L’associacionisme i el voluntariat a La Segarra
Comparteix
Coneix les entitats, punts de voluntariat i les principals activitats associatives de la comarca.
En un altiplà de la Depressió Central de Catalunya s'hi troba la comarca de La Segarra, formada per 21 municipis i capitalitzada per Cervera. En nombre d'habitants, a Cervera la segueixen Guissona, Sant Guim de Freixenet i Torà.
La Segarra és una de les poques comarques on el motor econòmic no es troba en el sector serveis, sinó que té en la indústria el seu principal actiu econòmic i en el sector agrari de secà una especialització que genera quasi el 13% del valor afegit brut comarcal, pes també molt superior al del conjunt de Catalunya.
Amb 22.600 habitants a la comarca, la Segarra compta, segons la Guia d'entitats del Departament de Justícia de la Generalitat, amb 400 organitzacions i associacions registrades, a les quals caldria afegir les que no hi són oficialment però que són probablement actives en els diferents municipis.
L'associacionisme i el voluntariat a La Segarra
Social
L'entitat dóna suport, informació i assessorament a famílies de persones afectades per malalties mentals que resideixin a La Segarra i a l'Urgell. Alhora, treballen per sensibilitzar la comunitat i reivindicar els drets de les persones amb problemes de salut mental. Així, l'associació, diuen, treballa "per a les famílies, amb les famílies i per i amb l'entorn social".
La comarca gaudeix de 7 associacions que treballen en l'àmbit de la dona i el gènere per afavorir la interrelació i oferir recursos i suport en cas que sigui necessari, entre les quals hi ha l'Associació de Dones progressistes de La Segarra i Nèvia-Associació de Dones de Guissona, organització que realitza conferències i xerrades, cursos i tallers a més de col·laborar amb institucions i altres entitats.
- Casal de Gent gran de Guissona
Espai d'acollida de persones grans i dinamitzador d'activitats per potenciar un envelliment actiu i la participació de la comunitat en aquest procés.
Associació formada per compartir l'experiència de ser pares i mares, informació, i recursos per a una criança i una educació respectuoses amb els infants, la família i la societat.
Associació que treballa per donar suport a persones que pateixen càncer i a les seves famílies des d'una perspectiva psicològica, emocional, mèdica i social. Ofereixen serveis d'assessoria legal, voluntariat per suport domiciliari i material en préstec, entre d'altres.
Altres: Associació de Gent gran de Cervera i Comarca, Associació de familiars i malalts d'alzheimer, Càritas interparroquial de Cevera i Guissona, Centre Ocupacional l'Espígol, Creu Roja La Segarra, Associació sociocultural Salam de Guissona, Bombers voluntaris de Guissona.
Ambiental
Nascuda el 1991 com a moviment de reivindicació per evitar la instal·lació d'una planta de tractament de residus industrials, el seu objectiu avui és vetllar per preservar i potenciar el medi ambient de la comarca, entenent incloses les aigües, la flora, la fauna i l'atmosfera en un sentit integral amb la vida de les persones. L'agrupació ciutadana es defineix com a un grup participatiu, obert, no partidista, no depenent de cap administració i no governamental.
Altres: Agrupació de la defensa forestal de La Segarra, Bombers voluntaris de Guissona.
Cultural
En Guillem i Almodis (1948), Nasa Tabaco i Roger de Fonollar (1991) i els Fantasmes de l'Aquelarre (1997) són les tres parelles de gegants del grup de Cervera. A més, compten amb 2 gegantons i des del 2008 un grup de músics propi de grallers i tabals acompanyen la colla.
Els Margeners de Guissona són una colla de castells que es defineix a sí mateixa pel rigor, l'autoexigència i el seny. Nascuda l'any 2007 de la mà d'un grup d'amics i amigues de Guissona, han experimentat una gran millora tècnica arribant a fer castells de 7 i mig.
