La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) ha valorat positivament l’aprovació de l’Estratègia en càncer després de més de deu anys des de la seva última actualització l'any 2010. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut amb representants del Ministeri de Sanitat i de les comunitats autònomes han acordat cinc línies d’actuació amb quaranta objectius en cinquanta-dues accions.

Tot i això, des de la FECEC reclamen al govern espanyol que el pla també inclogui accions per a la reinserció social i laboral per les persones que han superat un càncer. “El fet que es faci un pla ja és una bona notícia, però trobem a faltar que es parli de supervivents de càncer i de càncer infantil”, explica el president de FECEC, Ramón Maria Miralles.

Encara que el pla contempla la voluntat d’oferir atenció social als i les pacients i familiars a partir d’un estudi de l’impacte del càncer al món laboral, psicològic i social, des de la FECEC asseguren que “calen mesures de suport a la rehabilitació, integració social i reinserció laboral”.

Seguint la línia del Pla Europeu de lluita contra el càncer, la Federació demana l’ampliació de programes per a la reinserció, així com un major esforç per garantir l’accés a productes financers. Com asseguren des de l'entitat, el Pla Europeu “preveu un sistema d’accés igualitari a productes financers per pal·liar dificultats econòmiques derivades de la malaltia i la reincorporació al mercat laboral” i demanen que s'agafi d'exemple.

“Hauria d’existir la possibilitat d’una reincorporació progressiva. La legislació, avui dia, no contempla aquesta possibilitat de reinserció i s’ha de resoldre al Parlament espanyol. El càncer afecta molta gent que quan acaba els tractaments segueix en edat de treballar, i salvant algunes poques empreses que arriben a un acord amb el treballador, la majoria no poden accedir a aquesta opció. O estàs bé o estàs de baixa”, relata Miralles.

Els quaranta objectius de l’Estratègia

La promoció de salut i prevenció en càncer, l’atenció sanitària, l’atenció sanitària a la infància i adolescència, i les dades i informació sobre el càncer i la recerca són els cinc punts de partida de l’estratègia. El conjunt d’entitats celebra el compromís del Ministeri de Sanitat d’avaluar l’impacte que ha tingut la pandèmia en l’atenció oncològica. A més, insten a una detecció precoç acompanyada d’una inversió pressupostària correlativa.

Aquesta detecció precoç establerta al pla se centra en el cribratge poblacional del càncer de cèrvix -com actualment es fa del de còlon, per exemple- i aquest requerirà una reforma en l’atenció primària per atendre’l. A més, se suma una fixació de criteris en l’oncologia pediàtrica per atendre segons les franges d’edat en unitats infantils o adolescents.

Respecte a la investigació, Espanya continua a la cua d’Europa. A la Unió Europea es preveu establir un nou Centre de coneixement en càncer, així com una iniciativa europea per obtenir imatges oncològiques per millorar la medicina especialitzada.

Quant al model d’atenció disciplinari i cooperatiu, basat en la xarxa assistencial, implicarà l’extensió d’aquest patró, millorant així l'atenció oncològica. A més, es compleix una demanda que fa anys que reclamen les entitats: la formació de professionals sanitaris en habilitats comunicatives amb els i les pacients.

Tanmateix, per primera vegada el text menciona el càncer laboral amb intenció de millorar el sistema de vigilància i d’informació d’aquest, i la detecció dels carcinògens de l’entorn laboral.

La pandèmia de la Covid-19 i el càncer

El càncer és la segona causa de mort a Espanya, després de les malalties de l’aparell circulatori, que pugen a primera posició en el cas dels homes. A escala europea, aquest 2020 2,7 milions de persones van ser diagnosticades amb càncer i 1,3 milions van perdre la vida.

Segons la Unió Europea, els casos de càncer podrien augmentar gairebé un 25% fins al 2035 si no es prenen les mesures adequades. “El 2020 s’han diagnosticat menys casos de càncer que el 2019, i això no vol dir que hagin desaparegut, sinó que apareixeran més tard i en fases més avançades, deixant un pitjor diagnòstic”, afegeix el president de FECEC.

La pandèmia de l’últim any ha tingut un efecte negatiu en l’atenció oncològica, que s’ha vist alterada -com altres sectors de la sanitat- pel col·lapse hospitalari, entre altres factors. Durant el confinament de fa un any, “es van aturar els programes de cribratge, el col·lapse a l’atenció primària va afectar alguns programes com al de càncer de coll uterí, i la por dels pacients que, tot i estar en tractament, no s’hi volien apropar als hospitals és un altre dels factors clau”, detalla Miralles.

Respecte a la vacunació, des de FECEC insten a fugir del negacionisme i animen als pacients a què s'administrin la vacuna: “Nosaltres recomanem als pacients amb càncer que es vacunin, perquè només faltaria que, a part de la malaltia, tot empitjorés amb la Covid-19, que pot deixar conseqüències molt negatives”.

L’Estratègia en càncer també contempla un estudi per avaluar l’impacte de la Covid-19 en la detecció precoç de la malaltia. Per això, la FECEC demana un augment del pressupost per restablir el funcionament de l’atenció oncològica, les proves i els tractaments després dels efectes de la pandèmia.