“Els discursos d'odi, moltes vegades, són l'avantsala dels delictes d'odi i de pràctiques discriminatòries i vulneracions de drets”, advertia el Cristian Carrer, psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), en declaracions a Xarxanet. No hi ha dubte que ens trobem en plena espiral d’augment dels discursos d’odi, una tendència que sembla no tenir aturador, especialment a les xarxes socials.

N’hi ha prou amb repassar les dades que ha fet públiques recentment l’OCH, en què assenyala que les mostres d’odi aquest mes de juliol han augmentat més d’un 600% respecte al mateix mes de l’any passat. Davant d’aquest preocupant increment, el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, ha expressat la necessitat d’adoptar “polítiques públiques eficients i efectives per fer front a aquestes violències”.

Per avançar en aquest camí, l’OCH i l’associació de persones migrants i refugiades LGTBI+ ACATHI han publicat una carta conjunta en què insten la Sindicatura de Greuges de Barcelona a impulsar una taula de treball, amb la participació de l’ajuntament de la ciutat i entitats, per enfrontar el repunt dels discursos d’odi i les seves conseqüències.

La petició també s’ha formulat en plena controvèrsia per l’elecció de la pregonera de les festes de la Mercè d’enguany, l’escriptora Najat el Hamchi, que ha despertat molts recels entre diverses entitats per les seves “postures discriminatòries contra col·lectius vulnerables”, tal com van fer palès en un manifest conjunt.

Així, ambdues entitats sol·liciten al síndic de greuges “la conformació d’una taula de treball centrada en els discursos d’odi i els seus impactes a escala local”, i reclamen fer-ne partícip l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “per tal de treballar el tema en profunditat i a diferents nivells”.

L’OCH i ACATHI creuen que la polèmica al voltant de l’elecció de la pregonera de la festa major de la ciutat “ha posat de manifest la urgent necessitat d’abordar de manera integral la problemàtica dels discursos d’odi a la ciutat”. Alhora, lamenten que les persones i entitats que han alçat la veu en rebuig als posicionaments d’El Hamchi hagin estat objecte “d’atacs injustificats i desafortunats”, fet que, afegeixen, “demostra que els discursos d’odi són presents i s’han de contrarestar”.

En aquest sentit, consideren que seria convenient establir “criteris clars, justos i decididament inclusius” de cara a l’elecció de figures com la pregonera de les festes ciutadanes i que aquests haurien de prioritzar aspectes com la interculturalitat, la perspectiva de gènere, la representació de la diversitat barcelonina i la trajectòria en contra de la discriminació i la defensa dels drets humans, entre altres.

Per tot plegat, les entitats proposen conformar com més aviat millor una taula de treball plural, que compti amb la participació d’actors socials, institucions públiques i ciutadania compromesa per posar en marxa un diàleg constructiu que tingui com a objectiu central “dissenyar i implementar estratègies integrals per fer front al problema d’arrel”. Es tracta, expliquen, d’impulsar decididament “una transformació cultural basada en el respecte mutu, l’empatia i la celebració de la nostra diversitat”.

Des de l’OCH i ACATHI avisen del perill per a la convivència que suposa la proliferació de missatges que promouen la discriminació i l’exclusió de col·lectius històricament oprimits, i citen concretament les persones LGTBI, i en especial les persones trans; així com el jovent menor no acompanyat, entre altres. “La dignitat i els drets de totes les persones han de ser igualment protegits i garantits a la nostra ciutat”, reclamen.

Les discriminacions per LGTBI-fòbia es dupliquen al juliol

L’increment dels discursos d’odi va lligat al repunt dels delictes d’aquesta naturalesa? A jutjar per les dades, es podria afirmar que sí. L’OCH ha fet palès que les mostres d’odi s’han disparat un més d’un 600% respecte a l’any passat, i el que és igualment preocupant, l’entitat ha registrat aquest mes de juliol una trentena d’incidències per LGTBI-fòbia, més del doble de les que es van produir en el mateix mes de l’any passat.

L’OCH denuncia un “increment alarmant” dels conflictes a la ciutat de Barcelona, on s’han registrat catorze incidències, el doble que l’any anterior. La majoria s’han produït al transport públic i la via pública, amb més del 23% del total, i els àmbits en què més han augmentat són l’espai de l’oci nocturn, l’habitatge, internet i les xarxes socials. El repunt d’incidents en el marc de l’oci nocturn, amb prop d’un 200% més, s’atribueixen, en part, als serveis de punts feministes i LGTBI que l’entitat presta en aquests espais.

Els homes gais són el col·lectiu que ha patit un major nombre d’incidents, amb prop del 50% del total. No obstant això, les persones trans són el col·lectiu que ha experimentat un increment més accentuat de les discriminacions registrades, amb un 200% més, respecte al mateix període de l’any passat. A més, els conflictes relacionats amb la lesbofòbia també s’han enfilat un 50% més.

Segons les dades de l’OCH, les agressions físiques són el tipus de discriminació que més s’ha registrat i representa més d’un 33% del total, però no hi ha dubte que la pujada més significativa té a veure amb les mostres d’odi. “Cal incidir en tres aspectes bàsics, com són la prevenció, la detecció i la intervenció contra aquestes violències, així com potenciar el treball en xarxa entre l'administració pública i les entitats socials i professionals en la matèria”, raonava el Cristian Carrer. La taula de treball per fer front als discursos d’odi és un pas en aquesta direcció.