L'engranatge que mou els col·lectius i entitats universitàries

Només a la Universitat de Barcelona (UB), hi ha 116 entitats i col·lectius inscrits al Registre. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la seva banda, compta amb 82 col·lectius al Directori de Participació UAB i amb més de 1.800 estudiants associats. La Universitat Popmeu Fabra (UPF), compta amb, com a mínim, 31 entitats; mentre que la UPC, amb 25. Dades que recopilen les entitats registrades, la qual cosa no inclou entitats, col·lectius i associacions existents i que, per tant, farien augmentar el nombre, però que no són al registre.

L'activitat associativa universitària és, doncs, molta: la Festa Major de l'Autònoma, Jornades com la UPF Solidària, diades ambientals com la Jornada de prevenció de residus dels propers 19, 20 i 21 de novembre de la UAB o les Jornades de Sobirania alimentària, en són exemples. Xerrades organitzades per assemblees, grups de debat, taules rodones o diades festives. Totes les activitats promogudes des dels col·lectius són la prova de l'empenta d'una part de l'estudiantat per dinamitzar la comunitat universitària en diferents àmbits, ja sigui cultural, polític, social, o d'implicació en els òrgans de gestió de les mateixes universitats.

Com ho fan? Amb quines eines compten?

1. Empenta i ganes

El que pot semblar una evidència, és prou rellevant com per ser considerat el primer recurs indispensable per engegar qualsevol iniciativa: la voluntat d'aquells qui la creen i la promouen. Suficient com destinar-hi temps i esforços.

2. La universitat

En tant que entitats universitàries, la segona font de recursos a tots nivells esdevé la pròpia universitat. Les universitats catalanes compten amb les respectives àrees de Participació estudiantil, que posen a l'abast dels col·lectius diferents eines i recursos.

Ana València, Coordinadora Tècnica de l'Àmbit de Participació a la UAB, explica que "més que una font de recursos per als col·lectius, l'àrea de Participació s'ha d'entendre com una manera de crear projectes de manera conjunta". L'Àmbit de participació de la UAB  inclou al seu Directori entitats legalment constituïdes i també entitats que no ho estan, ja que, segons Ana València, "cal donar cabuda a tota participació en el teixit associatiu més enllà de les formes legals i, per tant, facilitar que  grups d'estudiants que no volen institucionalitzar-se o que són d'un caràcter més transitori puguin accedir als recursos".

Gràcies a aquesta àrea, doncs, els col·lectius poden accedir a sales per a reunions, sales audiovisuals, sales polivalents, armaris d'emmagatzematge, suport logístic (carpes, equips de so, taules, cadires, etc.), suport en l'organització d’actes (assessorament i seguiment), suport en la difusió, ajuts econòmics així com també assessorament associatiu, és a dir, constitució de l'associació, gestió d'associats, processos de disolució, fusió, escissió, etc. 

"L'àrea de Participació s'ha d'entendre com una manera de crear projectes de manera conjunta", explica Ana València

Voluntariat UB, per la seva banda, treballa també en sintonia amb tot grup d'estudiants que té una iniciativa solidària. Activitats com Trailwalker, d’Intermón Oxfam o la recollida d'aliments per a infants de l'Hospitalet han estat, de fet, iniciatives sorgides d'estudiants. Segons explica el responsable de voluntariat UB, Enrique Garcia, "se'ls ajuda a l'hora d'aconseguir recursos econòmics i materials i també a fer-ne difusió a través de la web i de les xarxes socials".

La Festa Major de la UAB del passat dijous 7 de novembre és una mostra, no només del moviment associatiu a la UAB (que també), sinó que la Fira d’Entitats va ser un punt de trobada i altaveu per als col·lectius. Marta Tabalera, de la colla castellera Ganàpies, explica que "la colla té una molt bona relació amb l'àrea de participació i que els proporcionen ajuda i moltes facilitats per a totes les activitats que organitza la colla, a nivell de permisos, realització d’activitats, penjar pancartes, etc".

Youssef Kasmi, del Col·lectiu dels Estudiants Àrabs; Alexandra Prats, d’Amnistia Internacional UAB i Anna Usart, de l'AEP, coincideixen amb la facilitat de tràmits, ajudes i recursos a tots nivells que els dota l’àmbit de Participació (locals per a reunions, carpes, so, assessorament i ajuda). Tots i totes, però, coincideixen amb la queixa derivada de la pèrdua d’espais propis, i és que la sala particular de la qual disposaven anys anteriors ha passat a ser ara el que es coneix per Hotel d'Entitats, que consta d'una sala per a tots els col·lectius de la universitat amb armaris on deixar-hi el material, la qual cosa "suposa no només un problema, sinó també un pas enrere; ja que a la UAB hi ha massa entitats per aglutinar-les en un sol espai amb taquilles", explica Anna Usart.

3. Relació entre entitats

Les sinèrgies entre col·lectius faciliten, d'una banda, el conèixer maneres de treballar diferents a les pròpies i, d'altra, la posada en comú de recursos, persones i idees per dur a terme els actes i, en alguns casos, per treballar cap a un objectiu comú.

Youssef Kasmi explica que sovint han establert connexions amb el Col·lectiu Cristià de la UAB, així com amb el SEPC. Alexandra Prats ho exemplifica, no tant amb la relació amb entitats a la mateixa Autònoma, sinó més aviat amb la pertinença a l'organització Amnistia Internacional, ja que "facilitat tot el necessari per a desenvolupar qualsevol acció: recollida de firmes, performances, formació, assessorament, contactes autonòmics i estatals, etc." "Suport absolut sense imposicions", ho resumeix.

Cultura en Viu, de la UAB, és també un exemple de sinèrgies entre entitats. Malgrat que el cas de Cultura en Viu és prou diferent, ja que depèn de vicerectorat i per tant, més que una entitat, és la pròpia universitat; pot fer més i millor gràcies a les relacions amb altres institucions. Exemples serien les relacions amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS), el MACBA, Cinemes Verdi o el Liceu.

La coordinació entre Voluntariat UB i Fundació Solidaritat UB és també un altre cas d'interrelació que facilita i ajuda a promoure l'associacionisme, ja que treballen de manera coordinada amb l'objectiu de tirar endavant projectes comuns. Relació a la qual cal afegir, com explica Enrique Garcia, les iniciatives que sorgeixen de les facultats i queden incloses en els respectius centres.

4. I els diners?

A banda de persones amb ganes, material, assessorament i connexions; la realitat és que per poc que sigui necessari, sovint calen recursos econòmics. D’on surten?

D'una banda, existeixen subvencions, tant ofertes des de les universitats com des de la Generalitat, a entitats culturals i associacions. La realitat però, amb la qual una vegada més coincideixen, per exemple, Anna Usart i Marta Tabalera, és que "cada vegada n’hi ha menys, de menys quantitat i triguen més en arribar".

Ja sigui com a conseqüència o no de la rebaixada de les subvencions, l'altra realitat és que, gràcies a l'activitat duta a terme per les pròpies entitats, intenten, com a poc, poder finançar els actes. D'aquí, per exemple, que el Col·lectiu d'Estudiants Àrabs vengui menjar típic o faci henna i Ganàpies faci algunes actuacions comercials.

L'últim pas, prou generalitzat, és el pagament de quotes per part dels propis membres de les entitats.

Potser fent mans i mànigues, doncs, per fer-ho caminar. Ara bé, la realitat és, per sort, que hi ha persones que s’organitzen i creen esdeveniments i actes que dinamitzen, activen i donen vida a la vida universitària.