L’educació en el lleure de base comunitària, clau per al desenvolupament infantil

No hi ha una única manera d’entendre i definir l’educació. Hi ha un cert consens en la comunitat educativa que la determina com l’acompanyament dels infants i joves en el seu desenvolupament integral, tenint en compte totes les dimensions de la persona: cognitiva, emocional, social, espiritual, física i ètica. 

Aquest acompanyament educatiu, però, no es dona íntegrament en les hores lectives en escoles. A més de la família com un pilar important en el desenvolupament dels infants, a Catalunya hi ha una àmplia xarxa d’entitats i organitzacions que, des de la regulació no formal de l’educació, vetllen per la formació continuada i integral en diàleg amb l’escola i l’entorn. Només l’any 2021, més de 500.000 infants i joves d’arreu del territori van participar en aquests tipus d’activitats. 

Voluntariat i compromís social

L’educació en el lleure ha tingut i té un paper educatiu i de socialització rellevant a través dels anomenats caus i esplais. En aquestes entitats la tasca educativa la du a terme jovent voluntari que durant els períodes no lectius organitzen activitats vinculades amb la natura, el desenvolupament personal i el servei comunitari.

El 2016, la Fundació Bofill va dur a terme una revisió sistemàtica per recollir evidències al voltant de l’impacte de l’educació en el lleure analitzant més de 50 estudis i programes. Tal com exposa el seu informe ‘Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves?’, el fet d'entrar en contacte amb altres ambients, referents i situacions, posa en acció altres capacitats i competències també necessàries per a la vida.

Tot i això, l’experiència posa de manifest que, més enllà del contingut i les destreses, l’essencial del lleure és educar en valors com el compromís, l’esperit crític, la participació, el feminisme o la sostenibilitat.  Aquest vídeo elaborat arran de la trobada d'escoltisme i guiatge Jamborinada ho posa de manifest.

Tractar els infants com a persones completes i amb capacitat de participar

La metodologia activa, principalment a través del joc i de la vivencialitat, centra  l’experiència dels infants en allò que fan i allò que viuen. Els fa més protagonistes del seu propi aprenentatge, aprenen mentre es diverteixen, descobreixen mentre juguen i van construint relacions amb l’entorn. 

Aquest component socialitzador, no només millora les seves competències socials i emocionals sinó que també permet treballar habilitats com la cooperació, la corregulació i l’autogestió. Així doncs, el treball en petit grup i la pedagogia del projecte esdevenen les principals eines utilitzades per les entitats de lleure a l’hora de desenvolupar la seva tasca educativa.

D’altra banda, aprofundint en la voluntat de posar l’infant al centre de la seva educació, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) ha impulsat el Laboratori d’Acció i Innovació Educativa. L’objectiu de la iniciativa és donar eines i recursos per generar un canvi en la participació infantil i juvenil en les entitats de lleure, reformulant i creant nous models. 

L’aposta pel desenvolupament personal i col·lectiu

La convivència, el treball en equip i la interacció continua amb infants i adolescents d’altres edats i característiques enriqueix el seu cercle de relacions i el fa més divers i sòlid.

Malgrat la importància del grup, l’infant també necessita temps per poder decidir què ha de fer i com ho vol fer, temps per descobrir-se a un mateix, temps per poder actuar segons el seu propi ritme, temps per intentar-ho i equivocar-se, temps per perseguir la seva curiositat i continuar-se fent preguntes. En aquest sentit, l'educació en el lleure també és una experiència d’autonomia, de reflexió i de descoberta.

L'any 2017, Esplais Catalans (Esplac), estrenava el documental 'Educant per transformar'. En ell es reivindica l'educació en el lleure com un element essencial per al desenvolupament personal, mitjançant les vivències i la reflexió crítica i col·lectiva.

Cal mencionar també el vessant comunitari, d’una banda, per la seva contribució a la cohesió social. A través de totes les experiències compartides i de l'entramat de vincles construïts a diferents nivells, es genera un sentiment de pertinença, confiança i suport social per part dels seus membres, tant d’infants i joves com de les famílies. 

De l’altra, pel seu compromís amb el teixit associatiu local, per la seva proximitat i connexió amb el territori i per la mobilització i la iniciativa social promovent l’associacionisme i la participació ciutadana.

El Projecte Murga, impulsat per Escoltes Catalans, n’és un bon exemple. Es tracta d’un projecte d’aprenentatge i servei que, mitjançant la convivència i la cooperació entre infants i adolescents i persones en risc d’exclusió social, promou la defensa del dret a l’habitatge digne i la intervenció comunitària davant de les desigualtats.. 

La importància de l’entorn natural

L’essència de l’educació en el lleure està en el medi natural: en les excursions, les colònies els campaments i el compromís amb la seva protecció i conservació. És l’escenari ideal on jugar, manipular i despertar els sentits, alhora que millora el seu sistema immunitari. 

L’emergència climàtica, però, cada cop dificulta més poder accedir a un espai que és tan important per al desenvolupament dels infants. Generar consciència i prendre acció amb la ciutadania més jove és clau per fer front a aquesta crisi ambiental. 

L'any 2021, MEG va preparar aquest vídeo per explicar que, malgrat les adversitats, els campaments i les estades a la natura segueixen sent activitats principals i una aposta clara del seu projecte educatiu.

L’evidència mostra que actualment l’escola no és l’única institució encarregada d’educar. Es tracta d’un procés complex on intervenen una diversitat àmplia d’agents i d’organitzacions. És per aquest motiu que aquestes entitats defensen una visió més global del sistema educatiu per tal de treballar coordinadament intercanviant recursos, abordant necessitats comunes i compartint visions i lideratges.