En què consisteix aquesta guia?

S'adreça a responsables i personal tècnic de la política local. Ajuda a estructurar una estratègia de municipi per impulsar la participació de més adolescents en activitats i espais de lleure, de qualitat i imprescindibles per al seu aprenentatge. S'hi proposen 24 actuacions per fer als ajuntaments en sostenibilitat, corresponsabilitat, accessibilitat, cocreació i qualitat de les activitats de lleure.

A més, hi trobareu testos d'autoavaluació per saber com esteu abans i què heu aconseguit després d'implementar-les, un petit recull d'experiències de municipis de Catalunya que us poden inspirar i, finalment, un decàleg que sintetitza els punts clau de com han de ser les polítiques per impulsar la participació adolescent al municipi.

Quina rellevància té l'educació en el lleure en el desenvolupament integral de joves adolescents?

Cal que ens adaptem a canvis i novetats, que entenguem i discernim grans quantitats d'informació, que ens relacionem amb gent diversa i sapiguem cooperar en grups, que tinguem clar què necessitem i volem aconseguir per traçar el nostre camí. Cal assumir competències per a la vida (creativitat, esperit crític, habilitats socials, gestió emocional, comunicació assertiva, etc.). Però on les aprenem?

Les activitats de lleure, les extraescolars, la participació en iniciatives ciutadanes, en equipaments municipals per a joves i en propostes comunitàries proporcionen un aprenentatge imprescindible, ja que els ofereixen un tast, un assaig-error i finalment una adquisició de competències mitjançant metodologies experiencials, de el fet d'aprendre fent, de l'autoconeixement i de la dinàmica de grups.

Què diuen les dades sobre quants adolescents participen en activitats de lleure educatiu?

Les dades són molt clares. Hi ha un 20% d'infants i adolescents que no tenen l'oportunitat d'accedir a les activitats de lleure. Existeixen barreres estructurals, econòmiques, socials, culturals, administratives que obstaculitzen una distribució equitativa de les oportunitats educatives fora escola.

Del 80% que participen en activitats, també és interessant destacar els biaixos per gènere i classe social existents. I que es veuen en el fet que les noies adolescents participen menys a activitats esportives o que, en els contextos vulnerables, hi ha més tendència a assistir a espais de suport educatiu fora de l'horari lectiu.

Quins factors expliquen la menor participació dels i les adolescents en les activitats de lleure?

Del 20% d'infants i joves que no participen a extraescolars sabem que pertanyen a famílies amb baix nivell d'estudis, baix nivell d'ingressos o d'origen immigrant.

La pregunta és: estem fent prou per vincular i incloure aquests perfils a l'oferta d'activitats i espais de participació i d'aprenentatge més enllà de l'escolarització? Eliminem obstacles que perjudiquen el seu accés? Exemple: gratuïtat, ajuts econòmics, facilitats per fer els tràmits, acompanyament a les famílies, vinculació mitjançant figures referents, com tutors/es de classe o dinamitzadors/es juvenils.

Què cal fer per millorar aquesta situació?

No hi ha receptes màgiques. La participació d'adolescents a les activitats de lleure és una carrera de fons. Cal insistir i sostenir els recursos necessaris amb paciència. Els resultats arriben. La guia 'Més adolescents gaudint del fora escola' recull criteris de treball que cal tenir en compte.

Cal generar una oferta equilibrada, compartida entre agents del municipi que tingui en compte les necessitats d'aprenentatge i la diversitat d'adolescents. I cal empoderar els i les adolescents amb accions d'acompanyament, espais d'escolta i de protagonisme, oferint referents, vincles enriquidors i respectuosos, i oferint propostes accessibles, estimulants i orientades a l'aprenentatge.