L’Organització Mundial de la Salut recomana que cada país ha de destinar un 25% de les inversions en la garantia de la salut de la població. A Catalunya, actualment, només un 17% dels recursos econòmics s'inverteixen en aquest àmbit. Aquest fet es manifesta en situacions complicades, com la manca d’infraestructures ben dotades, un personal sanitari saturat i unes llistes d’espera desmesurades.

Algunes de les dades que exemplifiquen les circumstàncies actuals poden ser els trenta-un dies d’espera que hi ha de mitjana per rebre una cita amb la metgessa de família, els escassos dotze minuts, aproximadament, de durada que poden tenir les visites, i el fet que només en alguns Centres d’Atenció Primària (CAP) hi ha servei de pediatria.

Una situació que requereix actuacions

A aquesta problemàtica se suma la privatització dels serveis sanitaris i la lluita del personal professional, el qual exigeix unes condicions dignes i un conveni comú per a totes. A més, cal tenir en compte que les vulneracions dels drets socials, com el dret a l’habitatge, la pobresa energètica i la situació d’emergència climàtica són fets que impacten a la salut de la ciutadania d’una manera colpidora.

“L’atenció dels CAP ha empitjorat des de la pandèmia, però, claríssimament, la sensibilitat s’ha reduït encara més. Fets com, per exemple, l’impediment de demanar cita als centres de salut per evitar el contacte i el col·lapse, avui, es continua utilitzant com a excusa i ja afecten la nostra rutina”, explica Rocío de Paz Picornell, especialista en medicina familiar, en urgències hospitalàries i prehospitalàries i membre de La Capçalera.

Divulgar informació per involucrar en la lluita a la ciutadania

Per combatre aquesta situació i donar-li la volta, des de Salut, Drets, Acció, amb la col·laboració d’una vintena d’entitats, han engegat la campanya ‘Rescatem la salut’, amb l’objectiu principal de denunciar la precarització de la sanitat pública i divulgar entre la ciutadania aquesta situació. “Volem involucrar el nombre més gran de persones possible. Ens adonem que la mateixa població que pateix les conseqüències sap que alguna cosa no funciona, però no sap el què”, explica de Paz.

La campanya compta amb diferents accions. Per una banda, des de l’organització, han habilitat un lloc web en la qual es poden trobar dades i estudis que corroboren l’actualitat del sector i el manifest. Les xarxes socials acullen la part digital de la campanya a través d’un vídeo divulgatiu, dels cartells principals i de la distribució d’informació. “Hem posat tota la informació perquè la gent pugui mirar-la amb calma, sense saturar”, detalla la membre de La Capçalera.

Per no afavorir la bretxa digital, una part de les accions es duen a terme a través de xerrades a centres cívics, amb taules de salut comunitària, per informar les veïnes. “A principis d’any vàrem fer una conferència al centre cívic de Can Mariner Santa Coloma de Gramenet i ara, a mitjans de maig, en tenim programada una al Guinardó, a Barcelona. Estem obertes a recórrer els barris o municipis on hi hagi públic interessat”, expressa Rocío de Paz. A més, han col·locat cartells de la campanya als carrers i als mateixos CAP.

Un acte de cloenda que només és la llavor

El dilluns 8 de maig, la plaça de Salvador Seguí de Barcelona acull l’esdeveniment central amb què les entitats posen punt final al calendari d’accions de la campanya. Amb inici a les 18.30 h de la tarda, la seva organització té tres branques diferenciades. Per una banda, es comença amb la concentració reivindicativa, una protesta que pretén ser un altaveu dels reclams de la campanya.

Tot seguit, es donarà pas a la roda de premsa que explicarà la totalitat de la campanya. Per acabar, se celebra la presentació del documental ‘Essencials’, una història que relata i reflecteix la lluita de tres dones pel dret a la salut. Es projectarà a la Filmoteca de Catalunya i l’assistència serà totalment gratuïta. “Això no s’acaba. Tenim molt clar que, encara que hàgim posat aquesta data com a fi de la campanya, la lluita i la divulgació continuen”, exclama de Paz.

Segons l’organització, la rebuda que ha tingut la campanya és positiva i ha arribat a tots els col·lectius de la societat, des de les persones joves fins a la gent gran, passant pel personal sanitari. A més, la campanya ha permès a les diferents entitats crear xarxa i teixit per a treballar en propostes de futur i continuar exigint el canvi, aquesta aposta per destinar el 25% dels recursos econòmics a la sanitat i la millora del sector.