Ha costat, però finalment ha arribat. Aquest passat dimecres 26 d’abril, la Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats va aprovar la llargament reivindicada reforma de la Llei de Mecenatge, un canvi que respon a la necessitat, manifestada per diversos sectors com el de la cultura, el social i el de la recerca, entre altres, d’actualitzar i modernitzar l’anterior legislació en aquesta matèria, que datava del 2002. L’aprovació definitiva queda pendent de passar al tràmit al Senat i es preveu que la modificació entri en vigor l’1 de gener del 2024.

El text, impulsat pels diputats del PDeCAT, ha obtingut un ampli consens entre els grups polítics de la cambra espanyola i ha tirat endavant amb el vot favorable de tots els partits i l’abstenció de VOX. Principalment, la reforma incorpora nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitza els ja existents, equiparant la legislació espanyola a la d’altres països europeus.

La modificació, aprovada després de quatre intents fallits, ha generat satisfacció entre les entitats no lucratives i és resultat d’un intens treball col·lectiu del Tercer Sector, que des de fa anys ha reclamat la reforma. Tanmateix, suposa un avenç en el reconeixement de la tasca imprescindible que duen a terme les entitats.

“Feia molt de temps que esperàvem aquesta reforma, per tant, la valoració inicial és molt positiva, malgrat que no és tan ambiciosa com reclamava el sector, però no hi ha dubte que és un pas endavant”, declara a Xarxanet la Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’organització que representa les fundacions a Catalunya –n’agrupa més de set-centes de tots els àmbits arreu del territori– i una de les que més ha empès per assolir la reforma.

Per a Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura (FCC), la reforma és el resultat de picar molta pedra per part de les entitats: "Hem fet molta pinya, molta pressió i molta feina per aconseguir aquest canvi, que és molt important i un moment històric, fruit de la unió i del treball col·lectiu de molts sectors, com el social, el de la recerca, el de la cultura, les fundacions, universitats... hem anat tots a l'una per arribar fins aquí".

Una reforma necessària i un camí per continuar avançant

Entre les principals novetats que inclou la reforma, les entitats destaquen que estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció, tant per a les persones físiques com jurídiques i es bonifica el suport sostingut en el temps a una mateixa entitat.

Alhora, s'actualitza el concepte de donatius i donacions, incorporant les donacions de serveis com assessoraments i consultoria o espais de publicitat en mitjans de comunicació, entre altres. Per tant, defineix el mecenatge més enllà de la simple transacció econòmica.

També s'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa, que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis; i s'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre en diverses activitats.

Igualment, es reforça l'automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.

Així, i en paraules de la Sara Pérez, la modificació estableix millores econòmiques que clarament incentiven el mecenatge, respon a l’evolució que hi ha hagut en la captació de fons de les entitats recollint noves formes de col·laboració i dona seguretat jurídica sobre alguns aspectes que generaven dubtes entre les entitats, així com altres millores tècniques rellevants.

"Era molt necessari adequar la llei al segle XXI, perquè estava totalment obsoleta i no contemplava maneres de fer socioeconòmiques que avui en dia funcionen, com el micromecenatge o les plataformes", afegeix la Maite Esteve, qui destaca que segurament la millora més vistosa són l'increment de les deduccions, alhora que el fet de premiar la fidelitat en el suport a una entitat o l'actualització del concepte de donatius i donacions, entre altres.

La directora de la FCC, però, creu que "bona part d'aquestes millores, com per exemple les donacions de serveis, eren coses que ja es feien, però com passa amb tantes coses, sovint la societat va molt per davant de la legislació".

Amb tot, i malgrat la satisfacció que ha aixecat la reforma, des del tercer sector s’apunta que encara es podria haver anat més lluny i que cal continuar avançant en diversos aspectes. Pérez destaca que, per exemple, quantitativament encara es poden assolir millores. Si bé és veritat que s'ha ampliat la base de deducció de l'IRPF, que ha passat de 150 a 250 euros pel que fa al primer tram que es dedueix al 80%, el cert és que l’aspiració del sector era lleugerament superior.

“Quantitativament, tant en IRPF com en impost de societats, es pot avançar; després també hi ha alguns conceptes com els fons especials que també es poden desenvolupar, però entenem que potser encara no era el moment de fer-ho”, explica la gerent de la CCF.

Per anar més enllà, la Maite Esteve assenyala qüestions com la de l'IVA que es repercuteix a les entitats, i que provoca que tinguin menys recursos per dedicar-los als seus fins fundacionals, així com abordar el reconeixement de la figura de l''endolwment' i millorar en la mateixa definició de les entitats sense fins de lucre. "Amb tot, haver trencat aquest mur de vint-i-un anys era molt necessari i, a partir d'aquí, segur que el camí serà més fàcil", suma.

Treball col·lectiu per superar el bloqueig polític

Sigui com sigui, el pas endavant que suposa la nova llei aproxima la legislació estatal en matèria de mecenatge als països europeus, per exemple de França, que és un referent en aquest sentit. No obstant això, les entitats insisteixen que encara hi ha camí per recórrer. “No diria que ens posa al mateix nivell, però no hi ha dubte que ens hi apropa”, diu Pérez.

Des de la FCC, a banda d'això, creuen que "a Espanya encara cal fer molta pedagogia pel que fa a la cultura de mecenatge, hi ha molt camí per recórrer en el sentit que tenim una mirada esbiaixada cap al mecenatge, no el sabem comprendre encara i potser això vol dir que no ens hem sabut explicar prou sobre l'impacte que tots podem tenir i de l'aportació que tots podem fer", assevera Esteve.

Tanmateix, ningú posa en dubte que la reforma de la llei era molt necessària per modernitzar i actualitzar la legislació anterior, com ho han fet palès any rere any les entitats que han batallat per tirar-la endavant.

Aleshores, per què ha costat tant arribar fins aquí? Des de la CCF assenyalen a una qüestió de voluntat política i de lògica dels partits: “És molt diferent estar al poder que estar a l’oposició, i és evident que quan es forma part del govern, tot el que sigui generar menys recaptació és vist amb recel i costa més”, argumenta Pérez, qui afegeix que “cada cop més, tots els partits, a la dreta i a l’esquerra, ja comencen a veure la importància de l’activisme de la societat civil, se senten més identificats amb aquesta idea i la valoren com un exercici de llibertat i de democràcia”.

Esteve hi està d'acord, i sosté que "a nivell polític, tots els partits volien la seva Llei de Mecenatge, però al final ha quedat clar que havia de sorgir d'un acord de tots, perquè d'una altra manera no ens n'haguéssim sortit".

Altrament, en contrast amb algunes veus que expressen que l’impuls del mecenatge es pot traduir en el fet que l’Administració redueixi el seu suport i inversió en àmbits com el social, la cultura o la recerca, Pérez no ho veu com una amenaça atès que “l’administració no pot substituir la iniciativa privada, ni a l’inrevés; es tracta més aviat de generar marcs de col·laboració i de confiança que sumin i es complementin”.

D’aquesta manera, i després d’anys de reivindicacions, la reforma de la Llei de Mecenatge ja és una realitat i ajudarà a reconèixer i impulsar la tasca de les entitats en àmbits tan importants per a la societat com la recerca, l’educació o la inclusió de persones amb discapacitat, entre moltes altres.