L’habitatge cooperatiu fa un pas endavant per a la inclusió social

Formar part d’un projecte d’habitatge cooperatiu no és apte per a totes les butxaques. Sovint, les aportacions de capital social necessàries per al finançament de la construcció o reforma dels edificis esdevenen una barrera social i econòmica per a moltes persones.

La Cooperativa Sostre Cívic, conscient d’aquest repte, aprovava el 2019 en assemblea de sòcies una resolució en que es comprometien a tenir, en tots els projectes, una reserva d’habitatges destinats a persones en situació de vulnerabilitat.

Un any després, i gràcies al reconeixement del Projecte Lliures, poden fer realitat la primera experiència d’aquestes característiques. ‘Llars cooperatives per a jovent extutelat’ és el nom del projecte que ha rebut els 18.000 euros d’aportació del projecte lliures, i que permetrà que joves extutelats formin part del projecte cooperatiu La Balma, situat al barri Poble Nou de Barcelona.

Aquesta iniciativa facilitarà l’accés a l’habitatge cooperatiu a un o dos joves extutelats, incorporant-los a un model de vida comunitari, participatiu, arrelat al territori i a un preu assequible. "Volíem fer una proposta que garantís el seu dret a l’habitatge, que els és profundament vulnerat per diversos motius, entre ells, el racisme", explica Eva Ortigosa, coordinadora de projectes a Sostre Cívic.

Els joves formaran part de La Balma com una unitat sòcia més, i podran gaudir d’un dels vint habitatges que s’espera que estiguin disponibles a l’estiu del 2021. L’edifici, de quatre plantes, comptarà amb espais comuns d’ús compartit com ara la cuina comunitària, el pati, la bugaderia, una biblioteca, un lavabo adaptat o les habitacions per a convidats.

Tot i que el projecte s’ha compromès a assumir el finançament del capital social que pertocaria a la unitat de convivència dels joves, hauran d’aportar un lloguer de 500 euros. "Les joves que entrin han de poder garantir una entrada de diners fixes, amb una feina més o menys estable, però el preu segueix estant per sota dels preus que pot oferir el mercat ara mateix", comenta Ortigosa.

Una iniciativa que es remunta al 2016

La Balma va ser el projecte que Sostre Cívic va presentar, conjuntament amb LaCol, al concurs de solars buits de l’Ajuntament de Barcelona al 2016. En aquell projecte ja es contemplava la proposta d’incloure un habitatge social per persones en especial situació de vulnerabilitat. Amb l’atorgament definitiu del solar, Sostre Cívic ja podia començar a definir el projecte arquitectònic, el model d’edifici, la distribució d’espais comuns i veure de quina manera es podria garantir l’habitatge social.

"Les unitats de convivència del projecte ja tenien dificultats per aportar el capital social, i en aquell moment ens preguntàvem com salvaríem la barrera dels 20.000 euros d’aportació en el cas de l’habitatge social", explica Eva Ortigosa.

Tot i que que la suma del premi del projecte Lliures no garanteix la totalitat de l’aportació del capital, Ortigosa considera que és una porta oberta a la replicabilitat. "No han estat només els 18.000 euros, sinó el poder explicar que fer aquest model accessible per a tothom, i no només per un estrat de la societat, és possible", comenta.

Una experiència d’intercooperació que ve per quedar-se

La proposta per facilitar l’accés a l’habitatge cooperatiu a persones en risc de vulnerabilitat ha posat sobre la taula la importància del treball en xarxa entre les entitats de l’economia social i solidària i les del Tercer Sector.

El projecte ha unit, en aquest cas, la feina de Sostre Cívic amb la tasca de Punt de referència, una associació que fa acompanyament a joves extutelats a la ciutat de Barcelona per afavorir-ne l’autonomia i el desenvolupament. "Des del principi vam tenir molt bona sintonia, i elles també van veure molt clar la necessitat d’apostar fort per aquest model", explica Eva Ortigosa.

Ortigosa ens explica que no és tracta d’una proposta aïllada, sinó que és una col·laboració que obre la porta a noves oportunitats i que serveix d’exemple per a fer incidència política a l’administració pública perquè aposti per experiències similars.

"Un habitatge en un bloc de vint pot semblar anecdòtic, però a la pràctica és un pis que blindem durant 75 anys, i en aquest sentit l’impacte és molt important", explica la tècnica de Sostre Cívic, que insisteix en que esperen que aquesta primera experiència sigui la llavor per fer realitats altres propostes amb la mateixa perspectiva inclusiva.