Entitat encarregada de l'organització de la Festa del Brut i la Bruta, que té el seu origen en La Festa de Lloredera del S. XVIII a La Torà, que es duia a terme el Dijous Gras i que avui se celebra cada mes de gener. L'associació està formada per voluntaris i voluntàries i funciona de manera assembleària i, diuen, de manera aliena a l'ajuntament per "mantenir el sentit crític i la burleta que guarda la festivitat".
Constituït l'any 1923 amb l'objectiu de difondre coneixements literaris, científics, artístics; l'Ateneu de Guissona ha nodrit cada vegada més la seva activitat amb diferents objectius socials per promoure l'associacionisme, el diàleg intergeneralcional, la població nouvinguda i la promoció de les manifestacions culturals.
- Associació Diables 7 de foc (Sant Guim) i Diables de Cervera Carranquers:
Entitats de foc que de Sant Guim i de Cervera que promouen la cultura del foc de Catalunya i de la percussió dels tabals.
Companyia teatral del municipi de Guissona que ofereix representacions teatrals per a tota la ciutadania.
Comunitari
Una de les entitats més actives al municipi de Guissona és el Centre Excursionista, que prepara activitats i excursions cada dissabte per a totes les estacions de l'any principalment al territori de la comarca o a la província de Lleida.
Agrupament escolta de Cervera amb més de 40 anys de trajectòria oferint activitats i educant en el lleure i en valors els infants i joves del municipi.
Organització formada per joves de la capital que es reuneixen setmanalment per debatre i tractar temes pels quals poden veure's afectats, utilitzant l'assemblearisme com a mitjà organització. Alhora, ofereixen una agenda d'activitats per difondre les seves idees i oferir alternatives per al jovent cerverí.
Internacional
L'Associació d'Amics del Sahara de les Terres de Ponent (AASTP) és una organització creada l'any 2006 per promoure i coordinar el suport polític i humanitari de Lleida al poble sahrauí.
Principals activitats associatives de La Segarra
Cada últim cap de setmana d'agost, la capital de La Segarra és l'escenari d'una de les festivitats populars més conegudes a Catalunya: l'Aquelarre. Tres dies de correfocs, espectacles de música, màgia i esoterisme envaeixen els carrers de la ciutat des de fa més de 25 anys. El nombre de visitants creix a cada edició.
Un grup d'amics i amigues amb inicitiva van ser els i les impulsores de la "Marxa dels Castells de la Segarra" l'any 2000. La cursa té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de més de 1200 metres acumulats com a conseqüència de les pujades i baixades de l'altiplà de la Segarra. El recorregut travessa els pobles de la comarca. L'activitat és possible gràcies a la participació voluntàries de les persones organitzadores.
El 1750 ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa d'origen pagà que va adquirir posteriorment connotacions religioses en celebrar-se el matí de dijous gras (diujous llarder). La dansa, recuperada els anys 90 amb la fi del règim franquista, està avui protagonitzada pels gegants que ballen per tota la vila. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà l'any 1994. La Bruta va aparèixer el 1995 com la promesa del Brut. Anys posteriors, recuperant la dansa tradicional, van recuperar-se el Bonic, la Bonica i el Brau. Avui la festa del Brut i la Bruta se celebra cada any el mes de gener i arrenca amb el pregó, precedit per una trabucada de gala com a crida. Al pregó, com és tradició, es fa mofa de temes locals i d'actualitat. A continuació, comença el seguici al so dels violins i que finalitzarà amb una botifarrada popular.
L'antiga ciutat de Iesso s'identifica amb el jaciment arqueològic de sota el municipi de Guissona i en els camps de conreu dels seus voltants. Des del 1997, el tercer dissabte de juliol, Guissona es transforma en un mercat de finals del Sege I aC per rememorar el passat romà de Iesso. Els carrers i espais es transformen en termes romanes, el teatre, el fòrum, jardins romans o en l'escola de legionaris i en cada espai s'hi duen a terme activitats.
Si hi trobeu a faltar la vostra entitat podeu enviar un correu electrònic a: info@xarxanet.org.
Afegeix un nou comentari