A hores d’ara, i malgrat que passin els dies, Sallent continua colpida per la tragèdia. El 21 de febrer, dos germans de dotze anys es van precipitar al buit des del balcó del seu domicili de la localitat bagenca, en un tercer pis. Un d’ells, l’Iván, va morir a l’acte, mentre que la seva germana continua ingressada a l’Hospital de Sabadell. Els menors van deixar dues notes manuscrites. En una d’elles, el menor que va morir, l’Iván, afirmava sentir molta incomprensió per demanar ser tractat com un noi trans. La seva germana assegurava que actuava en solidaritat amb ell.

Tot i que encara són incompletes, les investigacions per esclarir el succés apunten que els menors eren víctimes d’assetjament transfòbic i amb motiu d’origen –eren de nacionalitat argentina– a l’escola. És evident, com ha reconegut el mateix Govern de la Generalitat, que moltes coses van fallar i aquestes mancances van acabar desencadenant el pitjor escenari possible.

L’Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ha qualificat la mort de l’Iván d’“assassinat social” i ha explicat que estudia portar el cas als tribunals. “És una mort marcada per la intolerància, el bullying i la transfòbia”, ha piulat l’entitat, que s’ha posat a disposició de la família alhora que ha demanat als mitjans de comunicació que tractin el cas amb “sensibilitat i rigorositat” i modifiquin els comunicats on es refereixen a l’Ivan en femení.

Una problemàtica social encara massa invisibilitzada

Què s’ha fet malament per arribar fins aquí? El Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’OCH i psicòleg social, a més d’autor de diversos estudis sobre assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i expressió de gènere, explica que les normatives i protocols per combatre el bullying i la discriminació existeixen, també en el cas de l’alumnat transgènere, però sempre són susceptibles de canvi i actualització en funció de les demandes i necessitats tant de les diferents agents educatives com de les alumnes.

Ara bé, assenyala que una de les característiques d’aquest tipus d’assetjament és que “és molt invisible”. És aquí, diu Carrer, on emergeixen les mancances que cal treballar dins dels espais educatius. “Perquè estem fallant a l’hora de detectar aquesta mena de situacions, com la que afectava els germans de Sallent?”, es pregunta.

D’entrada, l’expert reclama als diferents agents de la comunitat educativa deixar enrere “la perspectiva adultocèntrica” que sovint porta a no escoltar o a no prestar l’atenció que es mereix als malestars, narratives i problemes que transmet l’alumnat. “Hem de donar validesa a allò que estan sentint i a l’experiència que tenen com a jovent, no qüestionar-les ni posar en dubte el seu relat, perquè podem caure en l’error de menystenir aquesta mena de situacions i no tractar-les com el que són realment, és a dir, assetjament”, raona Carrer.

Igualment, també s’ha dirigit el focus al tractament que els mitjans de comunicació han fet del cas. En aquest sentit, l’entitat crida a fer pedagogia a l’hora d'abordar aquestes situacions, atès que el llenguatge mai no és innocent, ni neutral ni asèptic; i els mitjans tenen un altaveu social molt important. “El fet que s’hagi qüestionat la identitat de gènere de l’Iván ens sembla més que rellevant, cal tenir cura del vocabulari i tractar aquests casos adequadament”, assevera el coordinador tècnic de l’OCH.

Mancances i desconeixement dels protocols: cal articular una resposta col·lectiva

L’entitat no dubta a parlar de la mort de l’Iván com un “assassinat social” que ha posat al descobert les mancances que encara existeixen en l’àmbit de les polítiques públiques contra la LGTBI-fòbia en tots els espais de la societat, també en l’educatiu. A més, segons diverses informacions, l’assetjament no només tindria a veure amb una qüestió d’identitat de gènere, sinó també d’origen.

“Veiem, una vegada més, com passa en molts casos, que se sumen discriminacions, senyal que cal posar més atenció a aquests encreuaments de vulneracions de drets i discriminacions, que poden acabar desembocant, com és el cas, en el pitjor dels escenaris”, lamenta Carrer.

D’altra banda, el departament d’Educació ha anunciat que està investigant per què el centre educatiu dels germans no va activar els protocols previstos per a aquests casos. En aquest sentit, des de l’OCH han exigit a l’executiu una investigació “transparent i rigorosa” per identificar què ha fallat i treballar per corregir-ho. Carrer afirma que convé analitzar què cal millorar en aquestes normatives i protocols, i expressa que sovint encara hi ha “mancances i un desconeixement molt gran que en dificulta la seva aplicació”.

Casos com el de Sallent, segons l’observatori, no es poden tractar de forma individual i posen de manifest la necessitat d’articular “una resposta col·lectiva”, treballada en el context educatiu i amb la implicació dels múltiples agents que componen la comunitat educativa, per garantir el desplegament de dos vessants que han de ser claus en un model educatiu reeixit: la coeducació i la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere.

Mesures de prevenció, detecció i intervenció contra la LGTBI-fòbia

Sigui com sigui, i malgrat que hi ha hagut un avenç en els darrers anys pel que fa a la comprensió social de la qüestió de les diferents identitats sexuals i de gènere, el cert és que hi ha una problemàtica que persisteix en molts espais de la nostra societat –com l’educatiu– i de la nostra vida quotidiana: la LGTBI-fòbia.

“Hem de continuar treballant la coeducació i la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere amb la infància i el jovent, no pot ser que l’alumnat de dotze anys, per exemple, no sàpiga què és una persona trans; si és així tenim un problema perquè això desemboca en prejudicis, estereotips i estigmes”, adverteix Carrer, qui deixa clar que la responsabilitat en cap cas és del professorat, “qui ja està suportant una càrrega de feina brutal”.

La responsabilitat, apunta, és en mans del Govern, qui implementa les polítiques públiques i qui han de liderar un procés que permeti repensar-nos com a societat i deixar enrere les discriminacions i les violències que impacten en col·lectius com l’LGTBI.

“Cal incidir en tres aspectes bàsics, com són la prevenció, la detecció i la intervenció contra la LGTBI-fòbia, així com potenciar el treball en xarxa entre l'administració pública i les entitats socials i professionals en la matèria”, resumeix Carrer, qui té clar que és una tasca demana recursos materials, humans, econòmics i socials perquè les millores arribin a tots els espais. “Si no intervenim i si no transformem contextos, la violència es normalitza”, rebla.

Amb tot, l'augment de les violències contra les persones trans és una realitat. El 2022, segons dades de l'OCH, els incidents van repuntar més d’un 38%, van passar de quaranta-dos a cinquanta-set, especialment contra les dones trans o no binàries.

Només cal donar un cop d’ull a les xarxes socials per constatar que els discursos d’odi contra el col·lectiu estan molt presents. També s’ha pogut advertir en el procés d’aprovació de l’anomenada llei trans, que ha fet aflorar missatges transfòbics molt perillosos. “Tenim clar que els discursos d'odi són l'avantsala, moltes vegades, dels delictes d'odi i de pràctiques discriminatòries i vulneracions de drets”.

En aquest punt, especialment lesives han estat les posicions de grups polítics, sectors i veus pretesament progressistes, així com acadèmiques, que han alimentat discursos transexcloents i han confrontat lluites que haurien d’anar plegades. “Hi ha coses que no poden ser debatudes, és a dir, l’existència de les dones trans no pot ser debatuda, perquè si ho fem començarem a banalitzar drets que ja s’han aconseguit, o que creiem que s’havien aconseguit”, conclou el Cristian Carrer.