El 40% de les famílies immigrades i refugiades no té Internet a casa. Aquesta és una de les dades més preocupants del resultat de l’enquesta que han realitzat la Fundació Catalana de Solidaritat amb Persones Asilades i Refugiades (ACSAR) i el Centre d’Informació a Treballadors Estrangers (CITE-CCOO) a 202 famílies migrants, de trenta-tres nacionalitats diferents, sobre l’accés a Internet.

Altres dades que ha posat de manifest aquesta enquesta és que el 45% dels fills i filles migrants -o d’origen migrant- no tenen accés a l’educació en línia; el 86% dels enquestats no teletreballa; i el 70% no sap accedir a les gestions administratives de forma telemàtica.

Tot i ser una enquesta realitzada a un grup reduït de persones, el president de la Fundació ACSAR, Carles Campuzano, afirma que “marca molt la tendència d’un problema que exclou a les famílies d’origen migrant i una dificultat d’accés a totes les oportunitats que s’han obert al voltant de l’ús massiu d’Internet”.

ACSAR i CITE denuncien que aquesta dificultat per accedir al món digital és un factor de discriminació i d’empitjorament de les desigualtats a tots els nivells (laboral, administratiu i educatiu, entre altres). Un problema que ha anat a més durant l’últim any, ja que, a causa de la pandèmia “totes les desigualtats prèvies a la covid s’han accentuat”.

“Si volem construir una societat justa i que la igualtat d’oportunitats estigui garantida, no podem excloure el dret a l’accés a Internet a un nombre tan significatiu de nous catalans i, per tant, insistirem en aquesta idea”, recalca Campuzano.

Una crida a les institucions

Les persones que han participat en aquest estudi són usuàries de les oficines del CITE i d’altres entitats que representen els col·lectius immigrants arreu del territori i les seves respostes han servit per elaborar un llistat d’accions que han de dur terme les institucions de forma urgent per acabar amb les desigualtats provocades per la bretxa digital:

• Cal que les administracions facin un estudi a fons sobre la bretxa digital entre les famílies immigrades i refugiades, per veure l’abast real d’aquest problema.
• S’han de prendre mesures per reconèixer l’accés a Internet com a un dret que ha d’estar a l’abast de tota la ciutadania.
• Les administracions han de tenir present que la bretxa digital afecta a la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal de les persones immigrades i refugiades.
• Calen mesures de capacitació i formació adreçades a la ciutadania -i en concret a les persones immigrades- sobre la utilització dels recursos digitals vinculats a les gestions administratives en línia. I incorporar-ho en els mòduls previstos en Llei d’acollida de Catalunya.
• S’ha de promoure la formació de part de les administracions laborals, patronals i sindicats sobre teletreball i drets.
• Cal assegurar una escola inclusiva articulant mesures urgents per acabar amb la bretxa digital en l’educació.
• S’ha d’instar a les empreses que subministren Internet a abaixar els preus perquè estigui a l’abast de la majoria de la població, en el marc de les seves polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
• Les administracions han de prioritzar polítiques per actuar i combatre “l’analfabetisme digital” i la bretxa digital com a nous factors de desigualtat.