La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca proposa mesures per garantir l’habitatge a Barcelona

Enquesta rere enquesta, l’accés a l’habitatge es manté des de fa anys com una de les principals preocupacions de la ciutadania de Barcelona. A ningú pot sorprendre que així sigui, atès que des de fa dècades l’emergència de l’habitatge és una realitat present que pateix de valent el veïnat de la capital catalana. 

La prova més crua que evidencia que la crisi de l'habitatge mata és el suïcidi d'una altra veïna de Barcelona, la Melanie, que s'ha llevat la vida abans de ser desnonada. Una mort –una més– que confirma l'enorme fracàs de les Administracions a l’hora de protegir el dret a l’habitatge.

Precisament, la manca d’iniciativa de les administracions a l’hora d’abordar aquest problema, cronificat a la ciutat, contrasta amb la tasca ingent que han dut a terme les entitats i els moviments socials, qui han empès i impulsat mesures concretes per intentar posar fre a aquesta xacra, que, dia rere dia, expulsa les veïnes de Barcelona mentre enriqueix les butxaques de qui especula amb un dret tan bàsic com l’habitatge.

Només cal donar un cop d’ull a les dades per constatar que avui el dret a l’habitatge, una necessitat vital per poder viure amb dignitat, està seriosament compromès a Barcelona. Per exemple, durant el 2021 es van executar més de 1.700 desnonaments a la ciutat, segons les dades del Consell General del Poder Judicial. D’aquests, fa palès l’Observatori DESC, més de la meitat els van promoure grans tenidores, que comptem amb un 36% de tot el parc d’habitatge de la capital catalana. 

Igualment, viure de lloguer a Barcelona és cada cop més prohibitiu. Avui, la mitjana del lloguer –sense tenir en compte subministraments– s’enfila per sobre dels mil euros i se situa en màxims històrics, fet que condemna les famílies vulnerables a viure amuntegades, en infrahabitatges o a ocupar en precari. Una situació agreujada per la manca de parc social d’habitatge, per sota del 2%, que fa de Barcelona una de les ciutats europees amb menys habitatge públic.

Davant d’aquest escenari, i amb la vista posada a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) ha presentat una bateria de propostes per revertir les dificultats d’accés a l’habitatge i garantir així el dret a una llar des del municipi. 

Una bateria de vuit propostes per frenar l’emergència de l’habitatge

L’entitat ha fet arribar als grups municipals que aspiren a governar la ciutat un document amb vuit propostes concretes. “Entenem que en el proper mandat el consistori ha d’aplicar polítiques valentes per garantir el dret a l’habitatge al conjunt de la població”, asseguren des de la plataforma. La PAH cerca el compromís dels partits amb aquestes propostes per garantir l’habitatge i durant els pròxims dies farà públiques les respostes dels grups municipals.

Si ens centrem en les propostes, la primera té a veure amb l’exigència d’un pla de xoc per deixar a zero la llista d’espera que satura la Mesa d’Emergència. L’entitat recorda que el temps d’espera per entrar en un pis un cop s’aconsegueix una resolució favorable s’allarga fins als dos anys, aproximadament. 

Per reduir-lo, plantegen integrar els pisos buits de grans tenidors, posar en marxa campanyes informatives dirigides a la ciutadania perquè faci valer els seus drets, sumar els col·lectius d’habitatge en els processos de redacció de plecs per licitar pensions, limitar a tres mesos el temps d’espera màxim per accedir a un pis de la Mesa d’Emergència i dotar-la de més pressupost.

La PAH de Barcelona també creu imprescindible disposar d’uns serveis socials més justos i de qualitat per fer passes endavant en matèria d’habitatge. “Exigim una millora de l’atenció presencial així com una disminució de les ràtios d’usuàries per cada treballadora social”, exposen. Alhora, proposa que l’ajuntament habiliti un nou tràmit a la Seu Electrònica per millorar l’accés al seu expedient a Serveis Socials i a la resta de la documentació. A més, habilitar una bústia de denúncies per deixar constància de dificultats a l’hora d’accedir a recursos essencials.

Un dels serveis del consistori que la PAH valora positivament per afrontar l’emergència de l’habitatge és el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO). Per això, reclama mantenir-lo i millorar-lo, per exemple pel que fa a la coordinació amb els Serveis Socials, formant més i millor les seves treballadores i connectant-lo amb els moviments socials, així com habilitar la unitat perquè pugui fer inspeccions i tramitar denúncies.

Amb relació al fenomen de les ocupacions, que l’entitat ha treballat molt de prop i sempre tan present quan s’apropen les eleccions, la PAH reclama abordar-lo de manera especialitzada creant una unitat específica “que vetlli per l’acompanyament administratiu i psicològic de les persones que s’han vist obligades a ocupar i ajusti els protocols a la realitat d’aquestes famílies”. També insten a posar fi a la desinformació al respecte i fer un cens de famílies que estan ocupant a la ciutat per concretar mesures que evitin el problema. 

Per aprofundir en la cerca de solucions efectives amb l’objectiu de pal·liar la crisi de l’habitatge, des de la plataforma demanen a l’Administració reforçar els canals de comunicació amb les entitats del moviment per l’habitatge, que fa anys que lluiten contra aquesta emergència a peu de carrer. “Proposem un espai formal per al diàleg entre entitats i Administració, presencial i cada tres mesos, per poder fer seguiment de casos estancats, de les sancions per la Llei 24/2015 i altres qüestions importants a abordar”, exhorten.

Barcelona és una de les ciutats d’Europa amb un parc social d’habitatge més minso. Per a la PAH, és una assignatura pendent i cal posar fil a l’agulla de manera urgent per solucionar-ho. En aquest sentit, recomana una sèrie de mesures concretes com expropiar habitatges buits a la banca; aplicar sense pal·liatius la mesura –aprovada el 2018 arran de la pressió dels moviments socials– que reserva el 30% d’habitatge de protecció oficial en noves promocions i grans rehabilitacions; aplicar les lleis antidesnonaments catalanes i obligar els grans tenidors a cedir els seus pisos buits per a ús social, entre altres.

Una altra proposta per assegurar el dret a una llar rau a millorar la política de reallotjaments, que, sovint, apunta la plataforma, dista molt de ser digna. Per això, demana accions concretes com acordar amb la persona desnonada el destí del reallotjament amb antelació; evitar l’ús de pensions; complir amb la Llei 24/2015 pel que fa a l’obligació d’oferir una alternativa digna a petits propietaris i evitar la separació de famílies. 

Finalment, la PAH recorda que a Catalunya els grans tenidors com bancs i fons voltor tenen l’obligació d’oferir un lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat. Això no està passant en la mesura que s’han obert pocs expedients i s’han aplicat poques sancions. Per tant, l’entitat exigeix més transparència i rendició de comptes perquè bancs i fons voltor compleixin amb la seva obligació, alhora que reclama més informació per a les famílies. 

De la mateixa manera, requereix que es faci un cens dels pisos buits de grans tenidors, s’executi una “política fiscal hàbil que gravi de forma severa els habitatges buits” i se sancionin els incompliments. També s’insta l’Administració a obligar entitats públiques com la Sareb a fer lloguer social a famílies vulnerables que estan ocupant pisos de la seva propietat.