Les lleis impulsades pels moviments socials han aturat un mínim d’un miler de desnonaments l’any

L’embat dels moviments socials ha rebaixat, en part, l’impacte de la pobresa energètica i l’exclusió residencial a Catalunya. En números, es calcula que l’efecte en el temps de les lleis i mesures impulsades per les entitats socials haurien evitat, com a mínim, 5.000 desnonaments i 200.000 talls de subministrament en els darrers cinc anys. 

Així ho fa palès l’informe ‘Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta’, realitzat per l’Observatori DESC, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 

Entitats i famílies afectades han treballat braç a braç durant dos anys per elaborar un informe que cerca posar de manifest l’efectivitat de les lleis i mesures impulsades pels moviments socials en la lluita contra l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, especialment la Llei 24/2015, aprovada fa set anys al Parlament de Catalunya arran d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per l’Observatori DESC, l’APE i la PAH.

“Un dels propòsits de l’informe és reivindicar el paper de les entitats socials com a impulsores i supervisores de l’aplicació de legislacions que estan responent millor a la realitat que hi ha al carrer pel que fa a problemàtiques com els desnonaments i la pobresa energètica”, explica a Xarxanet la Maria Campuzano, portaveu de l’APE. 

Igualment, l’estudi repassa l’estat de l’emergència de l’habitatge i energètica a Catalunya en els darrers anys i, entre les conclusions principals, destaca que el perfil majoritari de les persones en risc d’exclusió residencial i pobresa energètica són dones amb infants a càrrec, així com que tres de cada quatre persones afectades per aquestes situacions presenten malestar psicològic i la meitat pateixen depressió arran de la realitat precària que viuen. Finalment, es plantegen recomanacions per abordar la crisi habitacional.

Lleis i mesures efectives impulsades des del carrer, però persisteixen els incompliments

Les xifres que presenta l’informe avalen l’efectivitat dels canvis legislatius i les mesures promogudes per les entitats socials –almenys 5.000 llançaments, és a dir, un de cada cinc programats, i 200.000 talls de llum, aigua i gas evitats en cinc anys–, alhora que remarca el seu rol en defensar i informar sobre els drets habitacionals i de subministraments de la població. En aquest sentit, el 90% de les afectades afirma haver conegut els seus drets en aquests àmbits gràcies a la seva participació en moviments socials.

No obstant això, les entitats continuen considerant “alarmants” les xifres de desnonaments al territori: més de 54.000 entre el 2017 i el 2022; i alhora denuncien la manca de respostes per a aquestes persones, tenint en compte que l’article 7 de la llei estableix que l’administració té el deure de garantir el seu reallotjament. En aquest sentit, en el mateix període només s’han formalitzat poc més de 5.300 lloguers socials. Així, tan sols s’ofereix aquesta alternativa en 1 de cada 6 desnonaments a Catalunya.

L’estudi també posa el focus en el temps d’espera per accedir a un habitatge i revela que, el desembre del 2021, hi havia a Catalunya més de 1.600 famílies –unes 600 a Barcelona– a la llista d’espera. A la capital catalana, la mitjana del temps d’espera s’enfila fins als vint-i-set mesos, molt per sobre de la resta del territori català, on se situa en nou mesos.

Dificultats per recollir dades i avaluar l’impacte de les mesures

Les entitats afirmen que no ha estat fàcil calibrar amb precisió l’impacte de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica. Les derogacions que ha patit la legislació per part del Tribunal Constitucional (TC), l’oposició sistemàtica de les grans tenidores i les companyies subministradores i la falta de control per part de l’Administració a l’hora de fer complir la llei n’han estat els principals motius, manifesten les autores de l’informe.

“Si parlem d’habitatge, la llei ha patit tres impugnacions, per tant, ha estat difícil aplicar-la perquè gairebé ha estat el mateix temps en vigor que suspesa”, afirma Campuzano, que afegeix que en el cas de la pobresa energètica això no ha passat, però les entitats han hagut d’anar al darrere de l’Administració per supervisar i vigilar que se’n garanteixi l’aplicació. 

Amb tot, la portaveu de l’APE admet que la mort d’una dona de 81 anys a Reus el novembre del 2016 per causa de la pobresa energètica va marcar un punt d’inflexió en la correcta aplicació de la llei pel que fa a aquesta qüestió: “Abans, l’administració no feia el seu paper de garant, però a partir d’aquest fet es va posar les piles i va començar a fer inspeccions d’ofici, a sancionar i a fer el paper que li pertocava”.

