Cada vegada se’n parla més de les no monogàmies, que abasten des de relacions obertes al poliamor i l’anarquia relacional. Les xarxes són un terreny fèrtil per a la divulgació sobre el tema. Hablemos de Poliamor, amb Sandra Bravo al capdavant, i 35.200 seguidores, Open Mandarina, amb 10.500 seguidores, i Monògama lo serás tú, amb 4.926, són alguns dels projectes que podem trobar-hi.

Totes tres són persones socialitzades com a dones o persones no binàries. També ho són les autores de dues de les obres de referència sobre el tema: ‘Pensamiento monógamo, terror poliamoroso’, de Brigitte Vassallo, i ‘Ética promiscua’, de Dossie Easton i Janet W. Hardy. I és que la reflexió sobre la diversitat relacional la lideren elles, sovint vinculades a espais feministes i LGTBIQ+.

"El feminisme replanteja el sistema, també el sistema de relacions. I les no monogàmies parlen del consens, de la comunicació de preferències i desitjos, de les cures, de la gestió de conflictes, de la consciència de la perspectiva de gènere i de les opressions, d’autoresponsabilitat, d’escoltar-te", explica la sexòloga Gemma Deulofeu, que fa atenció a persones amb diversitat funcional i a joves d’entre 15 i 25 anys al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

Les persones que atén també són majoritàriament dones, més disposades a revisar-se i a qüestionar-se, a responsabilitzar-se i també culpabilitzar-se de problemes sexuals i emocionals. Fins i tot venen fent de mitjanceres per solucionar problemes de les seves parelles homes, comenta.

La diversitat relacional sobrevola les consultes que li arriben perquè és un model que se surt del "guió de la monogàmia", en què "ja sabem el que hem de fer". Considera que "és important que se’n parli perquè cadascú pugui triar quina relació vol tenir lliurement", i que aquest model acostuma a ser més conscient que el monògam, que comporta dinàmiques més rígides i violentes.

De fet, i més enllà de les elucubracions sobre el seu origen, la monogàmia apareix amb l’esclavitud i la propietat privada per establir un ordre patriarcal. Malgrat això, i segons l’experta, tot depèn de com es posi en pràctica i de la llibertat amb la qual es tria.

Doble gestió emocional i estigmes

Ara bé, el camí no és fàcil. "No se’ns ensenya a comunicar preferències i a escoltar què necessito sense sentir-me culpable. Se’ns ensenya que ho hem de fer tot en parella, a fer-ho tot per l’altre. La mateixa persona t’ha de satisfer totes les necessitats: l’amistat, la sexualitat, la creativitat. Que difícil, no?", es pregunta.

Aquestes relacions no normatives estan envoltades d’estigmes, que culpabilitzen especialment les dones associant-les a la promiscuïtat per sortir-se dels mandats de gènere. "Hi ha una avaluació constant. Et diuen que no és compromís, que no estàs enamorat, que no estàs bé, que no estimes la parella", explica Deulofeu. I, evidentment, no estan lliures de violència: "També hi pot haver gelosia i falta de responsabilitat afectiva".

Una comunitat per compartir dubtes

Per posar-ho en pràctica, recomana una xarxa afectiva per crear comunitat i un espai on compartir dubtes. El grup Poliamor Girona, Eixams, l’Aplec per la Diversitat Afectiva dels Països Catalans, o d’altres com Politrobades, anunciades per Open Mandarina mensualment, i l'espai Des-aprendiendo són algunes de les iniciatives comunitàries que estan en marxa a casa nostra.

El cas d'Eixams és especialment singular perquè es tracta d'una trobada-convivència de tres dies que s'organitza anualment en format desconferència, que vol dir que l'organització marca el lloc, la data, la ideologia i el codi de conducta, però el contingut el proposen les mateixes participants.

Impulsat per un grup d'activistes en l'àmbit de les no monogàmies ètiques, volen crear "un espai de relació, pensament, diàleg i col·laboració, tot posant al centre els espais feministes, LGTBIQ+, anticapitalistes i de justícia climàtica del territori dels Països Catalans".

Des de l'organització, coincideixen amb Deulofeu que "el feminisme occidental porta dècades problematitzant la manera en què ens relacionem" i "l'amor romàntic, una construcció social i cultural, al servei del patriarcat i el capitalisme, per aconseguir la submissió de les dones a la parella i a la família".

Malgrat això, també es troben amb gent que s'apropa a aquest entorn des de lògiques neoliberals i consumistes, que veuen les no monogàmies com una manera de tenir més relacions sexuals, una de les falces creences que envolta les no monogàmies.

De d'Eixams aspiren a què les estructures relacionals de la societat del futur puguin ser més obertes i conscients: "Volem contribuir a la transformació social".