Les comunitats locals busquen formes de resistència que contraposin la tendència fragmentadora de la turistificació

El Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social (GRICS) de la Universitat de Barcelona fa vuit anys que construeix coneixement crític enfront de la realitat injusta i desigual vinculada a l’exclusió, l’opressió i l’alienació amb l’objectiu de fer de la psicologia una eina al servei de la transformació social.

En un context marcat per una creixent preocupació ciutadana sobre els impactes del model turístic actual, parlem mb Andrés Di Masso, responsable del Grup de Recerca, i recorrem amb ell el fenomen de la turistificació i com aquest canvia la geografia de les comunitats locals i la capacitat de decidir sobre el propi espai. 

En quines línies d’investigació esteu treballant ara mateix des de GRICS?

Treballem en diverses línies, una d'elles és la que té a veure amb el conflicte urbanístic i les exclusions múltiples vinculades a la transformació urbanística. Des d’aquí és des d’on hem fet estudis en profunditat sobre la gentrificació i l'expulsió de veïns i veïnes dels seus barris.

La turistificació és un fenomen satèl·lit molt vinculat a la gentrificació perquè implica el mateix tipus d'expulsió. Modifica l’aspecte, l’accessibilitat, la identitat i els rituals locals d’ús de l’espai públic. 

Si et sembla bé, ens aturarem un moment en els conceptes de gentrificació i turistificació.

Són dos fenòmens que de vegades s'identifiquen, però que tenen lleugeres diferències. La gentrificació el que busca és, a través de la transformació urbanística, provocar una substitució més sobtada o més progressiva dels residents de menor poder adquisitiu i després reemplaçar-los per residents de major poder adquisitiu. En general, es tradueix en canvis l’estructura, estètica i disseny comercial, la rehabilitació d’edificis i l’aparició de nous estils de vida urbans més afins als gustos de les classes mitjanes i les noves classes mitjanes.

I això pot fer alhora que sigui més atractiu pel turisme, no?

Així és. Pot ser una implicació de la gentrificació, perquè determinades zones, com per exemple el barri de Gràcia o del Poblenou, que és on hem estat estudiant el fenomen, està creant aquest atractiu turístic que està anant de la mà de la proliferació de l’oferta de pisos turístics. 

La gentrificació el que busca és, a través de la transformació urbanística, provocar una substitució dels residents de menor poder adquisitiu i reemplaçar-los per residents de major poder adquisitiu. 

Quines implicacions tenen aquests fenòmens en les comunitats locals?

La turistificació acaba tenint un impacte negatiu sobre el sentiment de comunitat en la mesura que la gent, tard o d’hora, acaba marxant perquè no es pot permetre viure en els seus barris i la que sí que s'ho pot permetre acaba sentint que el lloc on viu ja no és el mateix. 

Que ja n’estiguem veient les conseqüències vol dir que és massa tard per revertir la situació?

Com més avançat estigui el procés més difícil serà revertir-lo, això queda clar. Però sí que és cert que ara estem notant un fenomen, que potser no s'ha fet tan visible, que és que depèn de la fase del procés de gentrificació o de turistificació en què estem, les persones s’estan mobilitzant per denunciar-ho i no és que es destrueixi el teixit comunitari sinó que pot fer-se més fort, tot i que, mentre segueix viva, veiem que la comunitat local tendeix a busca formes de “replegar-se”, resistint quotidianament en crear o enfortir espais relacionals formals o informals que contrapesin la tendència fragmentadora de la turistificació o la gentrificació.

Hem sortit a exigir que això acabi! #PosemLímitsAlTurisme ✊ pic.twitter.com/WKeblDu5Fa

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) July 6, 2024

Quin paper hauria de jugar l’Estat en tot això, perquè la mobilització social és importantíssima, però si no hi ha un canvi en el model de ciutat i el model turístic...

Mentre no hi hagi un control fort per part de l'Estat o un control polític per protegir els drets bàsics de la gent comú, per exemple, de les llicències turístiques, serà difícil. En altres països s'ha intentat frenar aquest procés trobant fórmules de col·laboració publico-comunitària on el capital privat no campi a plaer sinó que estigui subordinat a les decisions que prenen els veïns i les veïnes amb l'autoritat política local per garantir que les millores estiguin pensades per la gent del barri i no pel turisme.

Des de la Universitat percebeu voluntat política en aquest sentit?

Depèn de l'administració que hi hagi, però, en general els models de gestió urbanística actuals podrien fer molt més del que fan. No penso que hi hagi gaire voluntat política per acabar amb aquest fenomen, en tot cas per contenir-ne alguns dels seus efectes més extrems i contenir la protesta, però en absolut s'està apostant fort per una defensa de les comunitats locals ni per una lluita ferma contra el turisme de masses.

No penso que hi hagi gaire voluntat política per acabar amb aquest fenomen, en tot cas per contenir-ne alguns dels seus efectes més extrems i contenir la protesta.

Hem anat parlant de la realitat a Barcelona, posaves els exemples del barri de Gràcia i del Poblenou, però que passa amb la resta de territoris, tampoc estan exempts de tota aquesta problemàtica, no?

S'està produint més enllà dels grans centres urbans, sense dubte. El que hem treballat més directament és la gentrificació en l'àmbit rural, per exemple, en les zones dels Pirineus amb el fenomen de les segones residències. L'impacte immediat, del que ja estem veient-ne les conseqüències, és la impossibilitat de la gent local, sobretot dels joves, de quedar-s'hi.

Davant de tot això, només ens queda coordinar-nos per construir un subjecte comunitari fort. Com hem de fer-ho?

Cal activisme, cal mobilització veïnal, cal enfortir les estructures comunitàries per assenyalar el gran problema i fer pressió perquè es prenguin mesures. El que passa és que en el cas immobiliari, o tot el que té a veure amb les inversions dels fons d'inversió, estan a una escala tan estructural que, des de baix, és molt difícil combatre-les amb un efecte tangible.  

Per això hem de coordinar els malestars que això genera a escala comunitària i pressionar les institucions perquè desenvolupin polítiques locals adreçades a cobrir les necessitats i els desitjos de les comunitats locals.