La crisi derivada de la pandèmia del coronavirus ha posat en risc la tasca que porten a terme diverses entitats, entre elles les feministes proveïdores de servei, que depenen, en gran part, de subvencions i contractacions públiques i ara veuen perillar la continuïtat dels seus projectes.

Per això, més d'un centenar d'entitats feministes de Catalunya s'han sumat a la iniciativa #SomEssencials per reclamar a les administracions públiques que assegurin la seva tasca per a la promoció de la igualtat de gènere i l’erradicació de les violències masclistes.

L'eix central d'aquest moviment recau en el manifest "La violència masclista no s'atura davant del Covid-19" signat per més de 130 entitats que exigeix mesures concretes per garantir que les organitzacions puguin continuar desenvolupant la seva feina de manera sostenible. El document destaca la important capacitat de reacció i d'adaptació que han demostrat les entitats en el context de la pandèmia per poder seguir oferint els seus serveis amb la màxima garantia de drets i reclama a les administracions que es valori, es reconegui i es recompensi aquest esforç.

"Les entitats feministes sostenim una violència estructural i institucional des de fa molt de temps. Estem en un dèficit de recursos i, per tant, ja venim d'un punt de partida precari", lamenta la Beatriu Macià, terapeuta i responsable institucional de l'entitat Tamaia. Per això, afegeix, "ens hem volgut anticipar i reclamar directament a les institucions; davant la violència no ens podem aturar".

Un crit d'ajuda a les administracions públiques

El manifest és el resultat d'un "treball compartit per tal de protegir-nos i cuidar-nos entre totes" i "de posar en moviment la sororitat feminista", explica la Beatriu Macià. Així doncs, el conjunt d'entitats proposen en bloc a les administracions públiques tres mesures principals per fer front a aquesta crisi.

En primer lloc, es reclamen ajudes directes a les entitats petites que hagin patit una reducció dràstica i involuntària dels ingressos per culpa de les mesures de contenció del coronavirus.

Després, es proposa l'elaboració d’un pla de contingència per part de les administracions perquè el teixit d’entitats petites de l’ESS i/o de la xarxa feminista no desaparegui o quedi greument danyat.

I per últim, que es respectin els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tal com estaven previstos, i que no es traslladin a altres àmbits, perquè les violències masclistes continuen sent una gran emergència social.