Malgrat tot, l’informe manifesta que, avui, la llei 24/2015 se segueix incomplint a Catalunya. Ho fa palès que el 40% de les persones ateses per les entitats enquestades van patir, almenys, un tall de subministrament en els últims cinc anys, i el 57% d’aquests va ser per impagaments.

“Una cosa és aprovar una llei i una altra ben diferent és que s’apliqui, i aquestes dades demostren un incompliment claríssim de la llei”, sentencia Campuzano, que lamenta que l’administració no hagi creat un òrgan que reculli les dades sobre l’aplicació d’aquesta norma i el seu impacte.

Dones i famílies monomarentals amb menors a càrrec, les més afectades

En el cas dels perfils de les persones impactades per l’exclusió residencial i la pobresa energètica, l’informe sosté que hi ha un clar biaix de gènere: el 69% són dones, mentre que els homes no arriben al 30%. Si ens fixem en la composició de les llars impactades per aquestes problemàtiques, el 32% estan formades per parelles i infants i el 26%, una de cada quatre, són llars on hi viuen famílies monomarentals, de les quals més del 90% estan formades per dones amb menors a càrrec.

Pel que fa a l’origen, sis de cada deu persones amb problemes per accedir a un habitatge són nascudes a Espanya, fet que, segons les entitats, desmenteix la creença estesa que són les persones migrades les que més pateixen aquesta problemàtica. 

Una altra de les dades destacades, pel que fa a la pobresa energètica, és que prop del 15% de les persones menors de disset anys a Barcelona viuen en llars que no es poden permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern, i més d’un 13% ha deixat de pagar factures.  

L’exclusió residencial impacta en la salut de les persones

L’informe també crida l’atenció sobre la relació entre les dificultats per accedir a un habitatge i pagar els subministraments bàsics i el deteriorament de la salut física i mental. Tres de cada quatre persones en risc d’exclusió residencial presenten malestar psicològic i la meitat pateixen depressió a causa d’aquesta situació. Les dades no varien substancialment entre homes i dones. En el cas d’infants i joves, un 14,3 dels nens i un 15,4% de les nenes de llars afectades presenten un estat de salut regular o dolent. 

Es tracta de xifres preocupants, atès que són significativament més elevades que les que s’observen en la població general, entre les quals un 16% pateix malestar psicològic i un 5%, depressió. La Maria Campuzano creu que cal posar molta atenció a l’impacte de la precarietat en la salut mental de la població, que “és molt inquietant i sovint és una realitat que queda molt invisibilitzada, que no afecta només a la persona que viu en primera persona el desnonament o el tall de llum, sinó també, i molt especialment, a la infància”.

Per això, des de les entitats s’esforcen a trencar aquest discurs que s’ha imposat des de dalt i que atribueix a un fracàs personal el fet de no poder accedir a un habitatge o no poder fer front a les factures de subministraments bàsics, agreujant el sentiment de culpa de les persones que ho pateixen.

“Des de les entitats treballem per plantar cara a aquest discurs que culpa a les persones, quan a qui s’hauria d’apuntar és a un sistema que mercantilitza i fa negoci amb els drets bàsics de les persones i les seves necessitats per viure dignament”, expressa la portaveu de l’APE en conversa amb Xarxanet. 

Més enllà del diagnòstic: recomanacions per abordar la crisi residencial

L’estudi de les entitats, però, no es limita a fer un diagnòstic de la situació, sinó que vol anar més enllà i proposa una sèrie de recomanacions sobre polítiques per posar fil a l’agulla en la lluita contra l’exclusió residencial. En primer lloc, es reclama aplicar amb vocació de permanència mesures com la suspensió antidesnonaments o la moratòria de talls de subministrament per a les llars més vulnerabilitzades, implantades de manera temporal arran de la crisi derivada de la covid-19. 

A banda, els moviments socials insten les administracions a desplegar més lleis, serveis i mesures destinades a blindar i consolidar l’accés a un habitatge digne per a tothom i el dret a no patir talls de subministraments bàsics per a la vida, com la instal·lació de comptadors socials i estendre el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis més enllà de Barcelona.

Més important encara, apunten les autores de l’informe, és complir amb les mesures i legislacions vigents, impulsades des del carrer. Això és, implementar mecanismes de control i sancions a aquells agents –bancs, fons voltor i empreses subministradores– que es resisteixen a aplicar-les. Finalment, s’urgeix crear mecanismes de recollida de dades efectius i específics per poder avaluar i fer seguiment de l’impacte sobre l’aplicació de mesures aprovades.