Àmbit de la notícia
Comunitari

"La llibertat no coneix fronteres", lema de la catifa del corpus de Solsona

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Ivet Eroles
  • Catifa de Corpus de Solsona / Font: AEiG Pare Claret
  • Part del mur que van construir els escoltes i les guies / Font: AEiG Pare Claret
  • L'agrupament escolta i guia vol crear consciència per lluitar per un món millor / Font: AEiG Pare Claret
  • La catifa estava confeccionada amb flors, herba i escorça / Font: AEiG Pare Claret
  • La temàtica d'enguany era un clam per la solidaritat / Font: AEiG Pare Claret

L’Agrupament Escolta i Guia Pare Claret va confeccionar la catifa en solidaritat amb les persones refugiades i immigrades amb l’objectiu de crear consciència.

L’Agrupament Escolta i Guia Pare Claret s’encarrega cada any de la catifa de corpus de la capital del Solsonès i enguany va posar sobre la taula la realitat que viuen milers de persones refugiades i immigrades amb un lema contundent: "La llibertat no coneix fronteres". El diumenge de corpus, els membres de l’AEiG Pare Claret es van despertar ben d’hora i van omplir la plaça del Bisbe de fulards i camises de tots colors, eren els nenes i nenes de l’AEiG, preparats per donar forma a una estora de roses, escorça i herba.

El tema escollit enguany era molt especial, després d’haver treballar els drets humans arrel d’una trobada de branques, es va considerar oportú seguir treballant el concepte des del cau. D’aquesta manera es va proposar la catifa com a eina pedagògica per tal d’aprofundir i reflexionar sobre la crisi de les persones refugiades. "Es tracta d’una denúncia a la situació que ha portat a moltes persones a abandonar la seva terra, la seva llar, la seva identitat", subratllen des de l’AEiG Pare Claret.

La catifa partia de dos conceptes totalment diferents però al mateix temps lligats: frontera i identitat. Dues preguntes hi donaven voltes: Per què ens hem de veure obligats a fugir en un món on tots som persones?; Per què ens construïm barreres a nosaltres mateixos? D’aquesta última qüestió en sorgia un mur que travessava la plaça de punta punta; un trencament, una frontera. Aquesta frontera travessava un món ple de ciutats i pobles diversos, des de París i Barcelona fins a Homs o el camp de refugiats d’Idomeni, desallotjat recentment.

El mur de caixes de cartró que van edificar els escoltes i les guies de l’AEiG Pare Claret no era una frontera continua on hi predominaven aspectes com la desigualtat, la xenofòbia o la por, tal com afirmen: "Els murs que nosaltres mateixos construïm són murs que es poden trencar i donar pas a l’esperança, les il·lusions i la empatia". "La catifa busca ser un crit cap a la societat per a creure i lluitar per un món millor", clamen des de l’agrupament escolta, "perquè som germans de tothom i treballem per la pau".

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari