i el vam traslladar a l’octubre, un cap de setmana més tranquil. Assumeixes el risc del temps, però no tanquem: tenim carpes i, fins i tot quan plou —com l’any passat—, la gent passeja amb paraigües i entra als espectacles. L’evolució ha estat, sincerament, molt positiva.

Com quedaran reflectits els vint anys del festival en aquesta edició?

A més d’incorporar companyies que debuten al Passatge, enguany recuperem formacions que han estat presents en diferents edicions —com Antigua & Barbuda, que hi és des de la primera. També hi haurien de ser Los Galindos, que ens han acompanyat sempre, però aquest any no poden. Ho celebrarem així: fent tornar companyies de referència, que han tingut molt èxit i que ens han fet costat al llarg d’aquests vint anys. Tornaran per compartir aquesta celebració.

També presenteu un documental.

Aquest passat divendres —l’anterior al festival— hem fet l’acte d’inauguració, on hem presentat tota la programació —amb una breu roda de premsa i la projecció d’un vídeo— i hem donat el tret de sortida amb un espectacle. I sí, enguany, a més, hem estrenat un documental que recorre aquests vint anys de trajecte i avança algunes de les coses que passaran.

Què ens podeu destacar de la programació?

Hi haurà titelles, circ i màgia, sempre dins d’aquest univers insòlit que ens defineix. No són espectacles convencionals, cal que tinguin aquest segell que ens fa diferents. També tindrem una carpa on s’explicarà ‘L’estrany cas de la senyora García’; jocs com el ‘Dia de pesca’, el ‘Triàbolic’, el ‘Bingo Popcorn’ ; el ‘Tour insòlit’; ‘El Laberint’ de la Magrana; i un carruatge amb la metamorfosi d’una dona. No faltaran propostes de titelles amb les mans, peces de circ i altres petites joies.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Passatge Insòlit (@passatgeinsolit)

Són peces per a tots els públics?

El Passatge s’adreça a un públic familiar, on tothom hi és benvingut, tingui l’edat que tingui. Ara bé, també programarem un passi més per a adults: dissabte i diumenge a la nit, amb una companyia de circ francesa, titelles i personatges absolutament eixelebrats.

Això no és tot…

També hi haurà funció a plaça diumenge al migdia: la companyia Capicua presentarà un espectacle de circ al voltant de la roba, els texans i les teixidores. I, al teatre —que acostumem a programar entre setmana—, aquest any hi haurà funció dissabte i diumenge amb una companyia de Navarra que explica qui és ‘La reina del Arga’: la història d’una funambulista que no va passar a la història pel simple fet de ser dona, tot i superar les proeses de molts funambulistes homes que sí que van transcendir. Allò que passava abans… i que ja no hauria de passar.

Segur que hi ha tot un públic que ha crescut amb el festival.

Una de les coses més boniques del ‘Passatge Insòlit’ és que, al llarg d’aquests vint anys, hem vist avis que hi venien a passejar i hi portaven els seus fills; i aquests fills, que ara ja tenen criatures, les comencen a portar. És un festival obert i singular que la ciutat s’ha fet seu, i això ens dona l’impuls per continuar, si cal, vint anys més.

Com definiries la singularitat del festival?

Hem creat un espai obert on pots entrar encara que no vagis a cap espectacle. Hi ha moltes propostes gratuïtes i, les que són dins de carpa o espais tancats, costen entre dos i un màxim de sis euros. Són peces d’uns seixanta minuts, assequibles i accessibles per a tothom. A banda, hi ha jocs i espectacles totalment gratuïts. 

L’atmosfera que creeu també hi té molt a veure.

Decorem el passatge amb bombetes blanques i vermelles i hi instal·lem tòtems i pissarres amb els horaris. L’ambient convida a passejar i a baixar revolucions: és com si entressis en una altra dimensió, lluny del soroll i la pressa del dia a dia. Al llarg del recorregut et vas trobant carruatges, carpes i tendes, i també la nostra ‘fogonoteca’ —el que tothom en diu food trucks—, per poder berenar o sopar al mateix Passatge.

Les arts firaires i de carrer a Catalunya tenen prou reconeixement a Catalunya?

El reconeixement social hi és, ara falta l’institucional. Aquestes propostes atrapen molt i hi ha companyies que tornen a apostar pel teatre de carrer —encara que sigui dins de carpes o carruatges, continua sent carrer. Hi ha molt talent i molta gent jove empenyent. Encara queda camí, però ens tocarà continuar picant pedra perquè aquest recorregut es consolidi i s’eixampli.