L'habitatge cooperatiu, una necessitat social que es posa en relleu en temps de coronavirus

LaviniaNext
Autor/a: 
Elizabeth Parcerisa
Façana del projecte de La Balma de Sostre Cívic.  Font: Sostre Cívic
Façana del projecte de La Balma de Sostre Cívic. Font: Sostre Cívic.
Famílies d'un bloc de Sant Fruitós de Bages s'organitzen per evitar les pujades del lloguer. Font: Èric Artigas - White Cat Studio
Famílies d'un bloc de Sant Fruitós de Bages s'organitzen per evitar les pujades del lloguer. Font: Èric Artigas - White Cat Studio.
Gimkana organitzada per als infants durant el confinament al primer habitatge cooperatiu de Catalunya. Font: Cal Cases
Gimkana organitzada per als infants durant el confinament al primer habitatge cooperatiu de Catalunya. Font: Cal Cases.

L'habitatge cooperatiu, una necessitat social que es posa en relleu en temps de coronavirus

Autor/a: 
Elizabeth Parcerisa
LaviniaNext

Resum: 

L'emergència sanitària ha comportat, de retruc, una crisi econòmica i social que posa de manifest les desigualtats d'accés a l'habitatge i alça el debat sobre com haurien de ser els espais de convivència del futur.

L'habitatge cooperatiu en cessió d'ús promet no haver de patir mai més per si s'acaba un contracte de lloguer ni per fer front als pagaments. Aquesta opció alternativa d'habitatge pren encara més importància en situacions d'emergència com la que estem vivint arran de la Covid-19, quan encara es posen més en relleu les desigualtats de la nostra societat pel que fa a l'accés a l'habitatge.

Una primera conseqüència d'aquesta emergència sanitària és la pèrdua de llocs de feina; gairebé hi ha 900.000 afiliats menys a la Seguretat Social en tot l'Estat. Això comporta que, d'ençà de la proclamació de l'estat d'alarma, s'hagin doblat les peticions d'ajuda i d'assessorament a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per part de persones que no poden fer front als pagaments.

En aquests moments de crisi, l'habitatge cooperatiu s'alça com una bona per diversos motius. En primer lloc, a escala econòmica: aquest tipus d'habitatge demana un canvi de model que pretén trencar amb l'especulació immobiliària. La propietat és d'una cooperativa d'habitatge però els usuaris en poden fer un ús indefinit i amb un preu més assequible que el d'un lloguer convencional. Normalment, es paga una entrada i una quota mensual que oscil·la entre els 500 i els 700 euros.

A més, "la majoria de projectes d'habitatge cooperatiu inclouen fons de solidaritat i suport mutu entre les unitats de convivència", explica la Lali Daví, coordinadora de La Dinamo. Això vol dir que hi ha un fons propi de la cooperativa que a través d'un reglament de règim intern estipula com es poden utilitzar aquests fons. Per tant, els desnonaments són un fet extremadament rar, ja que aquest tipus d'habitatge "treballa per garantir la idea del dret a l'habitatge i d'entendre'l com a un bé d'ús", especifica la coordinadora de La Dinamo.

En segon lloc, pels beneficis socials. Els projectes d'habitatge cooperatiu incorporen un seguit d'espais col·lectius que s'allarguen més enllà del límit de l'habitatge. Espais que ara valorem com a indispensables amb el confinament. A més, "la manera d'entendre la relació entre les persones canvia totalment en aquests habitatges que es plantegen com una xarxa de suport, amb espais de convivència i recursos compartits com una manera de lluitar contra l'individualisme", explica la Lucía Basulto, tècnica de comunicació de Sostre Cívic.

I, en tercer lloc, també representa una alternativa molt més respectuosa amb el medi ambient. "Els materials i proveïdors dels habitatges no només fan un estudi econòmic sinó també un estudi mediambiental i social. A més, en la mesura del possible, l'energia i aigua de les cooperatives compta amb plaques solars i recollida de pluja", diu la Lucía Basulto. Per altra banda, compartir sempre és més eficient: "potser no cal tenir una rentadora o un joc d'eines a cada casa, per exemple", afegeix.

El futur de l'habitatge

L'habitatge cooperatiu realment pot esdevenir l'espai de convivència del futur perquè presenta una multitud de projectes que s'adapten a les necessitats de cadascú. Aquests projectes "inclouen a l'usuari des de l'inici de la creació de l'habitatge i això fa que intervinguin en la decisió de com seran aquests habitatges i de quins serveis incorporaran", relata la Lali Daví.

A escala econòmica encara hi ha camí a fer, les entitats reclamen més suport per part de les administracions però creuen que a poc a poc podrà ser també més assequible. "És una manera de transformar el model d'habitatge, de sortir del model de propietat privada i especulació que ens ha portat a la crisi", diu la Lucía Basulto. "Si sortim d'aquesta concepció i entenem l'habitatge com un bé d'ús, podria suposar una gran transformació social i econòmica", afegeix.

Sigui com sigui, el més important és que la crisi del coronavirus ha fet que s'alci amb més força el debat de l'habitatge i es repensin models alternatius, més comunitaris, assequibles i sostenibles. "Ara és el moment de fer replantejaments importants pel que fa al model econòmic o d'habitatge. És un moment molt emergent d'aquest model però alhora un moment també per reflexionar sobre la importància de potenciar iniciatives d'aquesta mena", conclou la Lali Daví.

Afegeix un comentari nou