El lideratge col·lectiu requereix temps, empatia, confiança, generositat, respecte a la diversitat i recursos. També trencar amb idees heretades perquè "ser líder no és heroic ni suposa un sacrifici". Aquest és el model de Barabara, una cooperativa de dones dedicada a l'educació que ho posa en pràctica internament per explicar-ho a les seves formacions.

"Hauria de ser el model de totes les cooperatives perquè volem posar les persones al centre. Desafortunadament, no sempre és així, però aquesta és l'aposta", explica Raquel León, presidenta de l'entitat: "No necessitem una guia espiritual que ens marqui perquè volem responsabilitzar-nos de forma compartida".

No és fàcil: "El poder és temptador". A les formacions expliquen els diferents estils de lideratge i ofereixen "eines basades en compartir entre iguals, ensenyar mentre es lidera o fer tutories com a espais laboratori en què puguem experimentar".

Habilitats feministes

León explica que hi ha gent que surt indignada, remoguda i amb els esquemes trencats perquè aquest lideratge subverteix les fórmules més tradicionals com el lideratge autoritari o el transformador, basat en un individu que vol motivar l'organització.

Aquest model és feminista perquè "no passa pel martiri" i requereix habilitats enteses prototípicament com a femenines com la generositat i confronta l'autoritat i l'individualisme més associats tradicionalment a la masculinitat, un rol que assumeixen també moltes dones (anomenades "superdones") per exercir el seu lideratge.

Emocions per liderar

Així, per ser bones líders col·lectives, sovint "ens falta capacitat d'argumentació, de sentir-nos creatives i atractives per experimentar el fet d'equivocar-nos, per expressar emocions", afegeix.

I és que, des del seu punt de vista, el lideratge és bàsicament emocional i relacional, mentre que el consell rector o la direcció empresarial pren les decisions racionals. És per això que no s'entrena sinó que "es viu" i es gestiona emocionalment.

Totes som líders

"És important que totes les persones assumeixin el lideratge" i a vegades hi ha reticències a exercir-lo, especialment entre les persones socialitzades com a dones.

En aquest cas, León considera que hem de cercar el motiu pel qual la persona no vol liderar i treballar-ho: "És la por de prendre decisions? D'equivocar-se? D'emocionar-se? D'argumentar en contextos desfavorables?". En aquesta línia, cal incorporar no només una mirada de gènere, també intergeneracional i interseccional.

Canvis de rol

A més, cal que les persones amb poder renunciïn parcialment al seu lideratge per donar espai. Una eina per aconseguir-ho que fan servir a Barabara és canviar-se els llocs de feina perquè "el lideratge és prendre partit, responsabilitzar-se, assumir un risc i, si no coneixes l'organització i no hi confies, no el pots assumir". D'aquesta manera, podem confiar en l'altre perquè tiri un projecte endavant, afegeix.

Més enllà dels beneficis econòmics

Cada vegada més empreses estan veient que per retenir talent han de posar sobre la taula la gestió de les emocions i la resolució de conflictes i que és efectiu econòmicament a llarg termini. Tot i així, aquest model exigeix mirar més enllà dels beneficis i invertir-hi recursos i temps. Les entitats socials, però, sovint ens sotmetem a servituds com subvencions que obliguen a reduir equips i salaris i que comporten que "a vegades no podem liderar de la manera que ens imaginem".