A Catalunya conviuen més de 7 milions de persones, un 15% d'elles originàries d'altres països. D'aquest percentatge, una part prové de grups i cultures que, en els seus territoris d’origen, pateixen o han patit recentment situacions de minorització política, lingüística, cultural o religiosa, entre altres.

Amb l'objectiu de conèixer aquestes realitats diverses, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha dirigit la recerca 'Pobles minoritzats, drets col·lectius i justícia global a Catalunya' realitzada per les investigadores Mariona Lladonosa i Özgür Güneş Öztürk.

Per al treball de camp, iniciat el febrer de 2019, Öztürk i Lladonosa han comptat amb les veus de 14 membres de diversos col·lectius minoritzats i 9 agents de l’àmbit polític i administratiu de Catalunya i del món associatiu. Segons les autores, l’aportació més important del dossier és una proposta reflexiva i raonada per a l’impuls de la justícia global a Catalunya, per la via del reconeixement els pobles minoritzats, fet fonamental per a l'exercici efectiu i ple dels drets humans.

Pots consultar el dossier íntegre aquí.

Les identitats minoritzades a Catalunya

El CIEMEN estima que a Catalunya hi ha entre 150.000 i 250.000 persones amb identitats minoritzades als seus països d’origen. D'aquestes, en destaca el col·lectiu amazic, el més nombrós amb un total d'entre 100.000 i 200.000 persones.

A aquest, cal sumar altres milers de persones de col·lectius com el sikh, el soninke, el fulani, el quítxua, el diola, l’armeni o el caixmiri, i poblacions menors d’origen kurd, palestí o sindhi.

L'estudi també ha volgut incorporar el poble gitano a Catalunya per la seva àmplia presència (entre 80.000 i 90.000 persones) i perquè internacionalment es considera un poble minoritzat tot i que té unes característiques diferencials, principalment, perquè el seu col·lectiu resident al territori català no prové de la immigració.

Recomanacions i línies de treball

Les autores consideren que, en el cas de Catalunya, l’esforç de desenvolupament d’un marc pels drets col·lectius hauria d’aterrar, com a requisit bàsic inicial, al mateix territori.

Això es podria aconseguir aplicant diverses mesures que proposen Öztürk i Lladonosa després d'haver fet aquest treball de camp.

En primer lloc, s'ha de fer un enfocament prioritari des dels drets i l’antiracisme explícit, el que suposa identificar situacions de vulneració de drets de manera oficial. Una altra línia de treball és l'adopció d’un consens compartit sobre drets col·lectius, que comporta propostes com la possibilitat d’acollir els drets col·lectius dins de la legislació autonòmica amb un enfocament específic en les demandes concretes dels col·lectius minoritzats i minoritzats en origen, que són catalans.

I, per últim, reconèixer els pobles minoritzats com una qüestió de justícia global, en una esfera pública tant interna com transnacional, i com a element del mateix procés continuat de construcció nacional.