Les 11 condicions perquè els locals d'esplais i caus siguin espais dignes

LaviniaNext
Autor/a: 
Alba Marino
Només un de cada deu locals de caus i esplais de Barcelona compleix amb les condicions necessàries per ser digne. Font: Llicència CC
Només un de cada deu locals de caus i esplais de Barcelona compleix amb les condicions necessàries per ser digne. Font: Llicència CC
No complir amb aquestes condicions esdevé un problema d’espai pel lleure. Font: Llicència CC
No complir amb aquestes condicions esdevé un problema d’espai pel lleure. Font: Llicència CC
Més del 80% de les entitats de lleure no disposen d’un espai per reunir-se. Font: Llicència CC
Més del 80% de les entitats de lleure no disposen d’un espai per reunir-se. Font: Llicència CC

Les 11 condicions perquè els locals d'esplais i caus siguin espais dignes

Autor/a: 
Alba Marino
LaviniaNext

Resum: 

Un estudi del Consell de la Joventut de Barcelona conclou que només un de cada deu locals de caus i esplais de Barcelona compleix amb les condicions necessàries per a poder qualificar l’espai com a digne.

Gairebé un 80% dels locals de caus i esplais de la ciutat de Barcelona no compten amb l’estabilitat idònia per dur a terme les seves tasques. Un 58% d’aquests no disposa d’un conveni signat amb els locals i el 21% restant no té assegurada la continuïtat pel curs següent. Aquestes són algunes de les xifres que expliquen que només un de cada deu locals de la ciutat gaudeix de les condicions bàsiques per ser considerat un espai digne.

Aquestes reflexions formen part de l’estudi ‘Les 11 condicions per un espai digne!’ que han elaborat des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) amb les federacions de lleure de la ciutat per fer una anàlisi de la situació. Com a part essencial de l’estudi, s’ha realitzat una enquesta a 128 locals de caus i esplais per conèixer l’estat d’aquests.

Els resultats denoten unes xifres preocupants deixant un nombre elevat d’espais que no compleixen les onze condicions necessàries per a ser considerats dignes per a les entitats de lleure.

No disposar d'aquests requisits esdevé un problema pel lleure, ja que afecta com les entitats desenvolupen la seva tasca i a no poder, en alguns casos, crear lliurement una identitat pròpia. Per aquest motiu, des del CJB volen crear una base de dades per fer un seguiment dels casos i poder traslladar la situació a l’Administració i agents involucrats.

“No tenir accés independent a l’espai suposa que hagis de dependre sempre d’una tercera persona. O, per exemple, no tenir un espai per fer les reunions suposa que el grup s’hagi de reunir entre setmana en cases particulars, en bars o cafeteries, en biblioteques, etc. Proposem condicions bàsiques i necessàries que a l’educació formal mai faltarien”, relata la referent d’Educació del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona, Clàudia Folguera.

Un espai comú per a reunions, la pota més coixa dels caus i esplais

L’estudi divideix en tres blocs les condicions bàsiques per als locals de lleure: les condicions d’ús, les condicions físiques i la comunitat.

El primer bloc, les condicions d’ús, inclou l’estabilitat, un accés independent, disposar d’un espai els dissabtes per a les activitats, un espai per a reunions, poder construir una identitat pròpia i un espai per a emmagatzemar el material.

Més del 80% de les entitats de lleure no disposa d’un espai per reunir-se i una xifra similar no té una localització per dur a terme activitats els caps de setmana. Tot i que el 77% dels locals poden emmagatzemar adequadament el material, la meitat no poden escollir la disposició de l’espai o la decoració, el que impossibilita crear una identitat pròpia.

En el cas de les condicions físiques es revisa l’habitabilitat de l’espai, les dimensions necessàries per a les activitats i que les entitats disposin de tot el material a la mateixa ubicació. Aquest és el bloc que conserva millors dades, el 70% té locals en bones condicions i són de dimensions adequades. No obstant això, només la meitat dels caus i esplais pot agrupar-ho tot en una mateixa localització.

La convivència i la comunicació formen l’últim bloc, la comunitat, essencial per a una bona cohesió de grup. Gairebé un 70% afirma que no manté una bona convivència amb els altres agents que ocupen l’espai i un 40% no constata una comunicació regular amb aquests.

Tot i que cada local viu amb una realitat diferent sent cessions de l'ajuntament o parroquials o sent espais llogats, des del Consell volen remarcar la seva feina recordant que estan per ajudar en aquests casos: “Des del CJB estem a disposició de qualsevol entitat juvenil de la ciutat perquè si té qualsevol problema amb l’Administració pugui acudir a nosaltres. I més en un dels àmbits més grans del Consell com són els caus i els esplais”, insta Folguera.

Afegeix un comentari nou