Ivet Marin: “Els infants i joves han de poder participar de la governança de l’entitat”

Cada cop són més les entitats que inicien un procés de reformulació i creació de nous models participatius en el si de l’associació. Pel que fa a les associacions juvenils i de lleure educatiu, començar un procés de canvi en la participació infantil i juvenil implica dialogar, provar, sentir i valorar. L’objectiu d’aquesta evolució en perspectiva i en metodologia és el de posar els infants i joves en el centre de la seva educació, fent-los protagonistes d’allò que aprenen i com ho aprenen.

En parlem amb la responsable de l’Àmbit de Participació de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Ivet Marin. L'entitat fa anys que aposta pel foment de la participació d'infants i adolescents de l'organització en els espais de decisió interns i la seva governança.

Per què la participació infantil i juvenil ha de ser un pilar principal de les entitats de lleure?

Perquè és la base de la nostra tasca educativa. Com a agents educadors, volem treballar perquè els infants i joves esdevinguin persones actives, que s’impliquin i es comprometin amb la societat i en la seva transformació, i això és el que se’n deriva d’una participació conscient i real dels infants.

Més sovint del que ens agradaria, ens veiem immerses en estructures socials massa impersonals, burocratitzades o inaccessibles. Com a infant és difícil obrir-se camí en un món pensat per adults, i és per això que pensem que s’ha de fomentar la participació infantil i juvenil des del teixit associatiu, és a dir, des de la base.

Quin model hi ha actualment a MEG?

Actualment, estem en construcció i definició del model de participació que volem dins l’entitat. Crec que tots som conscients que és un dels pilars que regeixen la nostra tasca educativa i, per tant, és prioritari a curt-mig termini. Confio que el treball que estem fent per redefinir la governança democràtica de l’entitat emmarcada dins el pla estratègic que vam aprovar el novembre del 2019 ens ajudarà a acabar de consolidar què volem i cap a on anem.

El que sí que tenim clar és que volem que sigui una participació crítica, responsable i que vagi més enllà de les coses que els afecten directament, i aquesta parteix d’una presa de consciència de la pròpia realitat personal, comunitària i social.

"Volem treballar perquè els infants i joves esdevinguin persones actives".

Sempre hi ha marge per a la millora.

I tant! Sí que és cert, que el mètode escolta i guia ja treballa tenint com a premissa que els infants han de ser protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat. Tot i això, ens queda camí per recórrer, però agafem el repte amb ganes.

Com sempre diem, a participar, se n’aprèn participant, i nosaltres com a entitat, el mateix. Hem de seguir treballant per tal de crear espais participatius dins de les entitats que els infants se sentin propis i trencar amb la idea que l'única manera d’organitzar-nos i treballar és “com s’ha fet sempre”.

En una entitat de lleure, quins espais de decisió i participació bàsics han de tenir infants i joves?

Et torno la pregunta. Som nosaltres qui hem de decidir quins són aquests espais de decisió i com hi intervenen? Com a caps, monitores, educadores que som, tenim un paper clau en poder generar aquests espais de decisió i participació. I, sobretot, en fer que aquests siguin espais reals on puguin incidir. Sovint, però, i sense cap mena de malícia, ens tornem a posar a nosaltres al centre i pensem que som qui hem de decidir quan, com i on participen els infants i joves. 

Jo començaria per fer valer la veu que fa temps que tenen i que no sempre és prou escoltada. Què necessiten per participar? Què els inquieta? A partir d’aquí veurem en quin punt està el grup i quina forma els hi va millor: assemblees, consell d’infants, comissions de treball, plataformes col·laboratives amb l’entorn, etc.

"Com a educadores que som, tenim un paper clau en poder generar aquests espais de decisió i participació".

Com poden participar en la governança de l'associació on pertanyen?

Començant pel principi: hem de ser conscients que els infants i joves han de poder participar de la governança de l’entitat. La participació és un camí que comença posant una peça darrera l’altra. Tot i ser conscients que el nostre objectiu últim és que siguin partícips de la governança de l’entitat, no hem d’oblidar que no ho aconseguirem si volem començar la casa per la teulada. 

El que hem tingut molt clar sempre des de l’Àmbit de Participació és que la solució mai passarà per incorporar els infants i joves en l’estructura que tenim ja establerta, perquè aquesta està pensada per i per a adults. Si realment volem que puguin ser persones actives dins de totes les esferes de l’entitat, haurem de començar per replantejar quins són els espais de decisió que tenim.

I com es fa?

La cultura de la participació es va construint dia a dia amb accions tan senzilles com treballant la pertinença al grup, fomentant l’escolta activa, identificant reptes del grup i ajudar-los a generar estratègies per resoldre’ls, adoptant petites responsabilitats, participant en la creació d’activitats, etc. 

"La solució mai passarà per incorporar els infants i joves en l’estructura que tenim ja establerta".

Quin és el principal perill de l'adultocentrisme?

Hi ha molts perills que se’n deriven de l’adultocentrisme, sobretot entendre als infants com a ciutadans del futur i no com a ciutadans del present. No són persones a “mig fer”, sinó que són totalment capaces d’opinar i prendre decisions. Tenen el dret de tenir vides dignes i que la seva veu sigui escoltada i tinguda en compte per igual.

Algun exemple de projecte que heu dut a terme per fomentar la participació a MEG?

Del 2017 al 2019, l’Àmbit de Participació de MEG va desenvolupar el Projecte LAB juntament amb l’Anna Novella, del Grup de recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. 

Tenia com a objectiu principal fomentar la participació dels infants i joves de l’entitat a través d'un procés que partia de l'escolta activa, del diàleg, de la relació amb els altres i de compartir idees i objectius. Calia apoderar-los amb capacitat de decisió real sobre temes que no solament els afecten a ells i elles sinó al seu entorn més directe (agrupament, barri o poble, associació, etc.). 

La participació infantil i juvenil pren força entre els escoltes i guies.
https://t.co/uRQiWQcFHq pic.twitter.com/LTJBZ5ve1D

— Minyons Escoltes i Guies (@EscoltesiGuies) February 3, 2020

Quin va ser el resultat de tot plegat?

Vam treballar per a crear cultura de participació dins l’entitat. Això va fomentar que aquesta estigués present cada vegada en més espais. Finalment, es va acabar fent una publicació anomenada ‘Volem participar: Experiències del projecte Laboratori d’Acció i Innovació Educativa als agrupaments’.

Ens podries parlar d’algun exemple de bona pràctica?

Cada cop són més els agrupaments que volen fer un pas més enllà i tracten com a prioritat la participació infantil i juvenil dins de les reunions de funcionament intern. Per exemple, saber que la participació és un dret dels infants i explicar-los, vetllar per generar espais de participació i respectar les decisions que s’hi prenguin, identificar els rols interpersonals i apoderar tots els infants per participar en el grup activament o treballar per petits grups. 

També deixar anar el nostre poder i cedir espai perquè els infants puguin agafar responsabilitats, potenciar l’autonomia i sobretot, ser conscients que com a educadors, el nostre paper és acompanyar als infants en el seu desenvolupament, tot posant-los, o millor dir 'reconeixent-los', al centre.